1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Detalls de la Paeria, a Blondel, i de la Seu Vella dalt del turó des de la filferrada. |
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
En primer terme, l'estrep del Pont Vell destruït ran de banqueta, amb la característica estructura metàl·lica del pont modernista sobre les aigües del Segre.
|
1938. Lo Pont Vell, Lleida. Una barricada al Pont Vell, feta amb les llambordes del carrer, per protegir el pas a la Paeria. |
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
El primer ull del costat de la ciutat fou del tot enfonsat per l'explosió. La imatge és probable que fos presa des d'una finestra de l'Hotel Pal·las. |
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Primer amb barques i després amb estructura de fusta.
La ràpida habilitació d'un pas del riu fou estratègica per a l'exèrcit ocupant (espanyol).
|
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
La construcció del pont provisional de fusta, ja acabat, al costat de l'enderrocat, fou obra del nou règim feixista que ocupà Catalunya, un cop perduda la guerra.
|
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Vista completa del pont provisional ja completament fet i amb trànsit.
|
Anys 1940-44. Lo Pont Vell, Lleida. Gegants i capgrossos, potser per Sant Anastasi, davant del pont provisional de postguerra. Els gegants eren Marc Antoni i Cleòpatra, amb nous vestits. Encara no havien començat les obres del nou Pont Vell. |
Revista «Destino», 2 de març, la revista barcelonina dels ocupants i col·laboracionistes, en la primera postguerra. En la foto, s'hi observa amb detall el peu de formigó dels pilans i l'estructura de fusta de tot el pont.
|
Detall dels pilans i de l'estructura de fusta. El pont fou reconstruït en 19 dies.
|
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Construcció del nou pont de la ciutat, començat per la banda de Cappont.
|
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Detall de la construcció del nou pont, amb el pont provisional de fusta a la banda de dalt.
|
1944. Lo Pont Vell, Lleida.
Una foto de «La Vanguardia española» mostra ka construcció de l'actual pont, d'una llargada de 150 m, amb tres pilars i quatre arcades, les centrals de 50 i les laterals de 25 cadascuna. Entre altres, participà en el seu disseny l'enginyer lleidatà Victorià Muñoz i Oms (Lleida, 1900 - Barcelona, 2000), qui fóra el principal responsable de la pantanització de la Noguera Ribagorçana de part de l'ENHER en aquella postguerra.
Les obres del pont van durar gairebé quatre anys, i fou inaugurat poc abans de la festa major de 1944. |
1938. Lo Pont Vell, Balaguer.
El ferreny pont de pedra medieval que donava pas a la ciutat sobre el Segre, també tot derruït per la voladura de les tropes republicanes en retirada. A dalt, la fumerada sobre la ciutat durant els bombardejos del maig de 1938.
|
1938. El Pont de Ferro, Flix. El pont de ferro sobre l'Ebre, reconstruït pels republicans per a l'ofensiva, però que seguiria la fi dels altres. |
1938. Lo Pont de l'Estat, Tortosa.
El Pont de l'Estat sobre l'Ebre a Tortosa, també volat.
|
1940. Solsona. «Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).
Un pont provisional a la carretera de Solsona a Manresa.
|
1940. Navarcles. «Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).
L'ull central derruït del pont de Navarcles (el Bages).
|
1940. Camprodon. «Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).
El pont del Carbur, a Camprodon, ja refet pel nou govern (espanyol) ocupant.
|
1940. Lascellas (el Somontano, l'Aragó). «Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).
El Pont d'Àrbex, sostingut per aquest gran arc parabòlic en construcció. Els presoners de guerra republicans treballaren forçosament en l'obra.
|
1940. L'exili republicà. «Destino», núm. 133, 3 de febrer (MdC-BdC).
Parla el peu de foto, en to feixistoide del règim, «de aquella vergonzosa huída que sembró de miseria las carreteras de Gerona y del mediodía francés». Nosaltres només hi sabem veure la dignitat del vençut, però no agenollat. Ni encara menys espanyolitzat ni col·laboracionista, que aquesta sí que fou la vergonyosa via de supervivència triada per bona part de l'alta burgesia i dels terratinents.
|