 |
1575. Москвá /Moscou, Rússia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Plànol de la capital russa de la qual enguany se'n celebra el 870è aniversari de la fundació. Com diuen les enciclopèdies, s'emplaça a la vora el riu Moskvà, a l'oest del país. És la capital de la província de Moscou però, arran del seu estatus de ciutat federal (com a capital de la Federació Russa), s'administra independentment de la província; es troba al districte federal Rússia Central. Va ser la capital de l'antiga Unió Soviètica i de la Rússia preimperial. Avui és una ciutat molt poblada amb una àrea metropolitana que té més de 13 milions d'habitants.
|
 |
|
El dibuix mostra la ciutat vella al costat del riu, tota revoltada d'alts murs reforçats per grans torres, amb els més importants monuments destacats a l'interior, entremig de les cases, totes alineades, com si d'adossades es tractés.
A la segona meitat del segle XV, sota poder d'Ivan III, la ciutat es convertí en capital d'un gran imperi en alliberar.se del domini tàrtar. L'any 1571, gairebé en època de l'edició d'aquest atles, la ciutat fou saquejada pels tàrtars de Crimea, que la saquejaren i incendiaren. |
 |
|
L'emblema de la ciutat en aquell segle.
|
 |
|
Detall de les portes de la ciutat que donaven al canal del riu, on s'aprecien un parell de molins fariners amb les sínies a tot rendiment. La ciutat va prendre el mateix nom del riu.
|
 |
| Des del segle XIV, el Kremlin o ciutat murallada esdevingué la residència del príncep i de la família reial. Es van construir les catedrals de pedra blanca a la part sud del turó del Kremlin: la catedral de l'Assumpció (1326), l'Església del nostre Salvador (1330), la Catedral de Sant Miquel (1333), i al centre del Kremlin va ser aixecada una talaia, coneguda com la torre del campanar de Sant Ivan (1329). |
 |
| Detall de la muralla amb les torres defensives, i de la distribució rectilínia (potser més aviat recreació de l'artista) de bona part dels carrers, amb les cases fetes de fusta, que propiciaven la destrucció en cas d'incendi. |
 |
|
El riu gelat, amb els trineus estirats per cavalls, o bé amb els passejants sobre patins, en un detall molt interessant i realista de l'autor. «Moscovia, urbs regionis eiusde nominis metropolitica, duplo maior quam Praga Boiemieae, ligne aedificia habet; multas plateas, sed dispersas, latissimi capi interiacent. Mosca omnis ipsam irrigat». Dos vegades més gran que Praga, amb les cases de llenya i moltes places. |
 |
| Els trineus servien també per anar pels camins, de manera que sortien del gel del riu i continuaven cap a les portes de la ciutat com si res. |
  |
| L'autor inclou entre els figurants un bisó i un boví, entremig d'una escena de caça reial. |
