 |
| 1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Portalada barroca, prou ben treballada, del conjunt monacal.
|
 |
| 1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Aquest convent, situat a la riba dreta del Segre, sis llegües avall (27 quilòmetres) de Lleida i mitja de Seròs, és el primer que fundà Sant Joan de Mata a la Corona d'Aragó. Pere de Bellvís li cedí l'any 1201 una torre i casa forta dita d'Avinganya, amb els béns corresponents del terme d'Aitona d'on era senyor. El Bisbe de Lleida, Gombau de Camporrells, consagrà la nova església al 25 de novembre de 1202. Entre 1236 i 1329 el convent fou ocupat per religioses, entre les quals algunes infantes de la corona catalana.
|
 |
| 1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
L'autor es pregunta per quin motiu un convent de frares destinat a recollir almoines i mitjans per redimir captius es va aixecar al «casi desierto de Avingaña. Porque en efecto, hállase aislada la casa en un país donde ni siquiera existen alquerías o casas de campo; llano, monótono y, aunque fértil, triste». Se'n comenta la particularitat en l'emplaçament del campanar, a la capçalera enlloc dels peus o costats, com als temples gòtics. Descripció de l'església medieval, d'una sola nau.
|
 |
| 1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Detall de la portalada barroca.
|
 |
| 1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Descripció acurada de l'interior de l'església, amb especial atenció a la capella del costat de l'Epístola, gòtica i de 9 m. de profunditat, a on es venerava el Sant Crist d'Avinganya, «hoy venerado en la iglesia parroquial de Seròs». Davant per davant, la capella de la Marededéu del Remei, amb un ornat arc gòtic. «En el muro del fondo, en lugar de haber un retablo, se abre la puerta de comunicación con el claustro».
|
 |
1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
L'autor es decanta per creure que el sarcòfag que trobà a l'església fou el de la infanta Constança, germana de Jaume I, que juntament amb una altra germana, la infanta Sança, foren de les primeres religioses a professar al monestir.
Relata la seua visita al conjunt monacal al 22 de juny de 1898: «Cuando... visité este notable e histórico templo, se hallaba convertido en sucio almancén de leña y otros objetos agrícolas, triste destino.... Inútil se hace, pues, ahora preguntar por los retablos, no quedando allí, como no queda, ni uno siquiera».
Afegeix sobre l'encarament de la construcció: «Mas permanece aún en pié el enigma de la insólita orientación, y debo descifrarlo. Por cierto que la solución es fácil, a la mano y evidente». El temple gòtic fou construït de la manera acostumada, amb alineació tradicional d'absis a l'Est i porta a l'Oest. Però posteriorment, «en siglos relativamente modernos, sin tocar sus muros», fou invertit, se'n tapià la portalada, es traslladà el retaule de l'altar major a la part oposada, on s'enderrocà l'absis, s'hi afegí el cor i s'hi obrí la portalada barroca, i acaba anotant cinc raons evidents d'aquest canvi.
|
 |
1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El claustre «es deshagogado y sencillo, pero rico, severo y pulcro», amb arcs per tots quatre costats, de 25 m. cadascun i 3,75 d'ample. Necessari de totes totes per aguantar les llargues i infernals migdiades d'estiu del Baix Segre. «En 1898, cuando lo visité, estaba convertido el patio en criadero de conejos», ple de brossa, amb l'ala meridional dedicada a llenyer, tota caiguda l'occidental, els pisos superiors sense sostre... «de modo que si una mano piadosa no acude presto, todo se igualará al suelo».
|
 |
1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Damunt de les galeries s'hi ubicaven les cel·les de les religioses. Se'n descriu la gran escala principal i les dependències i portes de sortida de l'edifici a l'exterior, les restes de biblioteca i arxiu.
|
 |
1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Els béns rústics del monestir abastaven terres de rec i de secà, del riu fins a la serra, segons li explicà «el colono que habita el convento», a les paraules del qual afegeix el testimoni de «la vieja del hostal del pueblo que entretuvo mi comida con su histórica conversación», i el d'una altra «vieja, allí presente», que li ponderà les bondats i qualitats de la terra de conreu monacal.
|
 |
1906. Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya (Seròs, el Segrià).
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Detall de la fotografia, clixé de l'autor, amb el pati del claustre tot ple d'herbassar, i els vuit arcs de mig punt que hi havia a cada costat. El figurant podria ésser el masover que vivia al convent i en conreava les terres, llavors propietat d'un particular «que lo heredó sin duda de quién lo compró al Estado» en l'exclaustració de 1898.
|
