QUINA LA FEM?: [1325] La Guerra del Francès al Pirineu lleidatà

1827. «Vallée de la Segre, près d'Oliana, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
L'exèrcit francès al seu pas per Oliana. S'aprecia tota la columna Segre avall per la dreta, i son mariscal, amb el característic barret militar de l'època, acompanyat d'una dama, a la rereguarda. Langlois fou des del 1811 topògraf de l'exèrcit napoleònic destacat a Catalunya a les ordres del mariscal Saint Cyr. Durant un parell d'anys treballà en l'aixecament de plànols i mapes per tal que els oficials tinguessin suport cartogràfic en la seua presa de decisions.

Aprofità l'avinentesa per pendre uns apunts del natural en 40 làmines que publicarà en aquesta edició de 1827. La intenció inicial era que les vistes fossin de tota la geografia peninsular, però es va quedar en un Voyage únicament de geografia catalana, on hi apareixen les batalles que presencià a Vic, Girona, Roses, Ripoll, Palamós, i estampes costumistes i pittoresques d'un país revoltat contra l'invasor.

1827. «Vallée de la Segre, près d'Oliana, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
L'exèrcit francès En el gravat s'hi observa l'antic pont romànic al congost dels Espluvins, el límit natural entre l'Urgellet i el Segre Mitjà. La riuada de 1894 s'endugué pont i hostal, potser l'edifici que hi veiem, amb prop d'una dotzena d'hostes i tots els animals dels estables i corrals. Curiosament, l'hostaler, Antoni Saña, i son fill gran, que al moment de la gran rovinada eren al tros, serra amunt, van salvar-se de la mort segura (veg.l'article de Josep Espunyes, Cent deu anys de la tragèdia dels Espluvins, a la revista Lo Banyut, 17).

En aquest indret, s'hi aixecà entre el 1846-59 la presa d'Oliana. Probablement es tracta, doncs, d'una vista històrica del tot ja perduda.

1827. «Une prise auprès Organyà, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
Una escena de les conseqüències de les escaramusses bèl·liques en una família local,

1827. «Une prise auprès Organyà, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
Les vistes d'Organyà no són identificables, excepte el perfil de la muntanya de Santa Fe al darrere.

1827. «Pont du diable sur la Segre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
L'estret i espectacular congost al Segre, probablement el de Tres Ponts, era lloc ideal per a emboscades.

1827. «Pont du diable sur la Segre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
El pont del Congost dels Tresponts, un camí només de ferradura, en magnífica edició posterior acolorida, desconec de quin any. El control d'aquests passos era essencial en aquells temps de guerra per als grans exèrcits.

1827. «Porte de Sr. Julien d'Andorre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
La formidable finestra a la Porta de Sant Julià a Andorra i la palanca sobre la Valira, amb el caminet de ferradura que puja cap a Fontaneda, amb el Pui d'Olivesa darrere de tot. Escriu l'autor, en referència als llogarencs:
«No és sense alguna sorpresa que al racó més alt dels Pirineus un es topa aquesta petita població que gasta el títol de república. Reconeix la jurisdicció del bisbe d'Urgell, amb la condició que respecti els costums de la terra i que mai no atempti contra les seves llibertats. Cada nou bisbe ha de fer el jurament a la frontera abans de traspassar-la; un jurament que pot ser perillós de trencar atesos el caràcter i els hàbits d'independència d'aquests muntanyencs, a casa dels quals no hi han pogut entrar les discòrdies civils que van trasbalsar Espanya anys enrere» (www.elperiodic.ad/noticia/33767/de-viatge-amb-langlois).

1827. «Porte de Sr. Julien d'Andorre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
És formidable el verisme del gravat del camí ral andorrà. A l'esquerra, la caseta per al cobrament del pas, molt transitat. En primer terme, una dona porta el càntir al cap, una altra du un cistell, totes abillades molt tradicionalment, mentre les dames del seguici del general francès Sant Cyr van passant assegudes damunt les mules.

1827. «Cloître de la Seu d'Urgell, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
Detalls del claustre urgellenc, llavors amb tot el pes dels anys a sobre, encara lluny de la rehabilitació moderna. Les idees anticlericals de l'autor fan acte de presència quan escriu: «El convent del qual forma part és un dels nombrosos establiments religiosos escampats per tota la península i que han sotmès aquest bell racó d'Europa a la més terrible tirania teocràtica».

1827. «Vue del Castillo della Riera Salada, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
Es tracta del castell de Castellar de la Ribera, al Solsonès. El domini dels castells d'aquesta zona d'orografia complicada era important per a l'estratègia militar.

1827. «Vue del Castillo della Riera Salada, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
Cofats amb barretina, la família sembla que se'n va de la població, potser a refugiar-se en algun mas fins que la tempesta bèl·lica hagi passat. La semblança del gravat amb la vista fotogràfica actual del poblet és espectacular.

1827. «Vue du Chateau de Solsone, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).
El magnífic vell castell de Solsona, o Castellvell, aixecat pel comte d'Urgell al segle X. En el moment del gravat, ja en franca decadència, amb algunes de les torres enrunades. En canvi, el campanaret de la capella aguantava encara prou bé. La gran torre defensiva rodona encara és avui visible.

[945] Setge napoleònic de Lleida

QUINA LA FEM?

Seguidors

20160223

[1325] La Guerra del Francès al Pirineu lleidatà