 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
G. Bodenehr fec. et exc. A.V., ed. francesa, ca. 1720.
Edició francesa del gravat de Bodenehr, retratada pel fotògraf lleidatà Victorià Muñoz i reproduïda en el Butlletí del Centre Excursionista de Lleida com a acompanyament a la ressenya històrica d'Enric Arderiu.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«De conformitat amb lo previst per ambdós generals, lo dia 9 d'octubre a les 6 del matí va començar l'artilleria a batre les fortificacions de la plaça. S'hi descriu la localització de les tres bateries de canons i de l'avís rebut pel Duc d'Orléans, «com... li havien advertit alguns, que coneixien bé la Ciutat i les fortificacions, que el llocs més assequible a l'assalt era el portal del Carme, a pesar que allí hi havia doble muralla, la nova exterior i l'antiga a la part de la ciutat, que es juntaven formant angle prop del riu...»
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
El Duc d'Orléans «...considerant que un cop entrats a la ciutat per aquell indret quedaven a cobert dels focs del castell, va posar son principal empenyo a batre lo tros de la muralla situat davant de les dos primeres bateries dels borbònics...» La resistència dins la ciutat era voluntariosa, i els reforços de Galloway escassos i llunyans. «Al clarejar lo dia 10, les bateries romperen novament lo foc i continuaren batent lo recinte exterior; tirava cada peça unes 90 canonades al dia, que feien un total aproximat de 1.700, sense comptar los disparos dels morters i el foc de mosqueteria...»
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
La construcció de les mines per a l'enderroc de la muralla i l'obertura d'una bretxa era dura, perillosa i penosa. La tasca de capdavanter del Duc d'Orléans és descrita per l'historiare linyolenc: «Lo Duc d'Orléans va portar-se braument recorrent durant tot lo dia los llocs de més perill [de la trinxera] afalagant als oficials i concedint premis i regalos als artillers...» Cap al dia 11 d'octubre «los desperfectes ocasionats per l'artilleria borbònica foren de tal magnitud que a la tarde d'aquella jornada oferia el llenç de paret proper al Carme portells de gran consideració, en los quals va creure el Duc poder-s'hi acomodar aquella nit; per més que, millor pensat, va rendir-se al parer dels enginyers, que opinaren que era més prudent aguardar al dia pròxim 12 d'octubre, en què els portells serien més assequibles i podria estalvià's molta gent».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
G. Bodenehr fec. et exc. A.V., ed. francesa, ca. 1720.
En aquesta edició francesa del gravat s'hi incorporen les trajectòries de les bombes caigudes sobre la Seu Vella. L'historiador en fa un càlcul aproximat d'unes 1.700 al dia, des del 9 al 12 d'octubre. Probablement, més de 5.000 durant els quatre dies de la batuda d'artilleria.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«Lo dia 12 d'octubre fou lo senyalat pel Duc d'Orléans per assaltar-la: de bon matí havia estat a reconèixer les trinxeres i va ordenar que es donés la senyal d'assaltament al cloure la nit...Quedà batuda la muralla exterior: les mines havien explotat: los portells oberts eren prou amples. Arribada la nit, cosa de les 7, reberen ordre d'avançar los granaders, i es llençaren ardits a dreta i esquerra secundats per l'artilleria...»
L'historiador fa un record dels nostres defensors: «los lleidatans, ajudats de la guarnició, varen defensar amb heroisme les muralles fent un espantós foc d'artilleria i de mosqueteria en lo que sembla que hi prengueren part almenys uns 3.000 homes, los quals contingueren per espai de dues hores als assaltants...» |
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«Los sitiats feren un esforç per rebutjar l'exèrcit borbònic; tocada alarma es presentaren al portal del Carme i a la contraguàrdia a prop del riu per a desallotjar-ne els invasors: i malgrat lo foc intens de totes armes que engegaren, no els fou possible fer recular l'enemic. Allavors la guarnició va donar-se per vençuda. Eren les 10 de la nit».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Diu l'historiador Arderiu: «Resulta doncs plenament comprovat que els paisans defensaren la plaça fins al darrer moment i que excediren en valor i heroisme a les tropes regulars. No és estrany que a la rendició del castell ne quedessen tan pocs!
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
G. Bodenehr fec. et exc. A.V., ed. francesa, ca. 1720.
L'artilleria enemiga francoespanyola descarrega sobre el raval de la Magdalena i sobre el «castell» de la ciutat. De fet, de castell ho serà a partir de l'ocupació espanyola, que dessacralitzarà la Seu i la convertirà en caserna de ses tropes per subjugar la ciutat.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«Abandonada la defensa de la muralla pels lleidatans, haurien pogut tot seguit los sitiadors pendre per assalt la població, però lo príncep d'Orléans va fer contindre les tropes que, amb los granaders al davant, anaven a penetrar-hi, aplaçant-ho per l'endemà, i ho va ordenar, segons afirma, per defugir lo desordre i els accidents que poguessen ocórrer durant la nit». L'historiador prova de rememorar el sentiment de la població lleidatana a l'alba del dia 13, «abatuda pels negres horitzons de moral esclavitud que l'enrotllaven, incerta de veure lluir el sol un altre dia, insegura de tot dret d'humanitat».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
A l'alba «es desplegaren les tropes assetjantes per agafar major extensió i poder entrar per diferent indrets a la vegada». Lo Síndic de la ciutat demana clemència al Duc, per tal que «tractés cristianament a distingides famílies i a moltes dones i nens que restaven fora del castell... L'Orléans féu de resposta que havent-se servit (l'austríac) de tots los ciutadans per a defensar la població no els quedava altre remei que entrar en lo castell, doncs no podien obtindre el perdó de la rebel·lia més que amb sa rendició». El Príncep de Darmstadt, comandant de la plaça, decideix de sacrificar la ciutat i no rendir el castell.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Lleida saquejada: «abans d'eixir l'Orléans de la població, va cometre l'acte de crueldat de donar als soldats l'autorisació del saqueig». L'historiador descriu els horrors del pillatge amb un fragment en castellà, on s'anota p.ex. que «el honor de las mujeres no se respetó ni en los lugares más sagrados».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
G. Bodenehr fec. et exc. A.V., ed. francesa, ca. 1720.
L'esplanada del Camp de Mart i fins la muralla de Sant Martí.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Continua: «Los enfermos del hospital fueron todos muertos y arrojados a la ribera... i algunos religiosos corrieron la misma fortuna, otros apaleados y heridos...»
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«És difícil fixar amb exactitud lo nombre de víctimes immolades als instints sanguinaris de la fera humana deslligada...»
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Rastreig dels llibres de registre de les parròquies «de sobrada temença al nou poder constituït».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
G. Bodenehr fec. et exc. A.V., ed. francesa, ca. 1720.
Les tropes assaltants deambulen pels plans de Balàfia i fins a Gardeny.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«Los noms pertanyent a una sola família s'han de creure de persones que en foren totes víctimes... llurs sacrificis són prova que els vencedors no tingueren fre i de que el mateix s'acarnissaren en homes que en dones, en infants que en persones fetes, en sants que en malalts...»
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«Està fora de dubte que les tropes felipenques entraren lo 13 d'octubre a la població». En canvi, «hi ha discrepàncies notables respecte a la duració del saqueig».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«Fou de tal magnitud la destrossa obrada pels francesos en les persones i béns dels lleidatans i tan gros lo desconeixement dels rudimentaris principis de la humanitat, que els historiares borbònics s'han cregut obligats a justificar-los».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
G. Bodenehr fec. et exc. A.V., ed. francesa, ca. 1720.
Pluja de bombes sobre el barri de la Magdalena i el Portal del Carme.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Les opinions dolgudes del nostre historiador linyolenc sobre el caràcter i personalitat del Duc d'Orléans.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Conclou Arderiu: «Un hom de les condicions ètiques del Duc d'Orléans no és d'estranyar que donés, sense motius raonables, llibertat de robar, d'assassinar i de deshonrar».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
En canvi, els historiadors gavatxos atribueixen els estralls del saqueig a la tossuderia del general defensor del castell de la ciutat, que va negar-se a rendir-lo. L'Arderiu tracta de justificar-lo: «creiem que el príncep se conduí lleial i noblement al replegar-se al castell... i al negar-se a la rendició... Havia rebut l'encàrrec de defensar la fortalesa, lo poble l'ajudava amb braó... ademés ell mai no hauria pogut ni sospitar que, després d'haver deixat als assaltants lliure l'entrada a la població i d'haver demanat al general borbònic pietat pels paisans que hi restaven, s'havia de permetre a la turba desenfrenada la satisfacció dels seus instints bestials».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
G. Bodenehr fec. et exc. A.V., ed. francesa, ca. 1720.
La Seu Vella amb la ciutat als peus de la banda del riu.
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
G. Bodenehr fec. et exc. A.V., ed. francesa, ca. 1720.
La Seu Vella amb el barri de Sant Martí descendint des de la Suda fins al pla.
El Mariscal Louvigny fou l'encarregat d'esperar la rendició de la fortalesa i del control i repressió de la ciutat en endavant. La catedral fou tancada i dessacralitzada, convertida en presó i caserna. Les construccions del seu voltant destruïdes per fortificar el turó: la universitat, el palau episcopal i les cases de les principals famílies de la ciutat. Amb les pedres el mariscal Louvigny va manar aixecar els murs dels quatre baluards, que consten de 3 quilòmetres de muralla.
La placa que féu col·locar en un dels baluards de dalt del turó, deixava ben clares les intencions dels nostres enemics borbònics:
El 23 d’agost de 1727 es produïa un fet significatiu del que representava el nou ordenament: el corregidor de Lleida va donar ordre al secretari del municipi «para que de hoy en adelante no hiciera los pregones en Catalán, si no en Idioma Castellano cuya orden se deberá ejecutar en adelante» (Josep Lladonosa i Vall-llebrera). Ara, avui i ací, els lleidatans lluitem per recobrar-ne l'honor i la llibertat.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Contraportada del Butlletí amb els preus: 0,01 € per la subscripció anual.
|
