 |
| 1740. 1740. «Plan of the Camp of Tarragona», by Nicholas Tindal, London (ICC). |
 |
| 1740. «Plan of the Camp of Tarragona...» Detall. |
Un bell, net i clar mapa del Camp de Tarragona de mitjan s. XVIII. Els mapes de l'època ja comencen a interessar-se pels camins. I a peu de camí cap a Barcelona, l'artista hi troba la St. Cyprian's Tower (la torre dels Escipions) i, en canvi, no es fixà en l'arc de Berà.
 |
1999. Vocalisme. Pere Navarro. |
Però què té en comú aquest pla del Camp de Tarragona amb el mapa de les isoglosses vocàliques? Doncs que el Camp de Tarragona ha estat des de 1117 la frontera del dialecte central pel sud-oest. Observeu, benvolguts lectors, com la unitat geogràfica del Camp, envoltada de muntanyes, coincideix amb la corba de separació amb el dialecte nord-occidental:
 |
Aquesta separació natural, aquesta dificultat de comunicacions marcada per una orografia prou escabrosa, va fer que la conquesta de l'altra vessant de les muntanyes, feta uns cinquanta anys més tard, ja cap a mitjan s. XII, es fes per la via del Segre-Ebre (conquestes de Tortosa i Lleida, 1148-49), de manera que per repoblació i substrat morisc, les característiques fonètiques que s'hi establiren foren les nord-occidentals. Una frontera dialectal que s'ha mantingut estable durant pràcticament nou-cents anys, des de les últimes estreps p contraforts de les muntanyes de Prades fins a les de Llaberia, Tivissa i Vandellós. I això perquè tal i com diu el mapa de Tindal: the hills marked with a cross are impracticable for cavalry.
 |
| 1740. «Plan of the Camp of Tarragona...» Detall. |
 |
| 1740. «Plan of the Camp of Tarragona...» Detall. |
