 |
1572. Ursina / Bern.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat de Berna al començament de l'Edat Moderna, tota emmurallada al costat d'un gran meandre del riu Aar. |
 |
1572. Ursina / Bern.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
El magnífic pont de pedra ben fortificat creuava el riu i l'imponent campanar de la catedral gòtica, que arribarà a fer 100 m. d'alçada un cop acabat, destacava per sobre de les teulades de les cases. |
 |
1572. Ursina / Bern.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Huius civitatis situs est in peninsula, quan faci Arola amnis navigabilis». |
 |
1572. Lucerna / Luzern.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Situada a l'extrem del Llac de Lucerna, Vierwaldstättersee (el llac dels quatre cantons boscosos), fou sempre una ciutat de gran importància estratègica. La ciutat nasqué a redós del monestir benedictí que s'hi fundà al segle VIII al marge dret del riu, i durant la Baixa Edat Mitjana s'expandí cap a l'altra banda, amb un gran pont de pedra que les lligava. |
 |
1572. Lucerna / Luzern.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
En primer terme, la ciutat antiga, ben fortificada. A l'altra banda, la muralla nova, de grans torres, que depassava de molt els límits construïts. A la dreta, el Pont de la Capella (Kappelbrücke), pont cobert de fusta sobre el riu Reuss, de més de 280 m. de llargada, i que cremà al segle XVIII. Al mig disposava d'una torre defensiva, també usada com a masmorra. A l'entrada del riu a la ciutat, encara hi hagué un altre pont, probablement amb funcions molt més militars. |
 |
1572. Lucerna / Luzern.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat «sita est ad fluvium Rusam, qua iseffluit ex lacu amplo, per quem ad tres pagos navigatur...» |
 |
1572. Ursella / Brig.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat de Brig era de pas obligat en la ruta a la capçalera del Roine i el pas de Sant Gotard. |
 |
1572. Lucerna / Luzern.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detalls de la ciutat, sense muralla, però amb els prats i horts ben tancats d'altes estaques. |
 |
1572. Ursella / Brig.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Habet enim a meridie Gothardi montem... ab Ocassu frigidissimum illum et ascensu difficilem, Furcam, hoc est, montem bicornum; a Septenttione lacum Lucerinum respicit. Celebri Helvetiae fluvio, Ursa, vulgo Russ, alliutur». |
 |
1572. Fryburgum / Freiburg im Uëchtland.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Friburg és el mot equivalent al topònim català Vilafranca, o sia, ciutat o vila lliures de càrregues feudals, perquè solien ésser jurisdicció reial. La ciutat antiga només creixia a una banda del riu Sarine (Saane), ben envoltada de muralla d'altes torres. |
 |
1572. Fryburgum / Freiburg im Uëchtland.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall del magne campanar gòtic de la catedral gòtica de Sant Nicolau, de més de 70 m. d'alçada. |
 |
1572. Fryburgum / Freiburg im Uëchtland.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Friburgensis civitas apud Nuitones sita, vulgo Nuchtlan, qui terrae tractus hodie Uchtlan appellatur». |
 |
| 1572. Soluturm / Solothurn. (Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La impressionant ciutat medieval, tota murallada i protegida d'altes torres. Un pont medieval de pedra creuava l'Aar. |
 |
| 1572. Soluturm / Solothurn.(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detalls de la disposició urbana dins dels murs medievals. |
 |
| 1572. Soluturm / Solothurn. (Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Solutum, sive Saladorum,... vetustissima Helvetiae civitatibus, ad Arolam fluvium sita». |
 |
1572. Schaphusia / Shaffhaussen.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat fortament emmurallada a tocar de les aigües del Rin.
El nom Rin, llatí Rhenus, alemany Rhein, possiblement prové (com també els noms Roine, Rönne, o l'antiga denominació Rhaina per al Volga) de l'arrel indogermànica rei per al concepte fluir. D'aquesta arrel provenen, entre altres, paraules com riu en català, el verb alemany rinnen (escolar-se), en castellà río o en el grec antic rhëin (viquipèdia). |
 |
1572. Schaphusia / Shaffhaussen.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
El majestuós pont protegit d'altes torres. Poc després, el Rin hi fa unes conegudes cascades.
|
 |
1572. Schaphusia / Shaffhaussen.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«...ob atrocem spumantemque cataracta septuaginta quinque pedes altam...» |
 |
1572. Appencella / Appenzell.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat medieval, no fortificada, i agombolada a redós de l'església i al costat del riu Sitter. |
 |
1572. Appencella / Appenzell.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Vistes en detall, amb la gran església gòtica, i un molí al costat del riu, a l'angle inferior dret. |
 |
1572. Appencella / Appenzell.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Appenzella, sive Abbatiscella, regiones et vici nomen habuerunt enim hic Benedictinae societatis Abbatesarcem, Clanx, nominatam...» |
