QUINA LA FEM?: [1520] Ciutats de l'Europa del Cinc-cents (vi)

20160916

[1520] Ciutats de l'Europa del Cinc-cents (vi)

1579. Padova / Pàdua, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

Ciutat del Vèneto, dita en vènet Pàdoa, llat. Patavium, coneguda universalment com la 'Ciutat del Sant', en referència a Sant Antoni. Originari de Lisboa, visqué i morí a la ciutat vèneta al 1231. Les despulles foren sebollides al la Basílica de Sant Antoni, un dels lloc de pelegrinatge més destacats a Europa durant els segles medievals.

L'oracioneta de quan érem petits resava així:
Sant Antoni de Pàdua
té un xiquet,
que no menja ni beu
però està grassonet.

L'altra gran aportació dels padovesos a la cultura universal ha estat una dansa, la pavana, apareguda a començament dels segle XVI i de seguida molt estesa a totes les corts europees del moment.

Si tens gana, balla la pavana.

Refranyent oït fins a la sacietat, mai millor dit, quan pidolàvem berenar i encara no n'era l'hora.

1579. Padova / Pàdua, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Vilna / Vílnius (Lituània), «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

La classificació de les ciutats dins el recull segueix un ordre nacional, però de tant en tant ací i allà se'ls en colà alguna altra. Vílnius, emplaçada al costat del riu Vílnia, és la capital de Lituània, i durant segles, entre el XII i el XVIII, del Gran Ducat de Lituània, en confederació amb Polònia des del 1569, fins que fou liquidat i repartit entre els imperis rus, austríac i prussià.

1579. Vilna / Vílnius (Lituània), «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Vicenza, ant. Vicaenza, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

La 'Ciutat de Palladio' és coneguda pels nombrosos edificis construïts pel cèlebre arquitecte renaixentista de l'època en què es féu aquest recull de plànols. Andrea Palladio és considerat l'arquitecte més important i imitat de tota la història, a Occident, atès que els seus models classicitzants d'edificis públics amb façanes de semicolumnes adossades i rematats amb frontó s'han reproduït fins a la sacietat fins a l'actualitat.

Al gravat, apreciem la ciutat vella sorgida a la confluència del riu Bacchiglione amb el seu afluent Retrone. Els cursos d'aigua foren desviats per fer de fossat a les imponents muralles de la ciutat vèneta.

1579. Vicenza, ant. Vicaenza, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Cremona, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

Ciutat llombarda de gran anomenada a partir del segle XVI per la destacada tradició dels lutiers, que eren els artesans que fabricaven instrument de corda fregada, amb fusta de pi, com els Amati, que van crear la tradicional forma de fulla de llorer d'aquests instruments (violins, violes, etc), o com Stradivari, que arribaren a fabricar cap als dos mil violins. Els poc menys de mil que encara subsisteixen tenen preus prohibitius per la seua insuperable sonoritat.

Des del segle XVI i fins a començament del XVIII, pertangué als dominis d'imperi hispànic. Amb la tristament famosa Pau d'Utrech, que sancionà el domini espanyol sobre la Corona catalanoaragonesa, la Llombardia passà a mans de l'imperi austríac fins a la fundació del modern Estat italià.

1579. Cremona, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Catània (Sicília), «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

La ciutat siciliana, pàtria de Sant Àgueda al segle III. La màrtir cristiana fou punida amb la tortura dels pits tallats per, segons la llegenda, haver-se negat al matrimoni amb un pretor romà. El gravat mostra la ciutat al costat de la Mediterrània, amb el seu port natural, ben protegit per una esplèndida fortalesa. El nostre rei Alfons IV el Magnànim, que residí a Nàpols bona part del seu regnat, hi fundà la Universitat al segle XV.