 |
| 2016. Pui de Lleràs, Rivert (el Pallars Jussà). Al mateix trencant d'aigües entre les dos Nogueres, amunt de Rivert, al bell mig del Pallars Jussà, s'aixeca el Puig de Lleràs (1.692 m.), un excel·lent mirador cap a les muntanynes pirinenques, però també cap a la Conca, ajaguda allà baix, tancada entre el Montsec i els Collegats. La vall del Rivert és plena de formacions rocoses, esperons i agulles espectaculars. L'aire finet i les clapes de neu ens recorden que tot just avui comença la primavera. L'ascensió és sostinguda i sorprenen les grans i abundants pedres rieres per tot arreu, senyal que temps ha, quan la geologia no havia fet pujar encara les muntanyes, algun potent riu les hi deixà. El poblet s'ha salvat del despoblament gràcies a les segones residències, i ho ha fet molt dignament, amb una molt curosa política urbanística, que salta a la vista, i que costa de trobar -malauradament- en molts altres racons del país. És molt sorprenent de trobar-hi grans i arrodonides pedres rieres per tot arreu. Això és el que voldria dir Lleràs. Segons Coromines, el mot llera deriva de glera, que és un 'pla de còdols, areny gruixut', del llat. GLAREA, amb evolució de GL- a ll-. pròpia del ribagorçà. Probablement, usat com a col·lectiu llerars, lleràs. Només que aquí els llerars són dalt del cim! |
