 |
| Anys 1940. Lo nou Pont Vell de postguerra. El Pont Vell, i encara únic juntament amb el del tren, de la ciutat, ja reconstruït pel nou govern ocupant (espanyol). El tomb que feia la carretera de Barcelona a l'encarar el pont és el d'abans d'ampliació de la banqueta de Blondel. |
 |
| Anys 1940. Lo nou Pont Vell de postguerra. Molt poc trànsit a la Lleida sotmesa i derrotada de postguerra. Mentre s'hi construïa el pont (entre 1940-44), gairebé cada dia a l'albada s'hi sentien trets d'execució davant les parets del cementiri. Alguns dels responsables encara tenen carrers dedicats a la nostra ciutat, després de decennis d'acabat el règim. Vergonya per als Paers en Cap que ho han consentit i ho consenten encara. |
 |
| Anys 1940. Lo nou Pont Vell de postguerra. El nou Pont Vell s'inaugurà el 6 de maig de 1944, poc abans de la Festa Major. Al Cappont, s'hi veuen els grans plataners dels Camps Elisis. |
 |
| Anys 1940. Lo nou Pont Vell de postguerra. El pont disposava d'unes pèrgoles de fusta sobre uns grans testos, que separaven la vorera de la calçada. Amb el temps, les heures hi creixerien, assuaujant la vista d'aquests esquelets de filferro. |
 |
| Anys 1950. Lo nou Pont Vell de postguerra. Una esplèndida vista aèria de la ciutat, cap a mitjan dels anys 50, quan es construïa l'edifici del Gobierno Civil (espanyol), del qual se n'aprecien els fonaments en construcció. |
 |
| Anys 1950. Lo nou Pont Vell de postguerra. Al Cappont ben just dos dotzenes de cases i de seguida les hortes i la sèquia de Torres, que ara passa soterrada per sota del Carrer de Santa Cecília. L'antic molí, que tenia una gran fumera, davant per davant del Camps Elisis, ja havia desaparegut. |
 |
| Anys 1950. Lo nou Pont Vell de postguerra. Els arcs de la Seu Vella començaven a ésser recuperats, després d'un parell i mig de segles d'ocupació militar borbònica (espanyola), des de la desfeta de 1707. Als anys 50, les tropes ocupants es traslladaren al nou aquarterament de Gardeny, feliçment clausurat a les acaballes del segle passat. Al Palace, encara s'hi veu el gran tendal que protegia l'entrada del sol ponentí. |
 |
| Anys 1950. Lo nou Pont Vell de postguerra. Sempre la reiterada panoràmica característica de la ciutat, ara des de sota mateix dels xops del Cappont. |
 |
| Anys 1950. Lo nou Pont Vell de postguerra. La vista acolorida de la Lleida grisa i somorta sota el franquisme. |
 |
| Anys 1950. Lo nou Pont Vell de postguerra. Vista del pont i de la Rambla de Ferran al darrere, encara sense l'edifici del Gobierno Civil espanyol, centre neuràlgic del poder i la dominació de la ciutat, juntament amb el Gobierno Militar. |
 |
| Anys 1960. Lo nou Pont Vell de postguerra. Del blanc i negre a la vista acolorida. Arriben els anys 60s per deixar enrere els moments més crus i durs de la repressió, persecució i humiliació sobre els vençuts. Lo 'xoperal' comença a prendre forma al Cappont, a partir del pont per avall. Als anys 80, a la seua ombra hi naixerà l'Aplec del Caragol. |
 |
| Anys 1960. Lo nou Pont Vell de postguerra. Lo 'xoperal' anava creixent en alçada, i a la banqueta del començament de l'Avinguda del Segre, hi hagué les firetes de la primera postguerra, abans que es traslladessin a la banqueta ampliada de Blondel. Se'n veuen les dos columnes que durant decennis n'indicaren l'entrada en els dies de Festa Major. |
 |
| Anys 1960. Lo nou Pont Vell de postguerra. Les plantes verdes dels testos de separació de vorera i calçada donaven un to amable a la duresa del quitrà. La carretera de Barcelona encara passava per Blondel i carrer Acadèmia. |
 |
| Anys 1960. Lo nou Pont Vell de postguerra. La vista del pont i de l'entrada de la ciutat de començament dels anys 60. |
 |
| Anys 1960. Lo nou Pont Vell de postguerra. Les típiques banderoles de festa major al Pont Vell en una postal de l'època. |
 |
| Anys 1960. Lo nou Pont Vell de postguerra. La primitiva 'rotonda' del Pont Vell, amb la illeta on l'«urbano», de blanc immaculat fins al casc, es col·locava per dirigir el trànsit. Al fons, el Montepio ja presidia Blondel. |
 |
| Anys 1960. Lo nou Pont Vell de postguerra. Un 'auto de línia', com se'n deia en el lleidatà de la nostra infantesa. |
 |
| Anys 1960. Lo nou Pont Vell de postguerra. Vistes hivernals del pont, també sota la boira ponentina. |
 |
| Anys 2000. Lo nou Pont Vell de postguerra. Una vista del Pont Vell després de la darrera ampliació de voreres. |
