 |
| 1965. La dècada prodigiosa. Ja som a mitja dècada i els contrastos entre el vell i el nou món són més acusats que mai, a cavall entre les prohibicions i persecucions imposades per la metròpoli espanyola franquista, i els nous aires de canvi que bufen per tots els punts cardinals. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. La Seu Vella lleidatana en ple procés de restauració i urbanització. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. L'Argenteria de Terradets, Bossòst a la Vall d'Aran i Capdella a la Vall Fosca, tres imatges del paradís pirinenc, abans de la plaga destructora del turisme de masses de l'últim terç del segle XX, i seguim..., malauradament, sense tòrcer el rumb de col·lisió paisatgística i ambiental. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. Ah, ens deixàvem les estacions d'esquí! Llavors encara mig sostenibles i sense gaires pretensions de classe. Ara, contribuents netes a l'escalfament global amb la producció artificial de neu i de gestió de residus. Aquesta darrera, en part, pagada en bona part per l'erari públic; així jo també sabria fer d'empresari, crec. Sense parlar dels fums del personal esquiador actual: tot d'etiqueta esportiva de dalt a baix. Que lluny queden aquells temps que a Baqueira s'hi veia la gent esquiant amb vellut o pana! |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. Els Beatles i el biquini. Quina gran síntesi de les transformacions socials del moment: trencament generacional i revolució feminista. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. Una imatge viva del contrast irresoluble. Premi per al desconegut fotògraf a les festes de Gràcia d'aquell any. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. El Pirineu lleidatà entra als circuits intel·lectuals de la mà de Camilo José Cela, i ses botes de set llegües, com en Polzet. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. La consolidació de la descoberta de l'Aran. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. A poc a poc, la nostra cultura s'anava reorganitzant entre les escletxes del règim opressor espanyol. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. La presa de consciència comportà la relectura de la història oficial d'Espanya, tot i que alguns aquí i allà la majoria, encara no se l'han llegida. La no acceptació Ebre enllà d'aquesta contribució catalana nacional és a la base de la força del procés de recuperació de llibertats del nostre país en aquesta segona dècada del segle XXI. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. Un parell dels protagonistes dels temps: la tele (única, censurada, nacionalista espanyolista) i el Simca 1000, paradigma de llibertat individual. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. La música en el seu doble vessant: naixement dels Setze Jutges i abraçada als Beatles. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. Un bitllet dels més cobejats i difícils de veure, com ara el de 500€ (només per a alguns, com sempre). |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. La fi de l'imperi dels adults, i l'inici de la tirania dels infants, arribada a límits insospitats i sense vies de correcció. No era això, Charlie Brown, no era això Snoopy, oi que no? |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. El trobador de la crua i dura modernor... |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. ...al costat de la puresa fundacional de la humanitat. |
 |
| 1965. La dècada prodigiosa. Ah, i la guerra, sempre la guerra, el món dels homes (mascles i governants), la constant indefugible de la història de la humanitat. Llavors se'n deia Vietnam, després Irak o Afganistan i ara darrerament Síria. Tant se val, el resultat n'és el mateix: el negoci del capitalisme despietat sobre la vida i la mort. |
