[828] Pel mil·lenari camí de ferradura d'Alins a Tor

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Panys tancats, forrallats passats, cases enrunades. Fa més de mil anys, però, el Pirineu era el centre de la naixent nació catalana.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
A l'inici de la ruta, la vall de la Noguera de Vallferrera ens deixa entreveure Alins i l'immens bosc de Virós al fons.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).

L'itinerari és ben marcat, i comença amb una pujadeta constant per guanyar la carena que dóna a Norís, el coll del Portell, ja a la vall de la Noguera de Tor. Molt interessant el contrast botànic i natural entre l'obaga (pi, bedoll) per on pugem i la solana (alzinar, carrasca, boix) per on baixarem fins a Norís.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).

El vell camí mil·lenari per on transitaven mules i rucs carregats, però no pas cap carro ni carreta. Per això se'n diu de ferradura, perquè només era transitable amb animals de càrrega. El camí transcorre entre espadats, rocams i espones construïdes amb pedra sobre el buit, de manera gairebé inversemblant. En alguns trams, fa impressió de pensar com aquells pobres animals podien passar-hi amb els lloms carregats. No costa gaire d'entendre que més d'un i de dos se'n devien despenyar. Tenim la sensació de caminar havent reculat mil anys enrere, tal i com ho feien aquells nostres avantpassats: sense gaire espai, sense gens de velocitat, però amb tot el temps.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).

El camí transcorre a mitja alçada, però resulta molt aeri en diversos trams. Hi ha fins i tot 4 trams amb cable de subjecció per assegurar el pas, allà on el pes del temps ha enderrocat les esplèndides espones o marges de pedra, ara descuidats. En altres temps, els senyors del lloc devien de procurar pel manteniment del pas, refent i agençant els trams malmesos per les nevades o les pluges. 

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
A la solana encara trobem alguna estrident cigala cantaire, i una sorprenent eclosió de papallones, la majoria amarronades, però amb alguna altra d'acolorida i llampant. 

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Les herbes i flors s'apoderen del camí fressat de segles, penjat a mitja muntanya sobre la Noguera de Tor.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Les primeres marques dels senders del Pallars tenien aquest encant particular: un punt negre dins un cercle groc. En molt punts, el verdet dels fongs se les ha menjat, i han estat substituïdes per una simple i miserable línia groga. Demanaríem al Consell Comarcal si podia retornar al disseny de les primeres marques. La qualitat del sender es fa també amb aquests petits detalls.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Passat Norís arriba el tram més duret i suador de la ruta: les esses de la ziga-zaga de pujada cap al Coll del Cap de la Costa.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Mentre zigzaguegem, tenim esplèndides vistes sobre Norís i la vall de la Noguera de Tor, i del mateix camí que hi arriba des del Portell.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Arribem al pas del Coll del Cap de la Costa. Ara se'ns obre per davant la part alta de la Noguera de Tor, i el camí de ferradura s'encara cap a l'est enlairat i penjat al vessant de solana.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Les antigues espones o marges de pedra les trobem construïdes sobre la mateixa roca de manera inversemblant. Com s'ho devien fer? Probablement a base de troncs i embastides, o potser també despenjats amb cordes. Les pedres no són precisament petites, sinó lloses grans i pesants. Una obra d'enginyeria primitiva que tenim l'obligació de preservar, crec.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Fixeu-vos com la paret de l'espona de pedra naix de la mateixa roca llisa, gairebé vertical. Com ha pogut resistir mil anys o més? Ara comença a estar cansada, i les pluges, la neu i el gel se n'estan enduent alguns dels trossos. Tot i que el camí no ofereix cap dificultat, hi ha un parell de passos de camí derruït en què cal que el caminaire no pateixi de vertigen i estigui una mica avesat als passos de muntanya.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
A mitja alçada, sempre ben aeri, el camí avança vall amunt. No parem d'imaginar-nos els antics traginers o contrabandistes, potser sota la llum de la lluna o fins i tot en la negra nit, avançant per aquests estrets passos. Molt millor a plena llum del sol per apreciar la bellesa de la solana. 

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
En arribant a la pista de Tor, l'antic camí continua a tocar del riu. Però ara la moderna pista l'ha substituït. No queda altre remei que encarar carretera amunt, entre el trànsit de vehicles sovintejats. 

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Arribem a Tor, el poble dels antics clans dels Sansa i dels Palanca en lluita assassina. Si voleu fer-ho bé, heu d'acabar la ruta dalt del castell enrunat. En resta la base de la torre circular, amb parets de  més d'un metre d'amplària. L'alçària devia ésser espectacular, ja que encara ara puja uns quatre metres. Una petita fortalesa en una ruta de comunicació clau del nostre vell Comtat de Pallars.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
L'església de Sant Pere de Tor, tancada. Crec que de campanar romànic, però de cos refet en segles posteriors.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Tor és, potser, el poble més alt de Catalunya, a 1640 m., i un dels més alts de tot el Pirineu. De tothom és sabuda la tràgica història que el feu famós. Tretze cases, algunes derruïdes pel pas del temps al voltant d'una església, tancada i també esquerdada. Ara a l'estiu, podeu menjar o refrescar-vos en un petit restaurant que hi ha.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
El recapte casolà del dinar d'avui, el refresc a Tor i la bella creu de terme d'Alins.

2014. Camí de ferradura d'Alins a Tor, la Vallferrera (el Pallars).
Aquesta és la ruta del camí de ferradura o camí reial, segons algunes fonts. També la moderna carretera, o pista asfaltada (13 km) excepte al tram final, ens hi porta. Des de Tor, la pista -ja només apta per a 4x4s- continua fins al port de Cabús (2298 m), asfaltat per la banda andorrana. El camí de ferradura es fa en unes quatre hores per a un desnivell acumulat de gairebé 800 m.

[825] Els Collegats a peu per dalt i per baix.