 |
| 1924. Estació de ferrocarril d'Alcoletge, a la línia Lleida-La Pobla de Segur. «Revista Ibérica». |
Aquesta és la imatge de la primera -i fins avui única- estació de ferrocarril d'Alcoletge. Tombada a finals del s. XX pel seu estat d'abandonament i de runa, i convertida en simple baixador, un centenar de metres abans de l'esplanada que ocupava. Aquesta és la imatge de la meua infantesa: l'edifici prou imponent de l'estació i la silueta del cobert o carregador a l'altra banda de les vies. En les tardes que la tempesta es congriava i ens agafava al tros, l'ala lateral d'aquest carregador, al costat del camí de les Gaverneres ens oferia aixopluc als collidors i, sobretot, al tractor i la carreta, carregada de palets o palots d'starking o golden.
La línia de Lleida a Balaguer s'inaugurà l'any 1924 i es completà cap als anys 50 fins a la Pobla. Sembla que s'havia de fer per l'altra banda del poble, però que les pressions dels terratinents d'aleshores la varen fer desplaçar cap al riu, a la quinta forca del poble. El carregador, havia sentit a dir que es feia servir per carregar la remolatxa als trens, abans que arribés el monocultiu de la fruita, que va transformar una agricultura de subsistència en una altra que va permetre que famílies amb pocs recursos (o sigui, pocs trossos, terrenys cultivables) poguessin campar-se-la, treballant!, durant una generació, en què van passar de tindre corral i animal, a tindre cobert a sota casa per al tractor, l'atomitzadora, la segadora..., i el cotxe.
Després, ja cap als 80 i 90, arribà la reconversió brusca i silenciosa del pagès familiar, abocat a la desaparició, i substituït per un nou empresari agrícola, que ha de fer milers i milers de quilos, vetllar la productivitat, abandonar el reg a manta per construir basses per al reg localitzat, llogar immigrants i allotjar-los per a la collita... Res de tot això existia fa trenta anys: la família tota al tros, tot el sant dia, que el pare havia començat molt de matinada a la plaça de Lleida (a la plaça dels pagesos, al costat de Mercolleida, on ara hi ha la Llotja), els collidors amics, parents o veïns del poble... Com el guardaagulles del pas del camí de Granyena, que tants i tants anys treballà per a la família i que passà a ser-ne un més, a qui vam acabar dient oncle Garrido. Eren els anys dels hippies, estudiants (alguns no gaire aprofitats, la veritat) que venien a collir fruita i que portaren els primers porros al jovent local...
L'última imatge que retinc de tantes vegades com vaig passar amb el tractor pel camí de l'estació cap a la partida que s'anomena de les Gaberneres, és la d'una esplanada en què les vies secundàries jeien entre munts de travesses de fusta enquitranades, que eren manllevades per fer de passeres a les fasseres de la finca, igual que els caragols de ferro amb què se subjectaven els ralls, usats com a clavilles per als remolcs, i tot en un mar de fonollars, que proporcionaven unes de les caragolines més delicioses del terme. Els edificis, ja abandonats, presagiaven amb el seu aire decadent, el trist final que els esperava. Certament, és una llàstima que no hàgim sabut mantindre aquest patrimoni arquitectònic al llarg de la línia fèrria. Si potser encara no és massa tard en altres indrets, salveu-lo!
 |
| 1924. Estació de ferrocarril d'Alcoletge. La vella estació, ja desapareguda, amb el gran cobert per a la càrrega agrícola a l'altra banda de les vies. |
 |
| 2004. Modern baixador que va substituir la vella estació d'Alcoletge. |
 |
| 2004. Antic pas a nivell de la carrerada cap a Granyena. Ara substituït per un (impresentable) pont. |
