Seguidors

20160109

[1275] Plànol siscentista del Castell de Miravet

1650 ca. Miravet i son Castell Templer.
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
 (Arxiu Militar d'Estocolm).
Mapa de l'època de la Guerra dels Segadors, durant la qual Miravet, en mans de les tropes de la fracocatalanes de la República de Pau Claris va ésser assetjada al 1643 per l'exèrcit espanyol del Marquès d'Hinojosa. La majestuosa fortificació hospitalera va resistir l'embat gràcies a sa posició dominant, encimbellada sobre el meandre de l'Ebre, fins que els socors gavatxos del general Philippe de la Mothe-Houdancourt van arribar al cap d'un parell de mesos. Al 1650, però, amb el rumb de la guerra ja torçut, la plaça caigué en mans enemigues, i els espanyols s'hi instal·laren per dominar tota aquesta part de l'Ebre.
1650 ca. Miravet i son Castell Templer, Leonardo di Ferrari.
El mapa no mostra el pronunciat meandre actual de l'Ebre just a l'entrada de la població. En canvi, ofereix una perspectiva aèria de la gran mola del castell aturonat i del poblet a sa falda, tocant al riu.
1650 ca. Miravet i son Castell Templer, Leonardo di Ferrari.
La situació estratègica del castell li permeté de controlar el pas per l'Ebre durant segles. A l'altra banda del riu, l'ermita mig enrunada.
1650 ca. Miravet i son Castell Templer, Leonardo di Ferrari.
La llegenda del bellíssim mapa acolorit.
1650 ca. Miravet i son Castell Templer, Leonardo di Ferrari.
Detall del poblet, potser amb l'església vella encara en construcció o sense campanar.
1650 ca. Miravet i son Castell Templer, Leonardo di Ferrari.
Detalls del terme, ple de coscolls per totes bandes. Al flanc del castell, un parell de canons a terra. 
1650 ca. Miravet i son Castell Templer, Leonardo di Ferrari.
Detall del campament dels assetjants i del reducte aixecat per emplaçar-hi de manera segura les bateries artilleres contra el castell.
1650 ca. Miravet i son Castell Templer, Leonardo di Ferrari.
Detalls del petit Miravet siscentista.
1650 ca. Miravet i son Castell Templer, Leonardo di Ferrari.
La planta del castell, amb els dos nivells que presentava. A l'interior del pati d'armes superior, hi hagué la capella romànica de Sant Miquel.
1650 ca. Miravet i son Castell Templer, Leonardo di Ferrari.
L'Ebre, sempre cabalós. La signatura del dibuixant al peu de la carcassa de l'enorme arbre que sobresortia entremig de la garriga a l'altra banda del riu.