[809] Vom Reichenbachfall bis zum Rosenlauigletscherschlucht

2014. Obergesteln (Wallis, die Schweiz).
El dia s'aixeca amb pluja Suïssa. Creuarem el Port de Grimselpass sota un autèntic aiguat i sense gens de vistes. Tant de bo que de tornada a la tarda el temps hagi escampat.

2014. Meiringen (Bern, die Schweiz).
Passat el port, som al Cantó de Berna. Ací els núvols s'han obert  de moment. Hora de començar la caminada d'avui, però amb el primer tram per cremallera. La població és famosa perquè davant seu té les cascades de Reichenbach, una espectacular caiguda d'aigua, on Sir Arthur Conan Doyle va emplaçar la desaparició d'en Sherlock Holmes. També és famosa a Suïssa perquè reclamen d'ésser el poble on es va elaborar la primera merenga, aquesta coneguda preparació culinària a base de clara d'ou batuda a punt de neu amb sucre.

2014. Meiringen (Bern, die Schweiz).
«En aquest lloc esgarrifador, Sherlock Holmes vencé el professor Moriarty el 4 de maig de 1891». L'autor publicà la novel·la curta d'aquest cas, titulada El problema final, al desembre de l'any 1893.

2014. Meiringen (Bern, die Schweiz).
La rastellera de cascades fan un salt de prop de 250 m en total. La cascada gran fa 90 m. de salt ella sola.

2014. Meiringen (Bern, die Schweiz).
Entre la pluja de la matinada i l'espessor del bosc, la humitat és absoluta.

2014. Meiringen - Rosenlaui (Bern, die Schweiz).
La parada del cremallera ens deixa a mitja cascada, a uns 980 m. d'alçada. Cal anar pujant les diverses cascades de Reichenbach amunt dins del bosc i anar guaitant als miradors i pontets suspesos que hi ha habilitats.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
Un cop ascendit tot el congost, i gràcies a la precisió de la senyalització senderista suïssa, agafem el sender cap a la glacera de Rosenlaui, der Rosenlauigletscher, a uns sis o set quilòmetres i a uns 1400 m. d'alçada. 

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
Un preciós caminet entre prats i boscos alpins.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
La llengua de neu de Rosenlaui, als peus d'entre el Gross i el Klein Wellhorn (de 3196 i 2701 m) té una llargada d'uns 5 km. i una amplada d'un. Des de baix apreciem la gran alçada de la morrena. 

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
Una típica vall suïssa dedicada a la ramaderia i l'explotació del bosc.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
A la gelera de Rosenlaui hi naix el riu Weißenbach, que cau abruptament en cascades i forma el congost del Gletscherschlucht i després desguassa al riu Reichenbach, que és el que més avall formarà les famoses caigudes de Rechenbachfall, per on hem començat la passejada d'avui. Després les aigües van a parar a l'Aar i, a la fi, al Rhin.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
Topem amb alguna paradeta de venda de formatge, però la més singular és aquesta, autènticament self-service. No hi ha manera de pagar amb tarja, però sí la confiança de deixar, a la tassa de la dreta, el pot amb les monedes.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
Flors de neu (edelweiss) i pòster de vaques.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
El congost excavat per l'aigua de la glacera de Rosenlaui, declarat patrimoni natural de la UNESCO. 

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
Les gorges són veritablement impressionants, el soroll eixordador i la fondària espaordidora.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
A la falda del Rosenlauigletscher ofrenem la nostra fita als déus dels Alps.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
La llengua de gel del Rosenlaui.

2014. Meiringen - Rosenlaui (Bern, die Schweiz).
Prats, flors i aigua per tot arreu.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
Acabem de gaudir dels prats i les vistes. De retorn, el port de Grimsel sense pluja.

2014. Meiringen - Rosenlaui  (Bern, die Schweiz).
Del Wallis per port de Grimsel fins a Meiringen, on hem començat la ruta d'avui fins al Rosenlauigletscherschlut, el congost de la gelera del Rosenlaui. Una mica més de 400 m de desnivell i una dotzeneta de quilòmetres de caminada.

[803] Wandern mit dem Matterhorn und dem Monte Rosa

[808] Montserrat descrit per Laborde, 1806

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Magnífica perspectiva del monestir de la muntanya santa des de l'ermita de Sant Miquel, emplaçat sobre el replà que l'acull, amb el cementiri dalt de tot i amb el camí que baixa a la cova ben dibuixats.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
El cementiri montserratí i diverses ermites.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall del conjunt monàstic.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
La vella fesomia, amb el campanar gòtic al fons, després alterada per les intervencions arquitectòniques de finals del XIX i del segle XX.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Dos camins per pujar-hi en aquell temps: l'un per als cotxes (de carro), bo i ben mantingut; l'altre, més curt, per a cavalls: «nous choisîmes ce dernier qui offre des sites plus variés et plus pittoresques. Il s'éleve en tournant autour de la montagne au milieu des rochers encore privés de végétation...»

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
«En s'élevant le long des flancs du mont, on voît s'étendre à ses pieds les plaines environantes, la culture régulière des oliviers formant des grands quinconces, et contrastant agréablement par la teinte cendrée de leur feuillage avec la verdure d'émeraude des pins qui balancent leurs longues tiges surles collines...» Les sinuositats del Llobregat serpentejant a través la plana descoberta, i perdent-se al lluny dins el mar, on la línia blavosa borda l'hortizó: així val colpir la plana del Llobregat al viatger francès, just a temps abans que la industrialització del XIX i la urbanització del XX destrossessin (per sempre més?) tota la comarca.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
També fou captivat per «la magie de couleur de ces rochers gris de fer, de cette sombre verdure, de cet édifice rougeâtre, et de ce ciel d'azur; le son des cloches s'unissant aux accords des instruments de musique, et des jeunes voix que s'exerecent à chante les louange de Dieu...» O sigui, l'escolania.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Aquesta era l'entrada pel camí gran, de carruatges, és a dir, per l'actual camí de cotxes i autocars. 

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Sembla que els monjos atenent una peregrina, justa de forces per arribar al santuari. L'escena es completa amb un pagès de retorn del tros amb el ruc amb les sàrries plenes, i un cotxe de cavalls. El camí era flanquejat de xops i protegit de l'esbalç per una barana de fusta i de pedra.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall de les agulles montserratines, sempre majestuoses.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
La vista del peregrí en arribant al monestir, amb el campanar gòtic vuitavat sempre destacat.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall de l'animació del gravat, una escena pròpiament costumista, amb gos i tot. El savi anacoreta és cridat a recobrar l'esvaïda dona.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
L'escena era freqüent, una dona descalça que arriba en penitència al monestir: «c'est une dame qui arrive nu-pieds, et ayant fait voeux d'aller sur les genoux depuis l'entrée du monastère jusqu'au maître-autel de l'église: les forces lui manquent au moment d'arriver». La comunitat de monjos, sabedors d'aquests vots, ja tenien preparat l'equip de socors: «les PP [pares o monjos] accourent pour la secourir. Il y en a toujours quatre qui sont préposés pour relever de ces sortes de voeux , et les convertir en autres pénitences plus faciles, comme des oraisons, des prieres». Els grans senyors, en canvi, no sembla que hi pugessin descalços...

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
A la vella porta d'entrada al recinte del monestir, s'hi emplaçava l'hospici.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall del cementiri dalt l'agulla.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Aquest gravat representa una de les festes de l'any més nombrosa de peregrins, arribats de Navarra, del Rosselló i de l'Aragó, a més dels nacionals, s'entén: més de quatre mil. «ils sont alors obligés d'habiter en plein air, mais rien ne leur manque pour la nourriture».

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Escena popular dels peregrins rebent racions de caldo davant la porta de l'hospital dels pobres.  Molts devien d'ésser esguerrats en cerca de remei, si fem cas de les imatges.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall dels peregrins aplegats davant l'hospici.

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall del conjunt monàstic amb vista al claustre, l'església i el campanar.

[658] Ermites de Montserrat, segle XIX (iv)