 |
| 1916. La Renclusa (Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916 (ddd.UAB). La ressenya dels desgraciats esdeveniments a l'Aneto ara fa cent anys, just en els dies que es preveia la inauguració per part del CEC del refugi de la Renclusa, relatats per un testimoni en primera persona dels fets, Mn. Jaume Oliveres (1877-1957), gran i actiu pirineista en aquells primers decennis del segle XX. Aquell luctuós accident tingué un enorme ressò en el món excursionista, i fou conegut i divulgat per aquest text, de gran força expressiva, esdevingut un clàssic de les ressenyes muntanyenques. «En el Centre Excursionista regnava força activitat del bon punt que va fixar-se el dia 5 d'agost per data de la inauguració oficial del xalet-refugi de La Renclusa, que devem a la iniciativa del nostre enyorat company, l'eminent pirineista Juli Soler i Santaló... Es redactava el programa de les festes d'inauguració que havia de compendre els dies 5, 6 i 7: presentació d'autoritats i de delegats, nomenament oficial de guies del Centre Excursionista, descobriment d'una làpida a la bona memòria de Juli Soler, vi d'honor, repoblació de peixos als estanys, ascensió al Pic d'Aneto, el gegant del Pirineu (3.404 m.s.m.), on havíem de fixar-hi un bronze dedicat al gran poeta Verdaguer com a cantor de les Maleïdes, obrir les obres del refugi del Coll de Corones...» |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. «El dia 28 de juliol, es va rebre al centre un telegrama de Mossèn Jaume Oliveras notificant-nos la tràgica mort, al pic d'Aneto, del conegut guia i arrendatari del xalet-refugi en Josep Sayó, i del nostre consoci n'Adolf Blass. Pot considerar-se l'esglai que va produir tal nova al Centre Excursionista de Catalunya. Tot seguit es va acordar la suspensió de les festes d'inauguració...» La introducció de l'article conclou: «Ara res podem fer de millor que deixar parlar a Mn. Jaume Oliveras, company d'excursió dels qui hi moriren, qui n'ha fet una puntual, punyent i admirable relació, per la qual es veu es veu tota la magnitud de la tempesta i de la desgràcia». |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. L'article de Mn. Oliveras comença amb la notícia de l'excitació que provocà a Benasc, a Barcelona i a Luishon la prevista inauguració del xalet-refugi de la Renclusa, malgrat que Europa vivia en plena Gran Guerra, i al refugi hi havia francesos i alemanys, enemics al front bèl·lic. Els treballs dels operaris eren continus de trenc d'alba a posta de sol, només interromputs per la migdiada imperativa: «En aquella hora de silenci i quietud, saborejàvem nosaltres el cafè, la festa de Sant Jaume, amb les portes mig tancades, tirant plans i cavil·lant com podríem encabir la gent...» |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. Mn. Jaume prepara l'ascensió a l'Aneto juntament amb el Dr. Prió, «un home de pes», en sentit literal, català d'administració francesa, i que se sumen a la que faran els dos excursionistes alemanys, Adolf Blass i Eduard Kröger amb Josep Sayó, el guia benasquès: «Així... podrem fer la pujada sense que es destorbi ningú més que en Sayó, i no s'endarreriran les tasques urgents del Xalet i la Capella». |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. El Dr. Prió no se sumarà a la comitiva, malgrat son desig, «per no haver estat possible trobar un calçat a propòsit» per a un home de més de cent quilos de pes. Parteixen per amunt, doncs, els altres quatre muntanyencs a tres quarts de cinc del matí del 27 de juliol. Arribats al Portilló, contemplen «la visió sempre nova de la immensa gelera que el sol del matí feia lluir resplendent. Tindríem un dia com pocs se'n troben: l'horitzó estava claríssim i sols qualque boira s'aixecava pel cantó de la Vall d'Aran; emperò el sol la fondria segurament, i veuríem els últims termes fins allà on la vista pogués allargar». Passada la tartera i en arribar a la glacera, els excursionistes es lliguen i «plens de coratge,... emprenguérem altra volta la ruta per damunt la gelera. Al davant nostre es presentà de sobte com una gola fenomenal oberta: era lluny encara i feia feredat per ses dimensions colossals aquella gola negra». Una esquerda immensa, comparada a la mateixa boca de l'infern de Dant per l'autor. |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. L'espaordidora cova de gel: «Caverna a la gelera d'Aneto. Enfront d'ella en Sayó i en Blass, víctimes del llamp». Clixé: J.Oliveras. |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. Al Coll de Corones «ens esperava una altra sorpresa ben agradable, puix que el llac Coronat, que tants anys no havia pogut contemplar ningú, aquest any es presentava a la vista i amb un aspecte nou completament. Tots els que freqüenten la Maladeta saben com antigament aquest llac, el més alt dels Pirineus, ocupava tot el clos del Coll de Corones i era gelat quasi sempre». Continuen l'ascensió, amb una notòria suada «durant l'aspra costa que es té de guanyar per posar els peus sobre el contrafort de roca de Corones i arribar a la cresta que porta a la primera plataforma del cim... A les deu i cinc minuts guanyàvem el pic d'Aneto després de passat el Pont de Mahomet». Fins i tot, en Blass, reticent a creuar, ho va aconseguir. |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. El guia benasquès, Josep Sayó, guaitant a la cova. Al seu costat, l'excursionista alemany Adolf Blass, i més avall son company Eduard Kröger. La foto fou feta pel quart caminaire, i autor del relat, Mn. Oliveras. |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. Fet el cim, les condicions meteorològiques comencen a variar: «No durà gaire la nostra alegria: al moment d'arribar-hi restà tot el cim embolcallat de boira baixa, i al poc d'obrir l'àlbum començà a caure una mica de granissa fina com guspires de neu, i es va girar un vent fred». Valia més fer un mos i veure com evolucionava aquest canvi de temps. De sobte, arribà per sorpresa «aquell soroll semblant a una vibració metàl·lica, quan tot d'un plegat una convulsió ens trasbalsà a tots i se sentí un gran tro. L'espant no és d'explicar; la vibració metàl·lica tornà a començar amb més força i vingué una altra explosió. Fugírem a més córrer». Pel Pont de Mahoma, passen de dos en dos: primer, Mn. Oliveras a càrrec d'un dels excursionistes alemanys; després, en Sayó amb l'altre. «Mentre passàvem el pas, ens percudiren dues explosions més, i totes les roques semblava que vibressin: mon company estava atordit de no dir, i jo l'animava fingint una seguretat que no tenia pas». |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. «Ja acabàvem de sortir d'aquell pas fatal, quan una percussió més forta que totes em féu caure d'esquena, aguantant-me per miracle arran del cingle... Sortírem del perill cridant els altres que no es veien enlloc: els llamps continuaven amb la pedregada, i els nostres cossos vibraven electritzats, per la qual cosa anàrem a més córrer a tirar-nos sobre la neu». La crua i dura descoberta dels cossos dels companys: «Cridava com un desesperat i escorcollava el fons de l'abisme; quan, tot de sobte, al començament del pas, avall d'una petita canal, me veig agombolats els cossos d'en Josep Sayó i de l'alemany Adolf Blass. Hi vaig baixar animat, pensant que haurien caigut allí aombrats pel llamp que em tombà a mi... Però, horrura!, tots dos tenien el cap esberlat i es desprenia d'ells una forta sentor de carn cremada». |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. La serenya conducta del gendre de Sayó, l'Antoni Abadias, que després del primer moment de tristor, es dedicà a infondre «valor allí on tot era decaïment i desesperació». Telegrames per als familiars i també per al Centre Excursionista per preparar l'aixecament dels cadàvers. |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. Aquella primera nit, de pluja continuada, fou especialment trista: «La nit l'havíem passada amb un sòpit deliri, que trencaven contínuament els udols desesperats i crits incoherents de la viuda i del la filla del desgraciat Sayó». L'anomenada del difunt i el dolor de les dones escampà la tristor per tota la vall. La descripció de l'atmosfera a l'interior del refugi, on restaven confinats pel mal temps els allà presents, és de debò punyent i colpidora. Després de dos dies i dues nits, «el dissabte s'aclarí una mica la situació», amb la partida de les dos dones i l'arribada del jutge, el fiscal i l'agutzil de la vila, amb onze joves «avesats a la muntanya». El jutge, «jove d'aire ciutadà, que tota la vida l'havia passada estudiant fora de Benasc, i no es veia pas amb coratge de pujar al cim maleït», hagué de nomenar un delegat per pujar a l'aixecament dels cadàvers. |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. A punt de partir cap al cim una comitiva per a la recollida dels cadàvers, en Josep Delmàs, «l'intrèpid guia que havia acompanyat tants anys el malaguanyat D. Juli Soler» va adonar-se que la colla no les tenia totes i va posar en alerta Mn. Oliveras i el gendre d'en Sayó. La determinació, coratge i voluntat incommovible del mossèn acabarà per convèncer-los de la necessitat de fer aquesta ascensió. Caldrà esperar al diumenge dia 30 a la matinada (el text escriu, per error, 20), un cop parà de ploure, per sortir a les set del matí cap al Pic d'Aneto. |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. Amb en Josep Delmàs com a guia, la cordada s'encara gelera amunt, però el temps no acompanyà i calgué descendir fins a la Renclusa: «convinguérem tots que valia més perdre el temps que pendre mal». Calia proveir de queviures el refugi, i una partida de cacera aportà tres isards, cosa que «ens solucionà d'allò més bé el problema de les subsistències en aquells dies en què, faltant la vigilància d'una dona, ja totes les provisions anaven mancant». Finalment, el dilluns 31 per procedir a la pujada, amb un temps favorable: «no es veia enlloc un borrall de boira, ni el més petit vel de calitja cobria les muntanyes, que es presentaven brillants, àdhuc a la llum de les estrelles». |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Desgràcia al Pic d'Aneto», Mn. Jaume Oliveras, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916. Els homes que pujaren quatre dies després a recollir els cadàvers, «firmant l'acta al cim d'Aneto» amb l'explicació dels fets desgraciats del dijous 27 de juliol de 1916. |
