 |
1660 ca. Castelló de Farfanya. Gravat del Cavaller de Beaulieu, Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogna (Europeana).
La vall del riu Farfanya fou en altres segles un punt estratègic cabdal per a l'accés des de l'oest cap a Balaguer i cap a la plana lleidatana. Per això hi hagué un «castelló», segurament ja d'origen sarraí. Al segle XVII aquest petit castell s'havia convertit en una autèntica fortalesa. |
 |
1660 ca. Castelló de Farfanya. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
La vila al peu del turó, amb un castell enorme amb palauet inclòs i l'Església de Santa Maria. A la vila, el campanar de l'església de Sant Miquel. S'hi observen unes esveltes i altes torres civils, prova de la puixança del lloc. |
 |
2002. Castelló de Farfanya (foto Segre).
Actualment, encara dempeus l'església i les restes de la muralla i alguna torre. A la dreta, l'arbreda ressegueix el riu. |
 |
1660 ca. Castelló de Farfanya. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
A l'una i l'altra banda de la vall (est i oest), dos torres de vigilància, derruïdes pels efectes de la Guerra dels Segadors. |
 |
1660 ca. Castelló de Farfanya. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
El riu Farfanya fluint cap al sud (d'esquerra a dreta de la imatge), amb un petit pont que porta a l'ermita amb hort tancat. Al tossal de la dreta, la forca per als ajusticiats. |
 |
| 1845. Castelló de Farfanya. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz. «Hay 250 casas de 50 palmos de altura poco más o menos, y de muy mala distribución interior...». |
 |
| 1845. Castelló de Farfanya. «Diccionario geográfico...», de Pascual Madoz. «la torre de los... Batlles... Se llama así... por haber en su cúspide una piedra en la que coinciden los cuatro términos de Gerg, Castelló, Os y Vilanova de las Avellanes, en cuto punto se dice pueden comer juntos en una mesa los respectivos alcaldes cada uno dentro de su jurisdicción». |
