 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. El Civitates Orbis Terrarum va ser un projecte editorial concebut com un complement a l'atles del món d'Abraham Ortelius, anomenat Theatrum Orbis Terrarum de 1570, que va esdevenir la més completa selecció de vistes panoràmiques, plànols i comentaris textuals de ciutats publicada durant l'Edat Moderna. Amb dotze milions d'habitants, avui el Caire és la ciutat més gran del món àrab i del Mediterrani. Va ser l'emplaçament de les piràmides faraòniques i de les mesquites i ciutadelles del món islàmic medieval i, a mitjan segle XIX, es va convertir, amb l'obertura del canal de Suez, en una capital cosmopolita amb habitants provinents de tot el Mediterrani. Tal com il·lustren les novel·les del gran escriptor Naguib Mahfuz, al Caire els corrents culturals de caràcter regional s'entrecreuen des de fa temps amb d'altres d'abast universal. Tanmateix, des de la revolució egípcia del 1952, s'ha convertit en el centre de poder més important del nacionalisme àrab i en el lloc des d'on exerceixen la seva influència els dirigents militars que en continuen controlant son destí. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. La ciutat de nom el Caire (en àrab القاهرة; al-Qāhirah, literalment "la Victoriosa" o "la Triomfant") és la capital d'Egipte. Malgrat que el Caire és el nom oficial de la ciutat, en àrab egipci se l'anomena Masr, que és el nom que rep tot el país, Egipte (en àrab مصر, pronunciat Misr en àrab clàssic). La ciutat està ubicada als marges i les illes del riu Nil. La ciutat antiga era murallada, una autèntica ciutadella. La fortalesa i els murs de l'est van ser construïts per Saladí al 1176, i va ser ampliada cap a l'oest, on hi ha la mesquita d'Hassan, la porta principal. A la part sud hi havia els palaus (font Viquipèdia). |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. «Cairus et Alcairo a nostris; Mazar aut Mizir arabice; Massar armenice; Alchabyr caldaice; Mefraim hebraice; Latinis Babylon. Aegypti maxima civitas». |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. La part oest de la muralla de la ciutadella antiga. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. D'esquerra a dreta: l'obelisc (1), lloc d'elaboració de bàlsams (2), palau o mesquita (3); més avall, fora ciutat: rentadors: in hic loco abluuntur panni (4), Montes peripsematum (5) o lloc dels objectes impurs. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. A l'altra banda del Nil, l'altiplà de Gizeh i les mil·lenàries piràmides. |
 |
1572. Cairo (El Caire, Egipte),
Hospital dels pobres (6) «ub pauperes excipiuntur»; filera de mesquites on s'enterraven els capitostos locals: «aedificia ubi sepeliuntur magnates» (7); a la dreta, l'Arx Sultani (8), la fortalesa per controlar tota la ciutat a tret d'artilleria:«ex edito loco potest subigere tormentis igni uominis totam civitatem».«Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. La banda est de la ciutadella, amb aquesta mena de tancats que eren les botigues o Promptuaria (9), els llocs per distribuir gra a la gent: «ubi Principes reponunt frumenta, ubi et ligna et carbones distrahunt». La sínia per aixecar l'aigua a l'aqüeducte (10). |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. La columna (12) que mesurava els increments del nivell de l'aigua del Nil, i la primitiva població al costat del riu (11) «quae dicta est Babylonia». |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Cerbicum Insula dins el Nil. Al camp, els trossos conreats i els rucs que remouen les sínies per pujar aigua del riu per al rec: «cum his rotis, seu tÿmpanis, adaquantur horti (13)». Més avall, aprofitant els arenys del riu, l'arena com a espai d'entrenament militar o combats de gladiadors. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Les arenes de combat al costat del riu. Per tot arreu, els horts i palmerars. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Reconeixement a l'espectacularitat de les piràmides, tot i que en aquell segle XVI en desconeixien l'autoria: «aut quis rex infanus aliquam pyramidem erexerit, non constat». |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. A l'altra banda del Nil, l'altiplà de Gizeh i les mil·lenàries piràmides. |
 |
| 1572. Cairo (El Caire, Egipte), «Cairus quae olim Babylon Aegypti maxima urbs», dins «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. L'admiració per l'Esfinx de Gizeh. |
