 |
| 1915. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947) (AFCEC-MdC). L'estat del xalet-refugi de la Maladeta, un cop concloses les obres exteriors i pendent de l'acabament dels interiors. A la mort de Juli Soler, les obres passaren a supervisió de Mn. Oliveres. La construcció anà a compte del guia benasquès Josep Sayó, a canvi de l'arrendament del local per trenta anys. |
 |
| Anys 1915-20. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça) (AFCEC-MdC). La imatge, d'autor desconegut segons l'arxiu, mostra el xalet-refugi poc després d'ésser aixecat, potser fins i tot abans d'ésser inaugurat a finals d'estiu de 1916. |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Santiago Perdigó i Díaz-Caneja (1893-1935) (AFCEC-MdC). El xalet-refugi just a l'agost d'aquell any, quan n'estava prevista la inauguració, i la tragèdia del Pont de Mahoma la va retardar. |
 |
| 1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Santiago Perdigó i Díaz-Caneja (1893-1935) (AFCEC-MdC). Bany a les gelades aigües de l'estany de la Renclusa o de Paderna (2.230 m), una mica més amunt del refugi. A l'esquerra de la imatge, s'aprecia la tenda de campanya parada per a l'ocasió. |
 |
| 1917. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Ignasi Canals i Tarrats (1896-1966) (AFCEC-MdC). L'agost de l'any següent a la inauguració els voltants de l'edifici encara mostraven rastres de les obres, però començaven a pujar-hi els excursionistes, majorment burgesos barcelonins o gavatxos, cosa que justificava la finalitat per a la qual fou construït. |
 |
| 1918. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Arnau Izard i Llonc (1897-1993) (AFCEC-MdC). La primitiva cabana de pedra a redós de l'enclusa rocosa, ja abandonada i sense teulat després de la inauguració del nou xalet. |
 |
| 1920 ca. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947) (AFCEC-MdC). Les activitats d'hivern es veieren molt potenciades amb l'obertura del refugi. En la imatge s'hi observen els esquís i bastons de l'època, un d'ells cobert amb un guant de manopla. |
 |
| 1920. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça) (AFCEC-MdC). Fotografia d'autor desconegut dels primers anys de funcionament del refugi, nevat encara a l'entrada de l'estiu. |
 |
| 1920 ca. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947) (AFCEC-MdC). L'edifici contigu al xalet-refugi, destinat a estable de cavalleries, cobert de neu, vist des del costat de l'edifici principal. |
 |
| 1922. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947) (AFCEC-MdC). El foc a terra de la cantonada de l'edifici adjacent al xalet, retratada al dia de Nadal. |
 |
| 1933. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Albert Oliveras i Folc (1899-1989) (AFCEC-MdC). El refugi a ple rendiment a l'abril d'aquell any, encara tot envoltat de neu. |
 |
| 1933. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Albert Oliveras i Folc (1899-1989) (AFCEC-MdC). Una corrua d'esquiadors surten del refugi, que mostra encara un gran tou de neu. |
 |
| 1935. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Albert Oliveras i Folc (1899-1989) (AFCEC-MdC). L'edifici adjacent retratat des d'una finestra del xalet, gairebé tot colgat de neu. |
 |
| 1916 ca. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Foto: Albert Oliveras i Folc (1899-1989) (AFCEC-MdC). Acabades les obres del xalet, sota la coordinació de Mn. Jaume Oliveres un cop desapareguts els dos grans impulsors inicial, s'aixecà en una balma de la roca ben a prop de la paret del primitiu refugi una capella, que es posà sota advocació òbvia de la Mare de Déu de les Neus. Mn. Oliveres s'escarrassà per convèncer la junta del CEC, que hi accedí després d'una certa polèmica, i perquè el patronatge econòmic anà a càrrec d'Emili Juncadella. A causa del tràgic accident que retardà la inauguració del refugi i de la vetlla que dels dos cossos en féu Mn. Oliveres al xalet-reugi, la capella també fou consagrada un mes més tard. Llavors Mn. Oliveres tornà a la Renclusa per a l'ofici de consagració i l'endemà s'enfilaren a l'Aneto per beneir-hi una creu de ferro en record dels accidentats. |
 |
1916 ca. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça) (AFCEC-MdC).
Detall arquitectònic de la façana neoromànica de la capella adossada a la balma de la Renclusa. Mn. Oliveres restà molt afectat per l'accident al Pont de Mahoma, de manera que complí sa promesa de sacrifici a les missions de Veneçuela, a on marxà l'any 1918 i a on s'estigué durant set anys com a prevere de la parròquia de Tumeremo. Al 1925, retornat a Barcelona, impulsà la construcció de l'església de Santa Teresa de l'Infant Jesús del barri de Gràcia. Tenia llavors 48 anys, i cada 5 d'agost pujà a la Renclusa per dir una missa a la capella de la Mare de Déu de les Neus en record dels finats. En moltes ocasions, acabava pujant a la creu de l'Aneto que recordava els desapareguts a resar-hi ses oracions. El 8 d'agost de 1949, amb 72 anys, féu la seua darrera ascensió a l'Aneto, cim al qual havia pujat més de quaranta cops per diferents vies. A l'agost de 1954 pujà per darrer cop a la Renclusa i tres anys més tard morí als 80 d'edat.
A les Maleïdes, el cim dit d'Oliveres-Arenes (3.298 m) ret homenatge a un dels grans pioners del pirineisme català. |
 |
1917. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (AFCEC-MdC).
Un perfecte enquadrament del nou xalet-refugi des de la porta d'arc neoromànic de la capella de la Mare de Déu de les Neus a la Renclusa.
|
 |
1920. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Ignasi Canals i Tarrats (1896-1966) (AFCEC-MdC).
El xalet-refugi a la Renclusa ribagorçana.
|
