[252] Samarretes d'Andorra

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.
Quan volies alguna cosa que no tenies, solíem dir «com les samarretes d'Andorra», una expressió perduda.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra. 

Anys 1960-70. Postal d'Andorra. Pas de la Casa.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra. 
Mare de Déu de Meritxell, patrona de les Valls d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.
Antic santuari romànic, cremat el 1972.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.
Nou santuari, de Ricard Bofill.

[233] Temps de neu a Llessui

[251] Lleida, vista zenital (més)

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista zenital de la ciutat, damunt de la Seu Vella.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La Seu Vella i l'antiga llengua de serp cap a Sant Martí.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Barri de Sant Martí: des de baix a la Panera fins al Mercat del Pla, construït als inicis dels anys 20. A la dreta, l'esplanada de la Plaça del Dipòsit.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  L'antiga llengua de serp i el Canyeret.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  El Pont Vell sobre un Segre cabalós. A Cappont, unes instal·lacions esportives de l'època.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista de la falda del turó de la Seu, amb tot el Canyeret de cap a cap. La Plaça de Sant Joan, encara amb el Carrer Estereries obert, que donava a la Plaça de la Sal. A tocar del riu, el triangle de la Plaça Cabrinety, futura Plaça de la Pau i Avinguda del Segre. De Rambla de Ferran fins al pont, la futura Avinguda Francesc Macià ja esbossada.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La Rambla de Ferran fins a l'estació, amb la plaça del davant ja enjardinada. A dalt, la Plaça Noguerola, segurament ja amb la riera coberta en aquells anys.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La Plaça Magdalena a l'antiga sortida del portal de la Magdalena de la muralla medieval, ja amb una filera d'arbres.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Lo Canyeret de Lleida.

[232] Lleida, vista zenital

[250] La Barcelona del segle XVI

1563. Barcelona per Wyngaerde (Wijngaerde).
Espectacular vista de la Barcelona del segle XVI, tota closa dins els murs medievals, al peu de Montjuïc i de Collserola una mica més enllà. L'àmplia panoràmica i perspectiva alçada que va buscar l'autor són per traure-s'hi el barret.

1563. Barcelona per Wyngaerde.

Montjuïc amb el castell, més enllà la platja i les maresmes del Llobregat. Les galeres de rems davant les Drassanes, amb les muralles antiga (Rambla) i nova (Paral·lel). A la dreta, el desaparegut convent de Sant Francesc.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
La ciutat tancada dins les muralles, al peu del Tibidabo, amb les torres de la catedral  i del Palau Major (centre) i de Santa Maria del Mar (davant el portal de mar) retallades a l'horitzó. El port apunta un incipient espigó.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
El tancament de la muralla al passeig de Sant Joan. La Torre de Sant Joan és la més alta de la zona, davant el pany de muralla on hi haurà el setge del 1714.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Més enllà de Montjuïc, la costa verge, potser amb el far del Llobregat al fons. Esplèndids els colors rogencs del cel, com si d'una posta de sol es tractés. Montjuïc era només una torre de senyals o farell, sense fortificació encara, la primera de les quals es promourà cap al 1640.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Penya-segat de Montjuïc, sense ronda litoral, amb l'ermita de Sant Bertran penjada sobre les roques. Les galeres de guerra, fondejades davant les drassanes. En pocs anys, partiran cap a Lepant.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
La Torre de les Puces a la muralla de mar antiga, al capdavall de la Rambla, amb l'imponent antic convent de St. Francesc a primera línia de mar.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
L'espectacular sky-line de la ciutat medieval i moderna: de l'Església del Pi i la Catedral (amb la torre del Palau Major) fins al campanar de l'antiga Església de Santa Caterina, amb Santa Maria del Mar enmig del barri de Ribera, i el convent de la Mercè a primera línia.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
La ciutat del segle XVI extramurs: només camps i monestirs. A tocar de la porta de Sant Daniel, el desaparegut monestir de Sant Agustí i Santa Clara, amb la ferma torre de Sant Joan. Fora muralla el primer Convent dels Àngels.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
La part de llevant de la muralla de mar, amb el desguàs del Rec Comtal.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Tràfec comercial al Portal de Mar amb un incipient espigó, iniciat al segle XV, i que es convertirà en la dàrsena corba característica del port barceloní a partir de 1590.

[254] Detalls de la Barcelona de Wyngaerde

[146] Wyngaerde a Cervera,1563

[249] Remix 1962

Molt coratge per a tots vosaltres, benvolguts xics i xiques, per al supersticiós 2013!  

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa.
Sota el tuf insuportable de la dictadura, la repressió i la corrupció espanyoles naixia una generació que volia canviar el món. Amb cinquanta anys, encara hi ha molt món per canviar, companys!

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Quina cartellera! Gairebé sembla una pel·lícula de por!

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Tarragona, platja de l'Arrabassada (foto Raymond). El país en blanc i negre s'abocava al «desarrollismo», que comportà el naixement de la (in)cultura de l'oci.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Cinquanta anys de «El Corte Inglés» a Plaça Catalunya, BCN. Des dels inicis l'adverbi «ya» ha acompanyat sempre la marca.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Molta promoció, poc preu (per al pagès): durant dècades l'oli se l'enduien els italians a granel per envasar-lo a nom seu.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Lleida encara a pas de carro: aviat el soroll dels tractors ofegaria  trossos, camins i pobles sencers.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
La vella N-II per dins de Tàrrega a la cruïlla del Pati, amb l'antiga benzinera Prats.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
«Setze jutges» amb guitarra i en marxa per una nova banda sonora del poble.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
No tot eren sis-cents, també hi havia altres models més sofisticats!

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Albert Jané, «Signe»: un dels bàsics per a la recuperació de la llengua escrita per part d'un poble obligat a l'analfabetisme per obra (bruta) i (des)gràcia  de l'«españolización».

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Els fonaments del país en bones mans i millors escriptors.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Nabokov a ulls d'Stanley Kubrick: una història dels cinquanta filmada als seixanta per a escàndol i pertorbació de la moral sexual del final del segle XX.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
O si ho preferiu: l'Úrsula Andrews al «Dr. No».

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Només els genis saben dir amb gràcia allò que a la majoria dels mortals ens fa vergonya de dir.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
De quan l'únic que t'alegrava del Barça era tindre'n la colecció sencera.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Es començava a pair la derrota, graó indispensable per a la construcció del futur.

1962. Un altre any de la dècada prodigiosa. 
Torre d'extracció de petroli a Palou (la Segarra). Confiem que ara, igual que llavors, no hi hagi res més que pedres. Pobrets però alegrets!

[88] Remix 1961