 |
| 1917. Cim de l'Aneto, la Vall de Benasc, la Ribagorça. Article «La Creu d'en Sayó al Pont de Mahoma», Hilari Sanz i Gonel, Revista «Muntanya», agost-setembre, 1976. Fotografia: Ignasi Canals i Tarrats. Imatge dels portadors de la creu d'homenatge al desaparegut guia benasquès, Josep Sayó. S'hi veu el seu gendre i guia també, Antònio Abadias (1886-1967) duent la creu per instal·lar-la al cim. Si el sogre fou el primer gran guia del país a l'Aneto, gran amic d'en Juli Soler i Santaló en el moment de construir el refugi del CEC a la Renclusa, el gendre fóra conegut com «el Lleó de l'Aneto», atès que -segons que es deia- hi havia pujat més de 200 vegades. Fou ell qui es feu càrrec del refugi després de la tràgica mort d'en Sayó la mateixa setmana de la inauguració, al 27 de juliol de 1916. En record de tots dos, el segon Pic Occidental de la Maladeta (3.211 m) es coneix com a Pic Sayó, i un cim al SW del Pic de la Maladeta porta el nom d'Abadias (3.271 m). |
 |
| 1976. Article «La Creu d'en Sayó al Pont de Mahoma», Hilari Sanz i Gonel, Revista «Muntanya», agost-setembre. Per comunicació de l'Ignasi Canals i Tarrats (1896-1986), «un dels nou esforçats pioners que l'any 1917, concretament el 27 d'agost, pujaren la creu de ferro forjat fins al Pont de Mahoma, o Mahomet, com llavors era anomenat...», l'article en denuncia la desaparició en aquells anys 70s del segle passat, «símbol que, amb tant d'amor i esforç, es carregaren a coll des de la Renclusa fins a dipositar-la entre el rocam d'aquella cresta dentada». Potser caigué per les tempestes «o per mà intencionada, però penso que caldria posar-la altra vegada al seu lloc. Jo ja tinc 80 anys i no tinc capacitat per a fer-ho com ho vaig fer 57 anys enrere amb Mossèn Jaume Oliveras, Lluís Vallet, Lluís Goytisolo, Isidre i Ramir Puig, Pau Figueras, Antònio Abadias i el guia Daniel». Més endavant s'aclareix que aquest era el guia benasquès Antònio Lobera. S'hi esmenten testimonis orals d'algunes altres tragèdies ocorregudes al mític gegant del Pirineu, com la d'en Barrau, dit «Pierrine», al 1824, fuster i guia de Luishon. L'onze d'agost d'aquell any (aviat, doncs, en farà dos-cents), «acompanyat de dos joves estudiants, caigué al fons d'una de les esquerdes de la gran gelera, on desaparegué per sempre més». |
 |
| 1917. Cim de l'Aneto, la Vall de Benasc, la Ribagorça. Article «La Creu d'en Sayó al Pont de Mahoma», Hilari Sanz i Gonel, Revista «Muntanya», agost-setembre, 1976.Fotografia: Ignasi Canals i Tarrats. Fotografia d'aquell 1917, amb el grup de 9 «entusiastes muntanyencs, que sens dubte podríem incloure en l'élite dels peoners del nostre excursionisme, d'aquells que ens descobriren els itineraris i les rutes d'ascensió als pics del massís», retratats amb tres turistes (dos dones i un home amb salacot) davant l'ermita de la Mare de Déu de les Neus. Aquell 1976 només restaven vius L'Igansi Canals i en Ramir Puig. |
 |
| 1976. Article «La Creu d'en Sayó al Pont de Mahoma», Hilari Sanz i Gonel, Revista «Muntanya», agost-setembre.S'hi explica la missa de remembrança, la pujada i col·locació de la creu, la benedicció i el bes de respecte que hi feren els muntanyencs, «en especial Antònio Abadias. Al llarg de la seva vida, el 'León del Aneto', com després se l'anomenaria, passaria pel seu costat centenars de vegades...» |
 | ||
| 1917. Cim de l'Aneto, la Vall de Benasc, la Ribagorça. Article «La Creu d'en Sayó al Pont de Mahoma», Hilari Sanz i Gonel, Revista «Muntanya», agost-setembre, 1976. Fotografia: Ignasi Canals i Tarrats. La fotografia commemorativa d'aquella ascensió, al costat de la gran fita de pedra que coronava l'Aneto ara fa cent anys. Dalt de tot, el Lleó de l'Aneto, gendre d'en Sayó.
|
 |
| 1917. Cim de l'Aneto, la Vall de Benasc, la Ribagorça. Article «La Creu d'en Sayó al Pont de Mahoma», Hilari Sanz i Gonel, Revista «Muntanya», agost-setembre, 1976. Fotografia: Ignasi Canals i Tarrats. Detall de la Creu d'en Sayó ja col·locada al Pas o Pont de Mahoma, en recordança dels quatre muntanyencs morts un any abans en aquell mateix lloc. Al fons, el gran pedró del cim de l'Aneto. |
 |
| 1976. Article «La Creu d'en Sayó al Pont de Mahoma», Hilari Sanz i Gonel, Revista «Muntanya», agost-setembre. El trasllat de la creu hagué d'ésser, per tant, un acte de vandalisme, fet que provocà «la justificada indignació» del món pirineista. «Actualment la creu està dipositada a la llar dels Sayó, a Benasc... Hi serà restaurada i hi restarà presentada al respecte dels muntanyencs dignes d'aquest nom». L'articulista, però, demana al CEC la restitució del símbol al seu lloc original: «Altrament, seria com condemnar a l'oblit tot l'esforç, tot el braó i tot el sacrifici d'uns homes que ens deixaren un llegat d'exemplaritat, d'honestedat esportiva, de coneixements, d'ideals i de realitzacions...» |
 |
| 1973. La Creu d'en Sayó al Pont de Mahoma. La creu encara visible pocs anys abans a la cresta dentelluda del Pas de Mahoma. |
 |
| 1916. Refugi de la Renclusa, la Vall de Benasc, la Ribagorça. Placa amb els versos verdaguerians («Canigó», 1888) en lloança de les majestuoses Maleïdes, que restà per col·locar al cim després de la tragèdia prèvia a la inauguració, i es guardà al refugi, on s'hi pot contemplar: «Quins crits més horrorosos degué llançar la terra infantant en ses jòvens anyades eixa serra! Que jorns de pernabatre, que nits de gemegar: per traure a la llum pura del sol eixes muntanyes, del centre de sos cràters, del fons de ses entranyes, com ones de la mar!» |
 |
| 1916. Refugi de la Renclusa, la Vall de Benasc, la Ribagorça. El primer gran guia de l'Aneto, el benasquès Josep Sayó, amb un gran piolet-bastó a la mà, davant el refugi ja acabat, però encara per inaugurar. Probablement, la fotografia és d'aquell estiu en què s'havia d'obrir i la malastrugança se li emportà la vida dalt del Pont de Mahoma. |
 |
| 1910-1913. Refugi de la Renclusa, la Vall de Benasc, la Ribagorça. Foto: Juli Soler i Santaló (AFCEC-MDC).
En Sayó, a l'esquerra, i altres guies benasquesos. Ajagut a terra, el mateix fotògraf i impulsor del refugi del CEC a la Renclusa ribagorçana. Un parell d'isards abatuts amb aquelles primitives carrabines, que donarien menjar als treballadors del refugi en un d'aquells estius de labors constructives.
|
 |
| 1915. Refugi de la Renclusa, la Vall de Benasc, la Ribagorça. Foto: Santiago Perdigó i Díaz-Caneja (AFCEC-MDC). En Sayó espiant en una de les enormes esquerdes de la glacera de l'Aneto en una ascensió al mes d'agost. Amb la reducció de la gelera, també han anat desapareixent aquests pregons forats entre el gel mil·lenari. |
 |
| 1915. Refugi de la Renclusa, la Vall de Benasc, la Ribagorça. Foto: Santiago Perdigó i Díaz-Caneja (AFCEC-MDC). Una altra imatge de la mateixa ascensió, amb en Sayó al capdavant i Juli Barloque i el fotògraf encordats a continuació. |
 |
| 1927. La Fonda Sayó, Benasc, la Ribagorça. Foto: Albert Oliveras i Folc (AFCEC-MDC). Un grup d'excursionistes no identificats a la porta de la famosa fonda benasquesa, autèntic camp base de l'època per als muntanyencs que ascendien a l'Aneto. |
