[849] Resseguint els passos d'en Pere Cavassèquies

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Som a la tardor, i les figues ja s'han badat. En poques setmanes començarà a ajaure's la boira a la plana lleidatana. Però mentre no arriben aquells enyoradissos dies grisos, aprofitem encara per caminar al costat de la Sèquia de Pinyana. 

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
De Balàfia enfilem cap al Secà de Sant Pere, a on farem cap de tornada pel Camí de Marimunt. Ara, però, travessem cap a la farinera de Gualda, per trobar la banqueta del canal, a l'entrada cap a la ciutat de Lleida. L'origen del canal, un dels més antics (potser el que més) de la Corona d'Aragó, remunta a documents del segle XII, a la mateixa època de la reconquesta del pla lleidatà de part de Ramon Berenguer IV. Segurament, existia ja una primitiva derivació d'aigua de la Noguera Ribagorçana d'aigua fins a Almenar en els temps de la dominació sarraïna.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
El dia s'enceta rufolot, ha fet un bon ruixat durant la nit (diuen que amb trons i tot, que nosaltres no hem sentit), i no sabem com pot acabar la matinal d'avui. Ara ja hi som, doncs aigua amunt!

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Feia anys que volíem fer aquesta caminada per veure l'estat del Canal de Pinyana, que hauria d'ésser un gran passeig comarcal, una artèria verda i blava d'esbarjo tot al llarg de la nostra plana. En canvi, a la sortida de Lleida, ens trobem amb un Canal encaixonat entre polígons, entre els patis de darrere dels polígons, amagat i poc amable. Una pena, de debò. Potser caldria que el Paer en Cap lleidatà, president d'ofici de la Junta de Sequiatge, se'n proposés un pla de reconversió. La preservació del patrimoni de l'horta lleidatana és una obligació i una de les urgències d'ordenació geogràfica que té plantejades la capital de Ponent.  

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
El dia gris i tapat al costat del to verdós que té l'aigua avui, invita a la reflexió pas rere pas. Si ho veiés en Pere Raimon de Sassala! La història el recordarà com en Pere Cavasèquies. Al seu llinatge atorgà el comte conqueridor de la plana lleidatana la senyoria sobre el sequiatge de Pinyana, a canvi de mantindre i millorar-ne el rec, des del congost de Pinyana a Castillonroi fins a Lleida. Més de trenta quilòmetres i 18 hores de camí a peu per tal d'irrigar l'àrida terra estepària i convertir-la en la ubèrrima horta que hem heretat durant segles.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
El canal, com que ressegueix la corba de nivell al voltant de Lleida, converteix la banqueta en un excel·lent mirador sobre la ciutat. A mesura que ens n'allunyem, augmenten els trossos i camps conreats, els quals beuen de l'aigua nascuda als peus de l'Aneto i dels Besiberris.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Els beneficis del Canal no tan sols es basaven en el reg, sinó també en els molins que al llarg del seu curs s'hi construirien aprofitant els desnivells dels salts. Per això, ja a començament del segle XIV, al 1313, la Paeria s'apropià dels drets del canal, que mantindria en exclusivitat durant més de 500 anys. Durant tots aquests segles, la ciutat lleidatana cuidaria del Canal de Pinyana com una de ses joies i peça cabdal de la riquesa de l'horta.  

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Com més ens allunyem de la ciutat, més millora l'espectacle natural que el Canal ofereix al caminant. Hem canviat les tanques, els filferros i les deixalles industrials per vistes d'alfals, de panís, de fruiters ja sense fruit però encara amb tota la verdor del fullam. No he entès mai el motiu per què els nostres canals posen a les banquetes el senyal de prohibit el pas a les persones alienes del canal. L'aigua ha de ser per als pagesos (o per a les empreses agreícoles en que s'estan reconvertint a marxes forçades), però la banqueta ha de ser de tothom. Ningú a la plana lleidatana n'és aliè als Canals, sigui el de Pinyana, els d'Urgell o el de Catalunya-Aragó, la sèquia de Fontanet o de Torres, o el nouvingut canal Segarra-Garrigues.
Sense ells, la nostra història fóra ben diversa i, per tant, en som fills directes per la riquesa del cabal d'aigua que hi ha baixat durant segles, però també per l'esforç continuat dels padrins. Com algú pot considerar-nos-en aliens? L'aigua per a regants i polígons, d'acord, però la banqueta per als ciutadans!

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Al segle XVIII i per gràcia (quina gràcia!) del Decret de Nova Planta de la nova monarquia espanyola borbònica, desaparegué el control del municipi lleidatà sobre el Canal, i s'obrí una etapa de desgovern dels recs, que originava continus i greus problemes entre els regants. A la fi, calgué reconstituir un ens de control i manteniment del Canal, i es fundà (o més aviat es reprengué) la Junta de Sequiatge a l'any 1758. La principal novetat és que, a banda del predomini per raons de tradició històrica dels representants de la capital lleidatana, també acollirà representants dels regants i de les poblacions per les quals discorre. Al llarg del temps i de les èpoques històriques, s'aniran fent modificacions i adaptacions d'aquesta institució, que finalment desembocarà en la Comunitat de Regants de l'Horta de Lleida, a partir de 1967 i renovada al 1977.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Arribem als nous dipòsits d'aigua de la Mancomunitat de Pinyana, que multipliquen per cinc les reserves hídriques i donaran servei a Lleida i una colla de pobles durant el segle XXI, i que es complementa amb un altre nou dipòsit a la capçalera del Canal, a Castillonroi, aigües avall de la Presa de Santa Anna.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Arribem al peu de l'autovia, aquesta gran ferida de l'horta lleidatana, que ha obligat al canvi de curs de canals, sèquies i camins. Hem d'anar a retombar uns centenars de metres per creuar-la sota el pont del camí de Marimunt. Ací hi tenim el primer punt d'avituallament de la jornada, amb pomes de Lleida i aigua envasada. Si pogués haver sigut aigua de Pinyana, quin detallàs!

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Un cop superada l'autovia, continuem cap a Torrefarrera. A partir d'ara l'entorn ja és plenament rural. I això permet imaginar-se mínimament la vida del canal quan, segles eren segles, no estava ni regulat ni encimentat, i les trenques devien ésser freqüents.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Sense l'aigua del Pirineu, els nostres padrins haurien hagut de marxar cap a les colònies tèxtils del Llobregat o més a lluny i tot. 

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Per això, cal que sapiguem retornar al Canal la cura i atenció que es mereix, com a infraestructura econòmica, però també com a artèria d'esplai i gaudi ciutadà.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
La broma humida comença a aixecar-se sense pressa...

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
...i passada l'elèctrica de Torrefarrera, el sol solet ens ve a veure, tot i que la caminada a pas lleuger no ens deixa tindre fred.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Les vistes de l'horta lleidatana són esplèndides en aquest tram fins a Rosselló, com la imatge del campanar de Benavent.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Final d'etapa en un dels molins fariners de Rosselló, amb coca i xocolata servits per l'ajuntament. Tot i que la colla de caminaires no és avui gaire nombrosa, crec que farem un bon paper a l'esmorzar.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Què us deia? Més que bon paper, farem un paperàs. Després de nou quilometrets i dos hores i mitja, la gana reclama que l'atenguem degudament.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Des d'aquest preciós molí rossellonenc, emprenem el retorn, que des del pont de l'autovia farem pel camí de Marimunt.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
El contacte amb l'espai rural i la vida fora ciutat ha de retornar a ésser primordial per als habitants de la ciutat, que ja fa massa dècades que viuen d'esquena als pobles de la plana. No és bo que el cor es desentengui dels altres òrgans vitals del seu mateix cos.

2014. VII Caminada de Pinyana, Balàfia-Rosselló (el Segrià).
Un record final per a la cua de rata, aquesta herba torracollonera de la nostra infància, terror de les nostres mares, quan tornàvem a casa amb aquells mitjons alts fins als genolls tots enganxats d'aquesta herbota. Costava de marxar qui-sap-lo!

[842] Per dalt de l'Olla de Núria