Aquest és un exemple clarivident d’ultracorrecció per antisèpsia normativa que va guiar –i oficialment continua guiant– l’ensenyament i ús estàndard de la llengua. La norma d’evitar la repetició suposada de pronom feble i complement ha portat exemples d’absurditat expressiva. Mai a ningú se’ns acudiria de fer una frase com la que l’autora (o el corrector d’estil o algú de més amunt de l’empresa editora) va fer servir: és impossible construir-la sense pronom. Simplement i senzilla perquè el pronom (n’estaven molt de l’Antoni) no reduplica el complement preposicional verbal (de l’Antoni) sinó que substitueix l’adjectiu atributiu, p.ex. molt contents, molt satisfets, molt complaguts, molt encantats, o qualsevol altre d’aquest mateix camp semàntic. Precisament perquè l’adjectiu esperat és sempre d’aquesta faiçó, s’acaba elidint i integrant dins del significat de l’expressió, tot i que per tal que l’expressió funcioni necessita ineludiblement la presència del pronom.
Òbviament, quan volem substituir també el complement verbal, començant per la preposició de, no hi ha altra alternativa que fer-ho també amb un pronom en, de manera que, lògicament i popularment, només resta a la frase resultant un sol pronom (el nen n’estava molt). Serveixi aquest exemple per testimoniar la meua personal convicció que cal abandonar el criteri normatiu de l’asèpsia referencial, per un criteri de genuïnitat i de valor afegit a l’expressió en els casos de reduplicació de pronom i complement. Ho he pensat sempre, ho he corregit poc –només quan m’hi he vist obligat externament– i ho escric ara que ja no hi ha punt de retorn en el mal ús i definitiva pèrdua del sentit lingüístic propi en l’ús dels pronoms febles. Per la situació sociolingüística viscuda, però també per l’excés de zel ultracorrector, i aquest només imputable a la nostra mala i dictatorial tradició normativística. Requiescat in pace.
