Amb una altra espenta a la societat tecnològica i de la informació, la biblioteca alexandrina (referència clàssica i mediterrània; passo de la babèlica biblioteca borgiana, perquè hem de començar a esclarir els feixistoides dels nostres referents), la tindrem a tocar. Durant segles i fins fa quatre dies l'escassedat d'informació i la seua gestió per uns pocs iniciats, capaços de llegir i escriure, han estat una de les formes de control, sovint opressiu, més preuada de la humanitat: d'uns quants homes contra els homes, i sobretot contra les dones. Durant el segle XX, el creixement de la quantitat d'informació remenada i publicada i, de vint anys ençà, l'exponencialitat d'aquest tecnocreixement són manifestos, encara que l'accessibilitat, i un cop superat l'accés, la competència d'ús i la capacitat d'interpretació no s'hagin eixamplat en la mateixa òptima mesura. Som conscients que el món està canviat, però potser no volem, podem, sabem canviar amb idèntica celeritat. Ja ens ho advertia un dels clàssics del Bob Dylan, fa més de 40 anys!
Vagarejant pel ret, hi trobo dos pàgines exemplars: l'una per remenar entre mapes, de l'Institut de Cartografia de Catalunya (http://cartotecadigital.icc.cat/); l'altra per triar entre manuscrits i facsímils, de la Biblioteca Virtual Joan-Lluís Vives (http://www.lluisvives.com/). Contenen documents que temps enrere només s'obrien als ulls de quatre rates de biblioteca, en l'accepció afectiva de l'expressió, els quals amb la paciència del saberut i l'avidesa de l'estudiós a la redescoberta del tresor perdut, pouaven hores i hores de magnífica filologia per a posar-nos antics i clàssics a l'abast en exuberants edicions anotades i comentades. A l'un, hi podem assaborir una ingent col·lecció de mapes i plànols, com ara Les estats de la Couronne d'Arragon en Espagne, ou sont l'Arragon royaume, la Catalogne principté., la Valence royaume, et les isles de Maiorque royme. / par le S. Sanson d'Abbeville ; Somer sculp. A Paris: chez Pierre Mariette, 1653, o bé La Principauté de Catalogne divisée en vigueries (1714); a l'altre, ens podem recrear en joies múltiples i diverses, des dels Furs, capitols, prouisions, e actes de cort, fets y atorgats per S.C.R.M. del Rey Don Phelip nostre senyor ara gloriosament regnant, en les Corts generals per aquell celebrades als regnicols de la ciutat y regne de Valencia, en la vila de Monço, en lo any MDLXIII a les Lloables costums, vida, y pratiques que tenen les majordones dels capellans (1639). En tots dos casos, convindrem a tota ultrança el bon invertir del diner públic i meritori investir del fet cultural. Un altre debat fóra apamar fins a on aquest accés, còmode i en directe, afavoreix una societat més formada, conscient, lliure, culta i feliç. Cal tindre fe que sí, i creure-ho encara que gaire no es nota per aquests i aquells topants. I jo mentrestant, benvolguts lectors, i perquè tampoc el llenguatge no se'ns escapa al mudament dels temps, m'adaptaré l'expressió tot bescanviant rates per ratolins de biblioteca. Sembla que vaig endarrerit, google search: rates de biblioteca, 7.980; ratolins de biblioteca, 8.260!
