 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall de la capçalera de la Valira, damunt de Soldeu. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «La fotografia, presa des del serrat de Solanelles, vers Espiolets, mostra el nivell de cims de les capçaleres retallat posteriorment per l'erosió glaciar; part davall del nivell de crestes s'observen els replans que corresponen a valls glaciars suspeses damunt la vall principal, encastada en rocam esquistós, l'àmplia vall glaciar de la Valira» (cliqueu damunt). |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Muntanyes orientals d'Andorra vistes des del pic d'Arcalís. Nivell residual de cims (I) dels 2600 als 2800 metres. El nivell de fons de circs (II) s'estén des del Port d'Envalira i Encampadana fins a sota la Tossal de Braibal» (cliqueu damunt). |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. La vall principal de la Valira, en la confluència amb la branca d'Ordino (a l'esquerra) i la del Madriu (a la dreta) per damunt de la Vall d'Andorra. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Àmplia cubeta formada per l'acumulació de gel produïda per les geleres que davallaven per les valls esmentades i confluïen amb la gelera principal de la Valira. L'amplada del fons de la vall explica l'extensió de prats de regadiu i l'emplaçament dels tres pobles: Andorra la Vella a primer terme, les Escaldes a la dreta, ambdós estirats al llarg del camí que voreja el riu, i més enllà, a l'esquerra, el veïnat d'Engordany, rodejat de feixes de conreu. Al fons la vall s'estreny i s'encaixona en el grandiós grau, d'origen glaciar, que separa la cubeta d'Andorra la Vella de la d'Encamp, que es troba aigües amunt. Damunt del grau i a la dreta, el replà on hi ha l'estany d'Engolasters (1616 m), d'on surt la canalització, visible, que condueix a la central elèctrica, i un xic part davall de l'estany, els camps de conreu de Sant Miquel d'Engolasters, a 1390 metres». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall de la capital andorrana a final dels anys 1960. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall d'Engordany, i dels bancals i feixes conreats. |
 |
| 1968. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall de les Escaldes. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Les muntanyes andorranes sobrevolant Engolasters. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Malgrat les altures dels cims, superiors als dos mil metres, les formes suaus i d'altituds semblants assenyalen que aquesta part del Pirineu oriental deriva d'una peneplana deformada»: o sigui, d'una antiga superfície de gran extensió, erosionada, amb desnivells molt febles, de vegades recoberta per sòls i sediments. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Després les valls s'hi encaixaren profundament i les geleres quaternàries les eixamplaren, com aquesta Coma de Claror suspesa, a la dreta, sobre la vall principal de la Valira, que s'endevina pels conreus. L'estany d'Engolasters... en un replà afaiçonat per la gelera». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Al segon terme, pic i cresta de Pessons. Al seu peu, nombroses cubetes lacustres esteses entre 2180 i 2680 metres d'alçària». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Modelat glaciar intens del massís granític de Vallcivera, amb el circ i l'estany de l'Illa (1238 m)». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «L'estany Forcat, a 2435 m d'altura, a la vall de Ràmio. Límit altitudinal del pi negre. Més amunt, prats i tarteres». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall de l'estany Forcat. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Bordes damunt les Escaldes, convertides en assecadors de fulles de tabac a l'aire lliure... Dibuix de P. Deffontaines». |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. Detall de les fulles de tabac, que cobreixen pràcticament tota la paret. Un cultiu llavors modern, fruit de l'especial estatus politicoeconòmic del Principat andorrà respecte als seus estats veïns. |
 |
| 1964. Andorra. «Geografia de Catalunya, vol. 2», Lluís Solé, Ed. Aedos. «Casa andorrana: an Junipere, a l'Aldosa de Canillo. Casa de tres cossos a la planta baixa amb semisoterrani a la planta principal. Dependències per al bestiar, en els annexos de l'edifici. L'habitança té només dos cossos d'edifici en el primer i segon pis». |
