 |
1783. Granyena de les Garrigues,
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VII (BNE).
Descriu l'autor que la població es troba «en una llanura» (potser parlava d'oïdes, l'home) i amb quaranta veïns, o sigui, entre 160 i 200 persones, «abundante de trigo, cebada, verduras, legumbres, frutas, vino, y caza».
|
 |
1783. Granyena de les Garrigues,
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VII (BNE).
Se'n destaca l'antiguitat i que «era castillo de mucha importancia contra los moros de la frontera» a l'època de Ramon Berenguer III, a cavall dels segles XI i XII. Abans de la fi de l'Antic Règim era possessió de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, juntament amb la Granja (d'Escarp, cap a 150 h.) i la comanda de Torres de Segre (cap als 260 h.). |
 |
| 1921. Granyena de les Garrigues. Fot. de Josep Salvany i Blanc (MDC-BdC). Un racó amb la portalada esmitjanada per la casa veïna a l'antiga església romànica de Sant Miquel, ja abandonada per al culte. |
 |
| 1921. Granyena de les Garrigues. Fot. de Josep Salvany i Blanc (MDC-BdC). Detall del racó. La portalada, tapiada, i la porta de la casa, amb la botera quadrada i la persiana de corda tota tirada. |
 |
| 1921. Granyena de les Garrigues. Fot. de Josep Salvany i Blanc (MDC-BdC). La portalada barroca de l'església nova del segle XVIII. |
 |
| 1921. Granyena de les Garrigues. Fot. de Josep Salvany i Blanc (MDC-BdC). Detall la font i la pica a la mateixa façana de l'església. També s'aprecien aquelles antigues xicres de porcellana per als fils de l'enllumenat, a dalt a l'esquerra. |
