Segona meitat del s.XVIII. Lleida.
«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).
El pont vell amb el cap de pont fortificat, i la sortida dels camins. Riu amunt, el de Barcelona, al costat del qual s'hi faran, al segle XIX, els Camps Elisis. El Noguerola resseguia la muralla de cases de la ciutat des del baluard del Carme fins gairebé el Pont Vell (i únic), a prop del qual desguassava. L'esplanada que hi havia des del costat de cases de dalt de l'actual passeig de Ferran fins al riu, que fou reomplert de terra a començament del segle XX, llavors era plena d'horts i camps.
Segona meitat del s.XVIII. Lleida.
«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).
Sota el Noguerola, al peu del baluard del Carme, hi hagué els rentadors o safareig públic de la ciutat (3), a prop de la Barraca del Governador (4), probablement la torre d'estiu de la màxima autoritat (espanyola) a la ciutat, prop de la Font de Margalef (5). En la imatge, més enllà, també hi trobem la casa de Josep Baiona (6), la del Dr. Pocurull (7) i la casa de Pau Busquets (8), prohoms de la ciutat.
Segona meitat del s.XVIII. Lleida.
«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).
La gran Casa de Carlos Terç (9) era envoltada d'una gran horta. Potser també fou, si atenem al nom, una possessió de l'administració a la ciutat. Allà mateix, la Casa de Ramon Balaguer (10) i, una mica enllà, la de Salvador Mates (11). Al peu del baluard del Carme, hi veiem com el Noguerola el circumval·la, amb un camí que surt de la muralla, i que en el futur portarà fins a l'estació de ferrocarril.
Segona meitat del s.XVIII. Lleida.
«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).
Detall de la imponent horta de Carlos Terç (9). A la dreta, la Casa de Josep Comelles (12).
Segona meitat del s.XVIII. Lleida.
«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).
La llegenda del plànol.
Segona meitat del s.XVIII. Lleida.
«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).
La Mitjana era completament formada al segle XVIII, amb els diversos braços del Segre que hi formaven grans arenys. La zona immediata pel marge dret, avui dita de Pardinyes, era un gran erm, que és el que, segons Coromines, voldria dir etimològicament, un indret despoblat, amb ruïnes d'edificacions: dels masos, i no gaire lluny del vell convent del Carme. De fet, el lloc ja havia sigut prou castigat en la Guerra dels Segadors i en la de Successió, dos vegades en cinquanta anys.
Als límits de l'horta superior, la casa de Maria Ventura de Guiu (13) i la de Josep Freixes (14).
.jpg)
Segona meitat del s.XVIII. Lleida.
«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).
Detall de la part més occidental de la Mitjana, allà a on el riu ja fa convergir els dos braços principals. Par allà mateix hi passarà el pont del ferrocarril al 1860 i s'hi farà més endavant, al 1913, l'assut per al Canal de Seròs.
Segona meitat del s.XVIII. Lleida.
«Plano de una porción del puente hacia arriba para hacer ver el curso del río Segre» (BVD).
Vista completa del plànol.
