[547] Granyena de les Garrigues, segle XIX

1845. Granyena de les Garrigues.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
«Situada a la falda de un cerro denominado Calvario viejo, en terreno bastante llano...» Cap al primer terç del segle XIX, hi havia 106 cases, l'ajuntament i l'antiga església romànica «que durante muchos años sirvió de almacén de grano del que era señor del pueblo». Amb escola, amb uns 30 nens i 20 nenes, aquestes segurament no hi eren totes. L'escola masculina rebia dotació de pressupost (1100 rals), però per a la femenina «su dotación consiste en la corta retribución de 2 a 5 reales mensuales por cada una de las educandas...»

1845. Granyena de les Garrigues.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
L'església parroquial, la nova del segle XVIII, era dedicada a Sant Salvador. El sagristà feia de campaner, segurament també tenia cura del rellotge quan fos que s'hi instal·lés. Ara no es pot tocar per manca d'agutzil. El cementiri era nou i llavors ja s'havia traslladat als afores. L'aigua procedia de dos basses «de las cuales se surten los habitantes para uso doméstico». El rierol de la Vall Major sempre baixava amb una mica d'aigua, alimentada de les fonts, «habiendo varias vegas plantadas de olivos, y algunos huertecitos plantados de árboles frutales que se riegan con el agua del arroyo mencionado». Al poble hi hagué estafeta de correus, i era centre de recollida de diversos pobles del voltant. En aquelles dates, ja hi havia 4 molins d'oli, i forn per coure pa. Igual que avui, gairebé dos-cents anys després, «se esporta aceite y almendras». El secretari municipal s'enduia més d'1/5 del pressupost municipal, amb només 225 habitants. Fins a començament del segle XX, triplicaria la població, l'època daurada de les Garrigues.

Anys 2000. Granyena de les Garrigues.
L'antic dipòsit de la població en desús. Com escriu Madoz: «habiendo en las inmediaciones del mismo dos balsas grandes, una de ellas construída de piedra sillería desde tiempo inmemorial, siendo el agua tanto de la una como de la otra de escelente calidad...»

Anys 2000. Granyena de les Garrigues.
L'església romànica de Sant Miquel del segle XII (fot. web de l'Ajuntament), quan la població quedà dins la baronia de la Granadella, a diferència de la resta de pobles de la Vall Major (el Soleràs, els Torms i Juncosa), que quedaren sota el domini de Poblet. Granyena no fou un poble de nova formació, sinó que probablement ja era un assentament romà en la ruta de Lleida a Reus (a Tàrraco). D'on que, segons que expliquen els etimologistes, el seu nom podria derivar de Grannianum, antropònim d'algun senyor, o bé de granum mateix, en el sentit de lloc abundant de gra, de cereal.

Anys 2000. Granyena de les Garrigues.
L'església fou abandonada al segle XVIII, data de construcció de la nova (entre 1763 i 1800), i es dedicà a fer de magatzem. 

Anys 2000. Granyena de les Garrigues.
De l'antiga església, en destaca la seva austera façana d'estil romànic de transició cap al gòtic, la porta de la qual se'n conserva l'arc i la teulada de dos vessants. De l'interior, les columnes, la volta ogival, els arcs torals apuntats o els capitells amb una decoració floral que recorda la del castell de Gardeny de Lleida. Al voltant del segle XIV, s'hi van afegir les capelles d'estil gòtic i la volta de creueria.

Anys 2000. Granyena de les Garrigues.
L'antiga portalada de volta tapiada i encastada amb el balcó de la casa que s'hi féu al costat. 

Segle XIX. Granyena de les Garrigues.
El segell de la població durant l'època constitucional espanyola vuitcentista, en el castellà imposat de l'època, i sense l'afegit comarcal, que començarà a usar-se als tombants del segle XIX al XX, i esdevindrà oficial amb la Generalitat republicana.

[544] Granyena de les Garrigues,

segle XX