[991] Terradets: obrint pas

1913-1914. Àger.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
La construcció de la carretera dels Terradets es féu expressament per tal d'aixecar la presa de Sant Antoni. Se'n féu càrrec la mateixa Canadenca, perquè així hi pogué fer passar els trens Renard amb els materials necessaris per a la construcció de l'embassament, entre els quals totes les peces de la fàbrica de ciment, portades des de Bèlgica. A la foto, un directiu o enginyer es dirigeix cap als Terradets per la carretera d'Àger.

1913-1914. Àger.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
Detall captat de la vila tot passant al llarg de la carretera. Llavors les cases només arribaven fins al riu.

1913-1914. Àger.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
L'obertura dels Terradets escurçava la connexió de la plana lleidatana amb el Pallars. Els trens de transport de la Canadenca, un cop esplanada la via, hi pujaren tots els materials de construcció. 

1913-1914. Àger.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
També els milers de treballadors vinguts de la veïna Espanya a treballar-hi estrenaren l'antic pas de ferradura ara convertit en ampla carretera, encara sense asfaltar.

1913-1914. Pas dels Terradets.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
Detall dels trens Renard a vapor, portats de França on havien aparegut a principis de segle. Era en realitat una barreja de tren i de tractor, inventat com a vehicle de transport i de càrrega de passatgers per l'enginyer militar gavatxo Charles Renard. Aviat esdevingué imprescincible per al moviment de màquines i peces pesants en molts punts d'Europa i del món. Per regla general, consistia en un comboi articulat de quatre o cinc cotxes o carretes estirats per la màquina locomotora, sempre adaptada a camins i ferms deteriorats o accidentats.

1913-1914. Pas dels Terradets.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
El motor de vapor (després també de gasolina) tenia fins a 70 cavalls, i podia arrossegar càrregues de 40 tones, repartida entre les quatre o cinc carretes del comboi. La màquina feia 3,70. d'alt per gairebé 6m. de llarg, i feia 14 tones. Allò que el convertí en un totterreny era la transmissió que des de la locomotora podia comunicar a totes les carretes del tren, de manera que totes podien esdevindre tractores. A banda d'aquesta imponent força d'arrossegament, els trens Renard, en terrenys plans i ben condicionats podien arribar a més de 50 km/h., la qual cosa a l'època i sumada a la força de tracció, els convertí en màquines de transport imbatibles durant un parell o tres de dècades.

1913-1914. Pas dels Terradets.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
El passatger de la pel·lícula, amb xofer, arriba a l'entrada dels Terradets, on un operari li comprova la documentació abans d'obrir la cadena i deixar-lo passar.

1913-1914. Pas dels Terradets.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
El pont reblonat al començament del congost, just on avui es troben la carretera del Doll i la d'Àger.

Anys 2000. Pas dels Terradets.
L'antic pont de reblons, i darrere el nou pont al començament (o acabament) de la carretera d'Àger.

1913-1914. Pas dels Terradets.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
Imatges de la carretera de terra recent oberta. La construcció no va durar gaire més d'un any, i de seguida va iniciar-se la construcció del pantà al congost de Susterris, entre Tremps i Talarn.

1913-1914. Pas dels Terradets.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
Joaquim Maluquer i Nicolau (1913): «per una gran part de Catalunya s’estenia un rosari de campaments, per les carreteres anaven uns darrere dels altres els lents trens Renard, alguns de gasolina i altres de vapor, i les cavalcades dels enginyers espanyols i americans envaïen els pobles». La cursa per a la construcció de pantans per a l'explotació de l'energia hidroelèctrica del Pirineu, fou un autèntic robatori a mà armada: en primer lloc, al territori propietari de l'aigua; i també en la distribució i venda d'aquesta electricitat. Encara actualment, una oligarquia politicofinancera espanyola controla aquest nostre preuat bé natural del Pirineu. Algun dia caldrà desemmascarar-la i retornar els beneficis a la gent del territori.

1913-1914. Pas dels Terradets.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
El vell pont medieval d'un arc restà per sempre més sense feina ni funció.

Anys 2000. Pas dels Terradets.
El vell pont medieval en una vista actual (Panoramio). Durant segles, el nexe d'enllaç entre el Pallars i el Comtat d'Urgell pel sud, actualment comarca de la Noguera.

1913-1914. Pas dels Terradets.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
L'antiga passera o pont del mig, també d'orígens remots, ja enrunada. Al fons, el nou pont construït per la Canadenca, més ampli, i que avui es pot veure desusat al costat del pont de la C-13. La carretera es construí en sa major part per sobre de l'antic camí de bast, excepte en aquest tram, que es continuà pel marge esquerre per fer el pont més amunt.

Anys 2000. Pas dels Terradets.
El pont de 1913 de la Canadenca al costat del pont de la C-13.

1913-1914. Pas dels Terradets.
(Filmoteca Española, arxiu rtve.es).
A la sortida del congost, on després es féu el pantà de Cellers, s'aprecia el vell pont de Monares cap a Llimiana. Aquest pont és ara a sota del nou, que calgué aixecar per les aigües del nou pantà al 1935.

1935. Pas dels Terradets.  
 Aquest pont és ara a sota del nou, que calgué aixecar per les aigües del nou pantà al 1935.

[133] Terradets, cent anys de carretera