 |
| 2015. GR-92. De Cambrils a l'Hospitalet de l'Infant. Passeig hivernal sota el solet de la platja, lluny de la boira lleidatana. Comencem a l'Hospitalet, on agafem el Rodalies fins a Cambrils, i avall va. Quan mirem cap al mar, blau, cel, sol. Quan mirem cap a terra... tristor, fins i tot ràbia: la plaga del turisme de masses i de l'enriquiment immoral, a tota costa... mai tan malauradament dit. La costa natural extingida sota el ciment (in)humà. Tot plegat encara més absurd, més punyent, quan la trepitges en silenci, buida del brogit per al qual fou creada/destrossada. Encara s'hi pot gaudir d'alguna riera més o menys verge, quatre pins ací i allà, testimoni de les pinedes d'antany. I arribant a Miami, l'apoteosi de l'urbanisme costaner sense sentit, o sigui, només amb sentit econòmic. Pel camí, aprofitem per tastar l'aigüeta en ple solstici hivernal, i per refer-nos del cansament acabem amb cloïssetes i vinet, que el sol d'hivern, encara que tènue i suau, continua sortint cada dia més enllà de la boira per donar-nos esperança en un món millor. |
