 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Vista de la ciutat de la part del Portal de la Magdalena. El gravat fou pres, probablement, des del turó del Secà de Sant Pere, que donava certa elevació sobre el pla adjacent a la muralla. Perquè la ciutat donava al pla, fou que des del segle precedent s'havien aixecat els grans baluards en aquesta part de la ciutat, la més feble per a la defensa militar, privada del suport que la ciutat tenia de Gardeny per l'altre costat.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
L'historiador linyolenc Enric Arderiu continua i acaba en aquest nou número del Butlletí la seua complerta ressenya sobre els fets de 1707:
«Lo Duc d'Orléans parà davant Lleida lo mateix dia 11 de setembre, diumenge,... Aquella tarde envià el Duc a Alfarràs tots los matxos que va puguer per a conduir d'una sola vegada les bateries cap a Lleida. Però com los borbònics no tenien totes les bèsties que els hi feien falta... foren necessaris alguns dies per a efectuar lo transport de l'artilleria i municions, que hi havia repartides entre Alfarràs i els magatzems de Fraga».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Una sortida foramurs dels nostres assetjats, amb gran nombres de mules, fet que fa pensar a l'historiador que «...un altre havia de ser l'intent dels lleidatans al sortir amb tant crescut nombre d'animals de càrrega, i tenim per més probable que el seu mòbil al traspassar los portals, fou recollir corrents i de pressa, los fruits que jeien esbarriats pels trossos o amuntegats a les torres i cabanes del terme».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
L'antiga església gòtica de la Magdalena, amb la magnífica agulla que la coronava, i més enrere el campanar de Sant Joan, totes dues als peus de l'espadat que per aquesta banda mostrava el turó de la Seu. Cap de les dues esglésies pogué subsistir als avatars del segle XIX.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Els paers lleidatans informen els consellers de Barcelona sobre la situació crítica de la ciutat. Afirmen que «los borbònics ocasionaven estragos nombrosos en l'horta, no deixant arbres, cànems, vinyes ni res de lo que pogués ser útil als moradors de la ciutat, i devastant, destruint i robant lo molt i poc que quiscú tenia».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Ressenya del quadre de distribució del campament dels assetjadors francoespanyols al dia 14 de setembre. A tal dia, 33 batallons i 54 esquadrons, que augmentarien fins a començament de novembre fins a 41 i 72 respectivament. Mentre que les defenses de la ciutat «en termes generals més aviat bé podem assegurar que eren escasses».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Des de la Guerra dels Segadors, feia poc més de quaranta anys, el Convent del Carme, extramurs de la ciutat, era ja enrunat. A partir d'aleshores, es van traslladar a dins la ciutat. Les parets que quedaven aixecades serviren de parapets a les tropes assetjants. A tocar de l'església, hi distribuïren una bateria d'artilleria. Al fons, la porta del Carme a la muralla de la ciutat.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Les tropes lleidatanes, tancades dins els límits de la muralla i dalt del turó de la Seu, arribaven cap a 16.000 efectius, però aquesta defensa «no estava convenientment armada ni suficientment disciplinada per a oposar-se a les tropes dels Borbons ni podia arriscar-s'hi sense la protecció decidida de la cavalleria». Un cert punt fort era l'artilleria de què disposaven els defensors, però «els canons, en nombre de 33, si bé desmuntaren alguna vegada les bateries enemigues, no pogueren impedir que obrissin bretxa ni feren gran dany als sitiadors». Tenia l'encàrrec de la defensa de la plaça amb tropes majorment angleses i holandeses el Príncep Enric de Hessen-Darmstadt.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
L'Enric Arderiu portava la narració històrica dels fets al punt del clímax:
La primera ciutat a aixecar-se contra el Borbó no rebria ajut de l'Arxiduc, «situació verament anguniosa per als austríacs». Però molt més per a la mateixa capital lleidatana: «contribuïa a fer penosa la situació dels assetjats la situació d'haver-se acollit a l'amparo de la plaça molta gent dels pobles veïns, que no tenien seguretat als llocs indefensos i fugien de les amenaces i del tracte de les tropes borbòniques». O també «la d'haver quedat exhausta la Ciutat de fruits i de diners, abocats a mans plenes per a coadjuvar al triomf de la causa austríaca». I encara «la de no haver pogut aprofitar més que a mitges la darrera collita de grans i la de no haver cobrat los últims impostos». Resultat: «la ciutat estava agobiada, sense diners i sense fruits, plena d'invàlids que consumien los pocs viures dels defensors i mancada de confiances d'auxili». |
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
La parròquia de la Magdalena era el burg o raval extramurs format al camí de Corbins ja en època sarraïna, des des mercadal de la Porta Ferrissa a tocar de Sant Joan fins a la muralla nova, la qual ja es perfilava en temps de l'entrada dels urgellencs i barcelonins a la ciutat. L'església romànica primitiva ja s'esmenta al 1163, i es consolidà en segles posteriors en el sobri estil gòtic català. Subsistí a setges i guerres fins al 1812, quan una grandíssima explosió al polvorí de la Suda durant la Guerra del Francès, l'esfondrà per efecte de les vibracions del terreny. Al davant, de la muralla, s'hi afegiren els baluards de la Magdalena i, més amunt, el del Carme.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«Lo dissabte dia 17 lo Segre va créixer de tal manera que se'n va endur lo pont que havien habilitat los borbònics a la part superior del riu, prop del lloc a on lo Duc intentava obrir les trinxeres... precisament era el dia que el comboi de pa havia d'arribar de Fraga...» A partir de llavors «com lo Duc d'Orléans no es fiava de les bromes de nostre riu, va fer pujar de Mequinensa totes les barcasses utilisables i manà construir un pont a la part baixa del Segre».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«De cada dia les dificultats i apretures eren majors dins la ciutat i les necessitats de la guerra absorbien més l'atenció dels lleidatans sens distinció de classes... Les tropes del país, dites miquelets, procuraven distreure forces de les que cooperaven al siti de Lleida, i en una de ses curses arribaren a Barbastro...» Des de dins la ciutat s'observava com «l'enemic s'apropava i establia cordons a la part del Secà de Sant Pere i Vilanoveta, que nombroses tropes assetjantes acomapanyaven mules i matxos carregats de feixina, que es tenia per cert, segons notícies dels desertors, que a la fi de setmana (estaven a dimecres) l'enemic començaria a batre i bombejar la ciutat, lo qual feia témer als paers que seria causa de defalliment dels paisans per no tenir-se notícia ni esperança de socors».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
La porta del Carme en primer terme. Al fons, l'església de Sant Joan medieval, que fou enderrocada pels poders públics locals al 1868, aprofitant els aires laïcistes de la revolució republicana. Probablement, la intenció d'alinear els edificis de l'antiga plaça només amagaven interessos especulatius de la casta dirigent local dins del boom immobiliari i constructiu que s'engegà amb el permís per a l'enderroc de la muralla a partir de 1860.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Obertura de la trinxera de part dels atacants: «No tots los autors estan conformes en la designació del dia en què va obrir trinxera l'exèrcit sitiador».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Els atancants «segurament no es limitaren en aquells dies des del 25 de setembre al 3 d'octubre a establir los cordons al Secà de Sant Pere i obrir los fossos a Vilanoveta, sinó que degueren atansar-se més a la població i començar alguna obra...»
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
L'esbalç des de dalt del turó fins baix a la Magdalena era formidable. Dalt la Roca Sobirana, el castell, la catedral i tot el barri de la Suda conformaven el lloc més segurs de la ciutat, amb el palau del senyor bisbe en primer terme, davant mateix de la Porta dels Apòstols. L'església que s'aprecia al final del carrer de la Bisbalia, més que no pas a Sant Andreu devia correspondre a l'Estudi General.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
El Duc d'Orléans, i contra el parer d'altres generals com el Duc de Berwick, volia obrir la trinxera d'una vegada, i «era tanta sa impaciència que... a pesar de no tenir disponibles més enllà de tres mil útils de campanya , incloent-hi pics i aixades i pales i demés elements indispensables a l'operació... va empendre-la pel seu exclusiu compte, carregant amb lo risc i acceptant tota la responsabilitat, que el de Berwick i altres generals van declinar».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
La trinxera s'iniciava al Convent de Jesús. «Des del convent dels franciscans seguia la trinxera en forma de paral·leles fins al riu, resultant d'una llargària aproximada de cinc-centes, i comunicava amb lo campament per medi d'un camí protegit d'unes quatre-centes toeses, que partia d'un fondo o barrancada situat tocant mateix del lloc en què les tropes se mantenien acampades. Resulta per lo tant: que la trinxera partia d'un poc més a l'orient de la placeta a on acaba lo carrer de Pi i Margall [ara Plaça Verdaguer], que seguia aproximadament i casi paral·lelament la direcció del carrer del Noguerola [carrer J.A. Clavé], i que arribava fins al riu, ben prop de l'actual pont del carril». Una toesa era una antiga unitat de longitud gavatxa de gairebé 2 metres.
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Detall dels baluards del Carme, de la Magdalena i del riu, protegits per palissades. A sota, detall d'un canó solitari protegint la banda de Segre, davant les forces incommensurables dels enemics francoespanyols.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«La resistència dels lleidatans, ja fos per mancança d'enardiment o per falta d'harmonia entre els paisans i les tropes, evidentment fou tan dèbil i poc eficaç, que el Duc d'Orléans va adquirir la convicció que la presa de Lleida no oferia grans dificultats».
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
L'avanç de les obres de construcció de la trinxera i de l'emplaçament de les bateries d'artilleria, i algunes escaramusses per destorbar els treballs de part de les tropes lleidatanes.
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Vista de la trinxera de davant la Magdalena des dels turons del Secà de Sant Pere. Dos oficials a cavall, amb un soldat a peu que els carrega la ullera de llargavista.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
El nostre historiador recull la limitada reacció dels defensors de la ciutat davant els treballs de construcció de la trinxera de part dels borbònics, que en canvi els resultà molt més difícil pel fet que abans del setge «haver cremat los defensors de la plaça tots els arbres, jardins i brosses de davant la ciutat, lo qual feia que els assetjants haguessen de fer molt camí i gastar molt de temps per traginar les feixines». Les feixines eren feixos o garbes de rames molt estretament lligades, que servien per construir els parapets en les obres d'atrinxerament.
|
 |
1911. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 13-15, gener-març.
Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Conclou l'Enric Arderiu: «Si es va adelantar tant en la construcció de trinxeres i emplaçament i funcionament de l'artilleria, fou perquè els defensors no feren cap sortida que contingués los treballs dels assetjants».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Detall d'un soldat enemic, amb espasa a la cintura i pica a l'espatlla. La posició corbada o geperuda de l'esquena esdevé metàfora de la duresa de la vida soldadesca, de llargues marxes i esforços físics, poca qualitat i quantitat de menjar, costums militarescos i perills de combat.
|
