[798] El Caire del segle XVI

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
El Civitates Orbis Terrarum va ser un projecte editorial concebut com un complement a l'atles del món d'Abraham Ortelius, anomenat Theatrum Orbis Terrarum de 1570, que va esdevenir la més completa selecció de vistes panoràmiques, plànols i comentaris textuals de ciutats publicada durant l'Edat Moderna.

Amb dotze milions d'habitants, avui el Caire és la ciutat més gran del món àrab i del Mediterrani. Va ser l'emplaçament de les piràmides faraòniques i de les mesquites i ciutadelles del món islàmic medieval i, a mitjan segle XIX, es va convertir, amb l'obertura del canal de Suez, en una capital cosmopolita amb habitants provinents de tot el Mediterrani. Tal com il·lustren les novel·les del gran escriptor Naguib Mahfuz, al Caire els corrents culturals de caràcter regional s'entrecreuen des de fa temps amb d'altres d'abast universal. Tanmateix, des de la revolució egípcia del 1952, s'ha convertit en el centre de poder més important del nacionalisme àrab i en el lloc des d'on exerceixen la seva influència els dirigents militars que en continuen controlant son destí.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat de nom el Caire (en àrab القاهرة; al-Qāhirah, literalment "la Victoriosa" o "la Triomfant") és la capital d'Egipte. Malgrat que el Caire és el nom oficial de la ciutat, en àrab egipci se l'anomena Masr, que és el nom que rep tot el país, Egipte (en àrab مصر, pronunciat Misr en àrab clàssic). La ciutat està ubicada als marges i les illes del riu Nil. La ciutat antiga era murallada, una autèntica ciutadella. La fortalesa i els murs de l'est van ser construïts per Saladí al 1176, i va ser ampliada cap a l'oest, on hi ha la mesquita d'Hassan, la porta principal. A la part sud hi havia els palaus (font Viquipèdia).

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Cairus et Alcairo a nostris; Mazar aut Mizir arabice; Massar armenice; Alchabyr caldaice; Mefraim hebraice; Latinis Babylon. Aegypti maxima civitas».

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La part oest de la muralla de la ciutadella antiga.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
D'esquerra a dreta: l'obelisc (1), lloc d'elaboració de bàlsams (2), palau o mesquita (3); més avall, fora ciutat: rentadors: in hic loco abluuntur panni (4), Montes peripsematum (5) o lloc dels objectes impurs.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall. 

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall. 

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall. 

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
A l'altra banda del Nil, l'altiplà de Gizeh i les mil·lenàries piràmides.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.

Hospital dels pobres (6) «ub pauperes excipiuntur»; filera de mesquites on s'enterraven els capitostos locals: «aedificia ubi sepeliuntur magnates» (7); a la dreta, l'Arx Sultani (8), la fortalesa per controlar tota la ciutat a tret d'artilleria:«ex edito loco potest subigere tormentis igni uominis totam civitatem».

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La banda est de la ciutadella, amb aquesta mena de tancats que eren les botigues o Promptuaria (9), els llocs per distribuir gra a la gent: «ubi Principes reponunt frumenta, ubi et ligna et carbones distrahunt». La sínia per aixecar l'aigua a l'aqüeducte (10).

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La columna (12) que mesurava els increments del nivell de l'aigua del Nil, i la primitiva població al costat del riu (11) «quae dicta est Babylonia».

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Cerbicum Insula dins el Nil. Al camp, els trossos conreats i els rucs que remouen les sínies per pujar aigua del riu per al rec: «cum his rotis, seu tÿmpanis, adaquantur horti (13)». Més avall, aprofitant els arenys del riu, l'arena com a espai d'entrenament militar o combats de gladiadors. 

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Les arenes de combat al costat del riu. Per tot arreu, els horts i palmerars.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Reconeixement a l'espectacularitat de les piràmides, tot i que en aquell segle XVI en desconeixien l'autoria: «aut quis rex infanus aliquam pyramidem erexerit, non constat».

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
A l'altra banda del Nil, l'altiplà de Gizeh i les mil·lenàries piràmides.

1572. Cairo (El Caire, Egipte), 
«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», 
dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
L'admiració per l'Esfinx de Gizeh.

[766] Cusco, segle XVI

[797] Excursionisme i país al segle XIX, més

1880. València d'Àneu, el Pallars.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 18.
Dibuix d'uns rocs erràtics al camí de ferradura que baixa del port de la Bonaigua a la vall de València d'Àneu, reminiscència de l'antiga morrena o morena glacial, conjunt de materials detrítics de mides diferents, transportats i dipositats per una glacera.

1880. València d'Àneu, el Pallars.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 18.
Nota explicativa dels rocs erràtics de Maurici Gourdon, del CAF de Luchon: «dotze dies de córrer per les valls d'Esterri, Tírvia, de Ferrera i d'Andorra, m'han permès comprovar molts altres fenòmens del període glaciari».

1880. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, 
any IV, núms. 19 i 20.
Capçalera de la revista, precursora dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

1880. Castelló d'Empúries, l'Empordà.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 19 i 20.
Pom de la porta del Sagrari de l'altar major, que és l'armariet on es guarda l'eucaristia a l'altar d'una església.

1880. Peralada i Vilabertran, l'Empordà.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, 
any IV, núms. 19 i 20.
Capitells dels claustres de Peralada i Vilabertran. L'interès dels primers caminaires per la recuperació del patrimoni nacional fou una constant intrínseca i definidora del moviment.

1880. Sant Pere de Roda, l'Empordà.`
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 19 i 20.
Làpida del Castell de Sant Salvador de Verdera.

1880. Breda, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 22.
L'església de Breda. 

1880. Arbúcies, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 22.
L'antiga plaça porxada de la població.

1880. Arbúcies, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 22.
Detall dels porxos.

1880. Hostalric, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 22.
Les muralles de la capital de l'antic vescomtat de Cabrera.

1880. Hostalric, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 22.
Detall de les torres de la muralla.

1880. Arbúcies, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 23.
Les Agudes del Montseny des d'Arbúcies.

1880. Arbúcies, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 23.
Les Agudes, el Turó de l'Home i la Creu del Matagalls des del cim del Montseny.

1880. Comtat d'Empùries.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 24.
Antic segell comtal.

[796] Excursionisme 

i país al segle XIX

[796] Excursionisme i país al segle XIX

1880. Pont del Diable, Martorell.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.

1880. Pont del Diable, Martorell.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Detall del gravat.

1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Plànol de la Muntanya Santa, emmarcada entre Collbató i la carretera de Barcelona, i la Puda i la carretera d'Esparreguera.

1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Llegenda del plànol.

1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Les Flautes de Montserrat, pujant del Monestir de Santa Cecília.

1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Observacions meteorològiques de la muntanya. L'excursionisme tocava totes les branques.

1880. Monestir de Ripoll.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
Dibuix de l'absis del monestir. Fins al 1860 no es començà a parlar de restauració, i al 1862 es creà la comissió que hauria de dur-la a terme. Un dels membres n'era l’arquitecte Elies Rogent, que seria el responsable de les obres i màxim responsable de l’aspecte que té avui el monestir. Veiem què en diu l’Antoni Pladevall al llibre Els monestirs catalans: “L’actual església de Ripoll, encara que un xic desfigurada per l’entusiasme i la bona voluntat de l’arquitecte restaurador Elies Rogent, és obra de dos grans abats: de l’abat Arnulf, bisbe alhora de Girona, i de l’abat Oliba, abat de Ripoll i Cuixà i bisbe de Vic".

1880. Monestir de Ripoll.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
Detall del campanar.

1880. Monestir de Ripoll.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
(1) i (3): Capitells romànics de la banda sud del claustre, s. XIII.
(2): Capitell de la galeria pis del claustre, ala del sud, segle XV.

1880. Castell d'Orís, Osona.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
El Castell d'Orís es troba situat en un turó estratègic al costat del poble d'Orís, des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de Vic. Documentat des de l'any 914 quan formava part del comtat de Barcelona. La seva situació és molt estratègica i complia una clara missió de salvaguarda en el pas del Ter camí de la vila de Ripoll, tal com feia el veí castell de Torelló, situat pràcticament a la mateixa alçada; des de l'un hom pot veure ben proper l'altre.

1880. Font de Blanes, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 18.
La font gòtica de Blanes és una font situada al carrer Ample de Blanes i és la més ben conservada de l'arquitectura gòtica catalana. Va ser un regal de Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat V de Cabrera, a la vila de Blanes de l'any 1438.

[610] D'excursió a Santes Creus i Poblet