[558] Epifania (blanca) medieval

Segle XII. Reis Mags, Santa Maria de Taüll.
L'Epifania o adoració dels Mags del pantocràtor de Santa Maria de Taüll, amb Melcior a la dreta de la Mare de Déu i el Jesuset.

Segle XII. Reis Mags, Santa Maria de Taüll.
A l'esquerra, Gaspar i Baltasar. Els Mags foren representats blancs fins ben entrat el segle XV a tot Europa.

Segle XII. Reis Mags, frontal d'Espinelves.
Melcior, Baltasar i Gaspar adorant el Jesuset.

Segle XII. Reis Mags, frontal d'Espinelves.
Frontal de l'altar de Sant Vicenç d'Espinelves, Osona, d'autor anònim.

Segle XIII. Reis Mags, frontal d'Avià.
Detall dels Mags, també amb l'ordre Melcior, Baltasar i Gaspar.

Segle XIII. Reis Mags, frontal d'Avià.
El frontal d'Avià, Berguedà, d'autor anònim.

Segle XIII. Reis Mags, retaule de Lluçà.
Detall dels reis adoradors.

Segle XIII. Reis Mags, retaule de Lluçà.
El frontal romànic de Santa Maria de Lluçà, Osona, reproduït.

Segle XIII. Reis Mags, frontal de Mosoll.
Detall dels Mags, a cavall, en l'ordre medieval habitual, amb Baltasar per davant d'en Gaspar.

Segle XIII. Reis Mags, frontal de Mosoll.
El frontal de Santa Maria de Mosoll, a la baixa Cerdanya.

ca. 1350. Reis Mags, d'Arnau Bassa.
El retaule de l'Anunciació i l'Epifania és atribuït a Arnau Bassa o algun deixeble del seu taller.

ca. 1350. Reis Mags, d'Arnau Bassa.
Detall de l'adoració.

1375. Reis Mags, de l'Atles d'Abraham Cresques.
Detall dels Mags en l'incomparable atles del jueu mallorquí, encara tots tres blancs.

1375. Reis Mags, de l'Atles d'Abraham Cresques.
Detall dels tres reis, provinents de la província Tàrsia, a l'Àsia, de la qual partiren «los iii reys fort savis e vengueren en Batlem de Judea [...] on adoraren Jesús, e són sebollits en la ciutat de Cologna, a dues jornades de Bruges».

1375. Reis Mags, de l'Atles d'Abraham Cresques.
Detall del primer rei, que no van anomenats.

1375. Reis Mags, de l'Atles d'Abraham Cresques.
Detall del segon rei.

1375. Reis Mags, de l'Atles d'Abraham Cresques.
Detall del tercer rei.

Segle XIV. Monestir reial de Santa Maria de Sixena,
Bisbat de Lleida (fins al 1999).
Fragment de la taula gòtica atribuïda a un dels dos germans Serra, Francesc o Pere, datada entre 1363 i 1376 (MNAC).

1414. Reis Mags, de Guerau Gener i Lluís Borrassà.
Taula de l'Adoració dels Reis Mags de l'antic retaule gòtic del Monestir de Santes Creus. Actualment està muntat sobre una nova estructura formant un retaule més petit a la catedral de Tarragona.

1464. Retaule de l'Epifania o del Conestable, de Jaume Huguet.
Fet per a la capella de Santa Àgata de Barcelona, la taula de l'Epifania ocupa la posició central del retaule.

1490. Reis Mags, de Pere Despallargues.
A les acaballes del segle XV, començà a fer-se popular la representació d'un mag de raça negra. El món medieval s'engrandia per moments, i els nous descobriments geogràfics afermarien la representació multicolor de la humanitat.

[8] L'Uomo di Ilerda