1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina» (Europeana). Preciós plànol acolorit del port i de la ciutat de Barcelona del segle XVIII, tancada encara entre els murs medievals. Era l'època de la pau borbònica, una que propicià la recuperació econòmica i assentà les bases del salt a la industrialització del segle següent. Per aquest motiu, alguna historiografia assenyala les dècades posteriors a l'ocupació espanyola com un moment positiu en la història del país, tot oblidant (intencionadament?) que fou una pau imposada per la força de les armes, mantinguda per una Ciutadella militar, i que ens arrabassà les llibertats i autogovern nacionals. Per fer-ne una comparació, la seua tesi fa com si l'Índia hagués de pertànyer a la Gran Bretanya o els estats americans a Espanya perquè l'època colonial hi fou època de modernització en alguns sentits. Aquesta mateixa idea subsisteix en les demandes del Cercle d'Economia al President de Catalunya: que no els espatlli el negoci, que la cosa ja es recupera i no estem per invents unilaterals. O sigui, anteposen el benefici de classe a les llibertats nacionals des d'aquells temps de la falsa o parcial «pau borbònica». En definitiva, la qüestió de l'alliberament nacional arrossega un greu, gravíssim handicap, i aquest no es diu Ada Colau, sinó Oliu, Fainé, Brufau... i tutti quanti. |
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina» (Europeana). La ciutat de Barcelona en els seus darrers anys de confinament dins les muralles medievals. Ben aviat, poques dècades després, començarien els intents d'enderroc d'aquest cosset de pedra que protegí la ciutat durant tants de segles, però que finalment no pogué contenir la tràgica envestida espanyola i borbònica. |
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina». Detall de Santa Maria del Mar davant les Portes de Mar i la platja de la Barceloneta. |