[326] El Borbó al Pirineu durant la primera dictadura

1924. Pallars. Visita del Borbó Alfons XIII (foto ABC). 
El «pintoresco Coll de Gats», la ruta pallaresa del Borbó. La visita a Catalunya es feia tan sols vuit o deu mesos després del cop d'estat autoritzat de Primo de Rivera, la primera dictadura espanyola que el nostre país va sofrir el segle passat. Segons diuen alguns, similar a l'intent de cop del nét d'aquell rei l'any 1981, però que no li va sortir bé, amb el tret per la culata, vaja.

1924. Pallars. Visita del Borbó Alfons XIII (foto ABC).
El Borbó de visita a les instal·lacions hidroelèctriques del Pirineu.

1924. Pallars. Visita del Borbó Alfons XIII (EEC núm. 16).
La visita a les instal·lacions de Cabdella. Fixeu-vos en «l'autobús» aparcat a la dreta de la imatge.

1924. Vall d'Aran. Visita del Borbó Alfons XIII (foto ABC).
El toc infantil de manual a l'arribada a Vielha. La dèria dels Borbons per aquest racó de Pirineu ja ve de l'època d'aquell reial dictador.

1924. Lleida. Visita del Borbó Alfons XIII (foto ABC).
Tots al carrer a Vielha per «tributarle una ovación».

1924. Lleida. Visita del Borbó Alfons XIII (foto ABC).
Berenar a Salardú, que això de ser rei és molt cansat i fa vindre gana.

1924. Vall d'Aran. Visita del Borbó Alfons XIII (foto ABC).
La taula parada a Salardú. Saludant des del balcó consistorial de Vielha «después de inaugurar la lápida conmemorativa de su visita».

1924. Vall d'Aran. Visita del Borbó Alfons XIII (foto Solé).
Perspectiva de la plaça porxada de l'ajuntament de Vielha, encara existent.

1924. Vall d'Aran. Visita del Borbó Alfons XIII (foto ABC).
Caricatura dels botiflers que es donaven cops de colze per posar-se al costat del Borbó dictador de començament del segle XX.

1924. Manresa. Visita del Borbó Alfons XIII (foto ABC).
La perillositat de les carreteres de l'època per a uns «carros» que corrien massa en comparació als que estiraven les mules.

[321] Borbó de dictadura a Lleida

[325] El castelló del riu Farfanya

1660 ca. Castelló de Farfanya. Gravat del Cavaller de Beaulieu, Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogna (Europeana). 

La vall del riu Farfanya fou en altres segles un punt estratègic cabdal per a l'accés des de l'oest cap a Balaguer i cap a la plana lleidatana. Per això hi hagué un «castelló», segurament ja d'origen sarraí. Al segle XVII aquest petit castell s'havia convertit en una autèntica fortalesa.

1660 ca. Castelló de Farfanya. Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

La vila al peu del turó, amb un castell enorme amb palauet inclòs i l'Església de Santa Maria. A la vila, el campanar de l'església de Sant Miquel. S'hi observen unes esveltes i altes torres civils, prova de la puixança del lloc.

2002. Castelló de Farfanya (foto Segre). 

Actualment, encara dempeus l'església i les restes de la muralla i alguna torre. A la dreta, l'arbreda ressegueix el riu.

1660 ca. Castelló de Farfanya. Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

A l'una i l'altra banda de la vall (est i oest), dos torres de vigilància, derruïdes pels efectes de la Guerra dels Segadors.

1660 ca. Castelló de Farfanya. Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

El riu Farfanya fluint cap al sud (d'esquerra a dreta de la imatge), amb un petit pont que porta a l'ermita amb hort tancat. Al tossal de la dreta, la forca per als ajusticiats.

1845. Castelló de Farfanya.   «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.   

«Hay 250 casas de 50 palmos de altura poco más o menos, y de muy mala distribución interior...».

1845. Castelló de Farfanya.   
«Diccionario geográfico...», de Pascual Madoz.   
«la torre de los... Batlles... Se llama así... por haber en su cúspide una piedra en la que coinciden los cuatro términos de Gerg, Castelló, Os y Vilanova de las Avellanes, en cuto punto se dice pueden comer juntos en una mesa los respectivos alcaldes cada uno dentro de su jurisdicción».

[312] Agramunt emmurallada

[324] Setge de BCN, 1714

1714. Setge de Barcelona durant la Guerra de Successió: «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», edició París ca. 1750 (BNE).
El Cap i Casal de Catalunya, Barcelona, assetjada per l'exèrcit francès, i fumejant de les explosions d'artilleria. S'han obert bretxes a la muralla de Llevant, i les onades de soldadesca gavatxa s'afileren per entrar dins la ciutat. Un Comte d'Harcourt es destacà en la Guerra dels Segadors, però no me'n sona que cap figurés en la de Successió; potser doncs, es tracta d'una confusió del dibuixant, que volgué homenatjar la casa dels comtes d'Harcourt a mitjan del XVIII, quan la memòria dels fets heroics dels antics membres començava a confondre's. Algun benvolgut lector-a ja em rectificarà s.u.p.

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
Esplèndid gravat acolorit, que ens mostra l'sky-line de la ciutat de finals del Sis-cents i començament del XVIII. Tot i que aproximat, ens dóna l'aire general de la ciutat. Les torres de les esglésies s'aixequen per damunt de l'atapeïda trama urbana, arremolinada de cases i més cases rere la muralla.

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
A l'angle de llevant de la muralla de mar, la torre de Sant Joan no pogué contindre els embats de l'artilleria, i els gavatxos anaven avançant entre els diferents nivells de trinxeres al Baluard de Santa Clara. Després de l'ocupació i fins a son enderrocament durant la revolució de 1868, els ocupants borbònics i botiflers locals la destinarien a presó dels patriotes catalans. 

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
Dirigint l'assalt des d'un turó elevat i allunyat del foc enemic. Era com un videojoc però en directe. Enlloc de realitat virtual, hi havia virtualitat real.

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
Detall dels cistells per carregar, transportar i traure la terra de les trinxeres que s'excavaven per apropar els canons a les muralles; a l'esquerra, s'aprecien les boles irregulars dels canons, mentre un soldat jau a terra mort de cansament.

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
Detall d'un baluard enfonsat i de l'evacuació de ferits.

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
La posició dels assaltants era desavantatjosa i s'exposaven amb molta facilitat al foc dels defensors. 

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
La Torre de Sant Joan amb què es protegia la part oriental de la muralla de mar de la ciutat.

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
Els seculars molins de la ciutat al rec comtal als afores de la ciutat.

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
Detall de la catedral barcelonina, vista des de llevant.

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
La fumera s'empara de la ciutat.  A la dreta veiem com les cases alçaven petites torretes d'un o dos pisos damunt l'edifici per accedir a la llum i l'aire.

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
Detall de Santa Maria del Mar. 

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
Les torres de les esglésies sobresortint a l'horitzó; potser la de Santa Caterina, a la dreta, enderrocada al segle XIX. 

1714. «Prise de Barcelonne par les francois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», ca. 1750.
Detall de l'atapeïda trama urbana de la ciutat. 

[305] «Plan de la ville de Barcelone»

[323] L'exposició agrícola de 1928

1928. Lleida. «Diario de la Exposición», núm. 58 (fons Sol-Torres, UdL).
Demostracions de maquinària per a l'impuls de la mecanització del camp lleidatà, segurament darrere dels Camps Elisis, en els trossos que llavors dominaven el Cappont lleidatà. Els homes amb botes de muntar... que ara porten les dones!

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Els Camps Elisis van estrenar-se com a seu de fires, allà on antigament ja hi havia hagut la fira de bestiar. Després, la fira de Sant Miquel els consolidarà com a espai firal. 

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Un dels estands més destacats de l'Exposició lleidatana.

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Una demostració de mecanització més simple: un nou model de pollegana amb rodes.

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Una mecanització lluny de l'abast dels pagesos lleidatans: un dels primers tractors amb subsolador.

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Una nivelladora amb rodes d'eruga. La marca «caterpillar» esdevindrà nom comú per a designar les màquines d'aquesta mena durant tot el segle XX entre el llenguatge dels pagesos lleidatans.

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
L'anivellament dels terrenys sempre fou essencial per a un bon reg a manta.

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58 (fons Sol-Torres, UdL).
El xalet dels Camps Elisis, seu de l'estand de la Confederació Sindical Hidrogràfica de l'Ebre, el primer organisme sindicat per a la gestió de les conques hidràuliques creat per la dictadura espanyola primoriverista.

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Detall del passeig central dels Camps Elisis amb els estands de l'Exposició en preparació.

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Ballada de sardanes als Camps Elisis

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Una altra perspectiva del passeig central dels Camps Elisis durant l'Exposició.

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Un dels estands de l'Exposició: una empenta a la mecanització agrària, que la guerra havia de retardar fins als anys 1960.

1928. Lleida. «Vida lleidatana», núm. 58.
Com sempre, una bona alifara oficial a càrrec dels pressupostos públics. La fotografia fou feta a les escales del xalet dels Camps Elisis

[290] L'Exposició de la «Confederación», 1928

[322] Peníscola 60s

Anys 1960. Peníscola. 
Vista de l'istme, abans o tot just a l'inici de la desgràcia del turisme de masses a la Mediterrània.

Anys 1960. Peníscola. 
Vista de la vila, inundada de llum, des de la platja sud. 

Anys 1960. Peníscola. 
Vista des del castell de la platja nord, encara poc urbanitzada, però plena de sis-cents i gordinis.

Anys 1960. Peníscola. 
Vistes de postal de vacances: la baixada de Felip II tota empedrada. 

Anys 1960. Peníscola. 
Des de la platja nord, la silueta del castell, on es rodà la magna pel·li de «El Cid», amb el Charlton Heston (Rodrigo Díaz de Vivar) i la Sofia Loren (Doña Jimena), cap allà al 1961, amb direcció d'Anthony Mann. Només calgué afegir-hi uns quants merlets de cartró pedra per donar-li un aspecte més medieval.

Anys 1960. Peníscola. 
Esplèndida imatge en sèpia de la vila emmurallada, amb només unes poques cases de pescadors fora muralla.

Anys 1960-70. Peníscola. 
A poc a poc, el passeig va omplint-se d'hotels i turistes...

Anys 1960-7o. Peníscola. 
... artilugis i biquinis!

Anys 1960-7o. Peníscola. 
Vista des del castell, amb la torre de l'Ermitana a tocar: les cases de pescadors ja van cedint terreny al «progrés».

Anys 1960-7o. Peníscola. 
La badia al sud de la vila des de la platja de les Viudes.

Anys 1960-7o. Peníscola. 
Autocars de turistes i un Dyane 6 a la porta de la muralla: temps d'innocència, si els comparem amb la massificació que estava a punt de caure'ns al damunt.

Anys 1960-7o. Peníscola. 
Vista de l'imponent penyal de roca viva des del mar, que en pujar fa sobresortir l'aigua pel Bufador.

Anys 1960-7o. Peníscola. 
Vistes nocturnes en una postal de l'època.

[150] Gràcies, Pep