 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les restes de l'amfiteatre tarragoní damunt mateix del penya-segat.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les magnes ruïnes, amb alguns figurants de passeig que en permeten la comparació de proporcions. Darrera, els bastions de la muralla, i al fons els vaixells ancorats al port.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una altra perspectiva de l'amfiteatre tarragoní, amb les graderies que romanien encara dempeus. Actualment, es conserva relativament restaurat.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Dans ses arenes sanglantes on voyoit figurer tantôt des bêstes féroces, tantôt des hommes plus féroces encore, qui avoient appris à donner ou a recevoir la mort avec grace: souvent des malhereux athletes, ou des plus malhereux esclaves renversés par leurs adversaires, imploroient la pitié de quelque jeune femme qui d'un geste disposoit de sa vie».
L'autor esmenta el Convent del Miracle, bastit als peus de l'amfiteatre al segle XVI pels frares trinitaris, sobre l'antic temple visigòtic del segle VI, aixecat per commemorar el martiri de Sant Fructuós i altres religiosos l'any 259 sobre la mateix arena. L'edifici, construït amb les pedres de les restes romanes, impedia d'apreciar bé l'òval de l'amfiteatre. També expressa les pors que les obres del port tarragoní no acabin de malmetre les ancianes runes. |
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les vistes al mar i la marinada de tarda devien fer dels espectacles una festa magnificent. Al fons, la torre del castell de Tamarit.
L'existència de l'amfiteatre palesa la importància assolida per Tàrraco dintre del conjunt de colònies de l'Imperi. De fet, Tàrraco va ser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d'un circ i d'un teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l'Imperi. |
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
L'espectacular vista de l'aqüeducte tarragoní dels de la vall.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Ce monument est composé de ving-cinq arches supérieures et de onze inférieures». Descripció feta per l'autor de l'esplèndid monument de la Tàrraco romana, dit popularment el Pont de Ferreres.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Uns figurants l'admiren des de sota mateix, mentre uns genets el travessen per dalt, com si d'un pont es tractés.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El detall dels arcs és magnífic. També la figuera de moro li dona un gran realisme a l'escena. Les pedres hi afegeixen la imatge ciclòpia.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls dels plànols i seccions de l'aqüeducte i de l'amfiteatre.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Secció de l'aqüeducte romà.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Seccions de l'amfiteatre. Arcs del circ.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció del circ romà, tot i que «il est bien difficile, à moins d'une extrême attention, d'appercevoir les restes de ce cirque; il faut, pour y parvenir, entrer dans les maisons bâties sur le terrain qui fut autrefois son enceinte».
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El plànol del desaparegut circ romà.
|
 |
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Al Museu Episcopal s'hi conserva una inscripció d'un dels guanyadors dels jocs circenses tarragonins a cavall de sa auriga, passejant triomfant una branca de llorer.
|
