Seguidors

20170227

[1648] La Vall de Castellbò dinovesca

Anys 1900. Castellbò, l'Alt Urgell.
Postal de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
El clixé de Juli Vintró mostra una vista de l'entrada del vell poblet medieval, amb la creu de terme gòtica damunt un gran pedestal petri arrodonit a la vora del camí de ferradura. La postal circulà al 1907.
1845. Castellbò (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.

En aquells temps, a pas de carro, el poble es trobava a 3h de la Seu, 30 de Lleida i 40 de la capital. «Se halla situada en una hondonada rodeada por todos lados de elevadas montañas y en un estremo del valle de su nombre, en la margen derecha del río Segre».

Disposava la petita vila de 90 cases, amb presó a Casa de la Vila. Això feia un total de 405 persones, a una mitjana (baixa) de gairebé quatre per casa. També hi hagué escola primària, amb 25 nens!, i fins i tot una altra «donde se enseña gramática latina», una mena d'escola de secundària. No s'hi diu res d'escola de nenes i això fa témer que restaven desescolaritzades. Correu tres cops per setmana. El camins de ferradura en molt mal estat, i el principal «es el que se dirige de la Seo de Urgel a Sort», d'ample de carro i potser un pèl més ben cuidat.

«Se encuentran tambien muy conservadas las ruinas de un antiguo castillo, que se cree fue obra de moros y perteneció después a los señores feudales de aquella comarca». La festa major, per l'Assumpció, se celebra «con bastante fausto».

Del riu de Castellbó, nascut a la muntanya de Sant Joan de l'Erm, de curt recorregut i escàs cabal, tot i que perenne, se'n testimonia que «se crían en él buenas truchas».
Anys 1900. Castellbò, l'Alt Urgell.
Postal de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
Una postal amb text en esperanto, mata-segellada a Manlleu. Les postal de l'Associació servien per recaptar fons per a les escoles que feien ensenyament de la llengua, atès que l'escola oficial (espanyola en aquell temps) en prohibia l'ús als naturals del país. 
Anys 1900. Castellbò, l'Alt Urgell.
Detall de la creu de terme gòtica amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen.
Anys 1900. Castellbò, l'Alt Urgell.
Clixé de C. Freginals. Una altra postal de l'Associació amb la vista de la Plaça Major de començament de segle XX, amb els característics balcons de fusta i els carrers costeruts empedrats.
Anys 1940. Castellbò, l'Alt Urgell.
Foto de Gómez-Vidal de la Plaça Major de la vila, des d'una altra perspectiva.
Anys 1900. Castellbò, l'Alt Urgell.
Goigs a Sant Joan Baptista, venerat a l'ermita de l'Erm, «que es canten davant sa venerada imatge en lo santuari de la Vall de Castellbò, Bisbat d'Urgell». Probablement una edició del segle XIX, a la impremta Garriga barcelonina.

«Puix que de tots mals guariu
als que us invoquen ferm,
a vostres devots oïu,
gloriós Sant Joan de l'Erm».
Anys 1900. Castellbò, l'Alt Urgell.
Una versió diferent dels goigs, fet no gaire usual (crec), de començament de segle passat. «Aquest santuari està situat a 1900 metres sobre el nivell del mar, a sis hores de la Seu d'Urgell i quatre de Sort. És obert des de primers de Maig fins a primer de Novembre. Té bona hospederia».

«Puix que de tot mal guariu,
al qui en Vós confia ferm,
nostres súpliques oïu,
gloriós Sant Joan de l'Erm».
1997. Castellbò, l'Alt Urgell.Portada de l'edició de llibre Aquelles muntanyes se n'han anat al cel, d'Ignasi Ros i Fontana, Garsineu, Tremp, 1997, un recull esplèndid dels antics costums perduts amb el pas implacable del temps i la voracitat insaciable d'aquesta modernor que ens apressa per tots costats.