 |
1911. Gardeny, Lleida. El primer vol lleidatà de Garnier.
Detall de la cua del «Blériot» de Garnier, amb l'espectular imatge retallada de la Seu Vella des de l'esplanada de Gardeny.
|
 |
1911. Gardeny, Lleida. El primer vol lleidatà de Garnier.
Detall del programa de la festa major de maig,. amb l'anunci de la Segona Festa de l'Aviació, amb l'actuació prevista de Garnier, «a las cuatro de la tarde... y amenizando el acto una banda de música».
|
Léonce Garnier era un mecànic aficionat a l’aviació. De nacionalitat francesa, s’havia establert a la ciutat basca de Donosti, on tenia un taller. L’any 1911 tot just feia deu anys que els germans Wright, els pioners de l’aviació, havien experimentat el primer vol de la història (desembre de 1903), almenys des d’Ícar i Dèdal. Els pilots que s’atrevien a construir-se i enlairar una d’aquestes màquines voladores es llogaven per fer exhibicions (Loygorri, Lafoerestier). L’aviació era la gran novetat del moment. Una novetat plena de riscos encara, amb uns artefactes de poca potència, del tot artesanals, però que s’atrevien a contravindre les lleis de la gravetat. Això atreia i fascinava encara més i més la gent, entregada i embadalida davant d’aquest autèntic repte, convertit en espectacle.
Així fou com aquell 1911, Garnier portaria l’aviació al cel de nombroses ciutats ibèriques. Els ajuntaments de l’època rivalitzaven per contractar-lo i fer relluir la festa major com mai s’havia vist. Segurament fou d'aquesta manera com Garnier acabà donant tombs al cel de Lleida. Encara no existia el primer camp d’aviació de la ciutat, al pla dels Mangraners, i el lloc escollit com a pista fou l’esplanada de Gardeny. De ben segur que els lleidatans de fa cent anys ja havien vist passar algun aeroplà sobre el campanar de la Seu, però aquella vigília de Sant Joan de 1911, Lleida inaugurava formalment la seua relació amb l’aviació que, amb penes i poques glòries, s’allargarà fins avui, amb el flamant inútil (de moment, i quant durarà aquest moment?) aeroport Lleida-Alguaire. El preu d’un vol d’exhibició podia costar uns 500 duros de cent anys enrere. Depenent del nombre i dies de vols, és fàcil calcular que, tot i perillós, no deixava pas d’ésser un molt bon negoci. Una festa amb dos dies de vols, i un parell de vols cada dia, un al matí i un a la tarda, podia arribar a les 10.000 peles (aclariment per als menuts: pessetes de començaments del segle XX). Els pilots tenien per a tal fi un representant, com els futbolistes d’ara. L’aparell que féu servir s’anomenava «Blériot», que era el nom del pilot i antic propietari de la màquina, que havia creuat el Canal de la Mànega dos anys abans.
L’exhibició de Garnier a Lleida aquell 16 de maig de 1911 degué aplegar molts lleidatans curiosos i sorpresos, però no ens en resta cap fotografia de la multitud expectant, que sapiguem. Segons que es relata a La Vanguardia de l’època, també a Pontevedra (Espanya) van contractar en Garnier per 5.000 pta per dos dies d’exhibició a l’agost. De sobte, l’ajuntament va assabentar-se que un dia abans, el pilot volaria a Vigo, l’eterna ciutat rival, contractat per 10.000 pta i una sola exhibició. Enrabiat i gairebé fora de si, l’alcalde de Pontevedra acudí a queixar-se al governador civil de la província, per denunciar-hi que Garnier havia firmat una clàusula d’exclusivitat. La premsa va continuar i augmentar l'espiral d’acusacions mútues, i els ànims dels dirigents i de la gent s’anaven sollevant a totes dos ciutats. El governador, atesos els papers signats, donà la raó a la capital provincial, ara amb la corresponent còlera dels ciutadans de Vigo, la qual va provocar la dimissió en ple de l’ajuntament i tot, i segons la crònica de La Vanguardia el 23 d’agost s’hi van arribar a manifestar fins a 25.000 persones!
El paper tant del pilot com del seu representant sembla fou ben galdós. Si fa no fa com actualment els representants dels esportistes en les negociacions dels traspassos. A la fi, Garnier féu dos vols d’exhibició a Pontevedra, "una población en fiebre, con trenes vomitando gente, calles invadidas por forasteros y cafés atestados". El públic pogué observar "lucidísimas vueltas" de fins a 300 m d’alçada, amb els consegüents calfreds. Sembla que el vent del segon dia va fer el vol més complicat. En baixar de l’aparell volador, la multitud el va passejar a collibè una bona estona, com si fos un torero. Què no donaríem per descobrir com va anar tot al cel de la Terra Ferma!
 |
1911. Gardeny, Lleida. El primer vol lleidatà de Garnier.
23 de juny de 1911. Léonce Garnier a Lleida. Diari SEGRE: esplèndida reproducció a doble pàgina de la fotografia que inaugurà l'època de l'aviació a la nostra ciutat.
|
 |
1911. Gardeny, Lleida. El primer vol lleidatà de Garnier.
Detall de Garnier al comandament del «Blériot», entrelligat amb tot de filferros amunt i avall.
|
 |
| 1911. Perspectiva davantera del «Blériot», amb Garnier al comandament. Foto de l'època d'alguna exhibició en una altra ciutat. |
 |
| 1911. «L'Esquella de la Torratxa». Acudit sobre l'aviació, que era una gran novetat social: «-Tu hi creus ab això de l'aviació? -Fuig, tonta... Ens ho fan veure del mateix modo que'ns fan creure que'ls nens petits venen de París». |
 |
| 1914. «L'Esquella de la Torratxa». Acudit que diu: «-I d'això de l'aviació, què me'n diu? -Al principi semblava qui sab què, però ara... veu?... ja comença a anar cap-per-avall». |
 |
| 1911. Full de revista amb la notícia del «raid» entre Sitges i Tarragona. L'aviador Mauvais s'enlaira amb la silueta de la Blanca Subur al fons i una gran generació d'encuriosits observadors. A la foto superior, observem l'aparell exposat al públic dins l'envelat. |
 |
| 1910. 1st. National Aviation Meeting, a Indianapolis. Foto de la revista «Motor Speedway», 13-18 juny de 1910. Cursa d'avions seguint l'oval de la pista, amb un «zeppelin» observant al fons. |
 |
| 1911. Cartell del «Raid» València-Alacant. |
