[315] Alcoletge, cel alegre

1845. Alcoletge.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.  
Com era costum en aquelles dates, ens consideraven súbdits de son regne, i així és que en aquest «Diccionario» trobem aquesta descripció del meu poble de fa més de 150 anys:

«Al pie de una eminencia [tossal] ... hay un antiguo y reducido castillo que la domina», del qual no en queda ni mitja pedra, segurament prou similar al de Moredilla. «Disfruta de cielo alegre y clima bastante sano». Aprofitament de l'aigua de pluja, «que recogen en balsas, para surtido de sus casas y riego del terreno». 

A més de fruiters, varietats autòctones malauradament desaparegudes (com les diminutes peretes de Sant Joan), hi destacava el conreu de «bastantes moreras que contribuyen a aumentar la riqueza y hermosura del país», per no parlar de «las sabrosas anguilas» del Segre. Del molí d'oli tampoc no n'ha quedat ni rastre.

1913. Alcoletge. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
Plànol del poble a començament del segle XX, segurament no gens diferent del poble retratat per Madoz a mitjan segle XIX. Els grans canvis, per a bé i per a mal, vindrien al tombant del XX al XXI.

1913. Alcoletge. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
El carrer de Lleida (9) era el carrer de damunt del poble, al peu del tossal, una mena de circumval·lació per dalt, sense cases. La Placeta de la Creu (1), sense creu de terme, obre el pas al Carrer Major (6) amb l'església neoclàssica de ca. 1775 (marcada amb la creu). 
El poble es va configurar com un reguitzell de carrers entre el tossal i el Carrer Major: el carrer Carnisseries (5), el carrer del Cementiri (4) vell (del qual no en quedava ja ni noció quan érem petits i que es veu dibuixat com un tancat amb creus, aprox cap al darrere de cal Pubilleta), el carrer del Tossal (3), la Placeta de la Pleta (2). La sortida del poble per avall: la Carrerada, que portava (i porta) fins a Granyena i Lleida; a la dreta, l'enforcall de camins cap a l'Urgell: cap a la Nora, cap a Vilanova, cap a Bellvís.

1913. Alcoletge. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
El primer eixample del poble primitiu, segurament cap al segle XVIII, obrí el poble cap a ponent, amb el Carrer de la Bassa, llavors de Sitjar (7), el carrer dels Corrals (10) i el carrer Miralbò (8), popularment conegut com el raval. El vell ajuntament devia ser al Carrer Major, i amb el temps es reemplaçaria per un altre edifici encara no dibuixat ni al plànol, amb les escoles als baixos i un pati tapiat amb un enorme om al mig on la canalla donava tombs i més tombs, es faria en l'espai central lliure que deixava l'articulació del poble vell amb el nou, amb una petita i encantadora placeta amb la font al costat, que el progrés (quin progrés!) també s'ha emportat no fa gaire.

1913. Alcoletge. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
En menys de cent anys, el poble va duplicar els habitants i gairebé triplicà els edificis. De 300 ànimes (cens 1831) i 400 en època de Madoz, es passà a més de 800. Encara s'hi recull l'antiga festivitat de Sant Miquel, celebrada abans el 8 de maig i no pas al setembre, i que era la data de la festa major, fins que modernament la coincidència amb la de la capital l'ha fet variar.

1913. Alcoletge. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Històricament sempre ha estat un «carrer» de la ciutat de Lleida, però mai un poble dormitori: fa més de cent anys ja hi havia font, llum i escola! Desgraciadament i avariciosament, la bombolla immobiliària s'hi ha acarnissat aquests dos darrers decennis, amb el permís de tothom.

1913. Alcoletge. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Escut de l'ajuntament borbònic de la Restauració.

[14] Alcoletge... ara fa trenta anys

[314] Catedral de Girona

1901. Catedral de Girona. 
Claustre romànic de la catedral de Santa Maria.

1901. Catedral de Girona. 
Claustre romànic de la catedral de Santa Maria. Detall.

1901. Catedral de Girona. 
L'escalinata de la catedral.

1901. Catedral de Girona. 
Detall de la façana de la catedral. 

1901. Catedral de Girona. 
L'espectacular porta dels Apòstols, d'arc més apuntat en l'original i ja sense les figures, destruïdes durant la guerra del 36.

1901. Catedral de Girona. 
Detall dels arcs romànics de doble columna.

1901. Catedral de Girona. 
La nau central de la catedral, la nau gòtica més ampla del món, amb 23 metres.

1901. Catedral de Girona. 
Detall de la magnífica nau central.

1901. Catedral de Girona. 
Cadirat del cor, del segle XVI.

1901. Catedral de Girona. 
Detall del cor.

[313] Girona 1901

[313] Girona 1901

1901. Girona.
La tradicional vista de la ciutat des del riu Onyar, amb el campanar retallat de Sant Fèlix al darrere. Signatura il·legible del dibuixant.

1901. Girona.
Detall.

1901. Girona.
Les cases de la vora de l'Onyar, perspectiva riu avall. 

1901. Girona.
Detall del pont de ferro, construït per Gustave Eiffel l'any 1876, abans que la seua famosa torre parisenca.

1901. Girona.
Un dels tradicionals carrers de la ciutat.

1901. Girona.
Detall.

1901. Girona.
Perspectiva d'una de les antigues portes de la muralla, la de Sobreportes.

1901. Girona.
Detall de Sobreportes.

1901. Girona.
Esplèndida imatge de la ciutat, que s'acabava just a tocar del monestir de Sant Pere de Galligants.

1901. Girona.
Detall del turó de la catedral.

1901. Girona.
Detall dels campanars de Sant Pere de Galligants i de Sant Fèlix.

[275] La Lleida castissa de 1901

[312] Agramunt emmurallada

1660 ca. Agramunt. 

Gravat del Cavaller de Beaulieu, Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogna (Europeana).

La vila d'Agramunt després de la Guerra dels Segadors, segona meitat del sis-cents, entre el castell vigilant i el riu Sió als peus, i la imponent església medieval amb la magnífica portalada del segle XII sempre destacant-se des de l'horitzó. A la dreta, una de les ermites, potser la del desaparegut convent dels franciscans. 

1660 ca. Agramunt. 
Gravat del Cavaller de Beaulieu. 
La vila emmurallada fins dalt al castell. A l'altra banda, el Sió hi feia un petit estany, on les dones devien rentar la roba i els animals s'hi abeuraven. Segles a vindre, i en aquesta mateixa perspectiva (o molt semblant) un pont de ferro travessaria el Sió per portar l'aigua del Segre a la plana d'Urgell.

1660 ca. Agramunt. 
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall del castell, amb una fantàstica torre rodona d'homenatge, on avui sens dubte els agramuntins hi farien onejar una estelada.

1660 ca. Agramunt. 
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
La porta del camí de Balaguer amb un baluard defensiu al davant. Beaulieu, topògraf militar, tenia un esquadró de dibuixants a les seues ordres, que executaven els alçats seguint les indicacions tècniques que els donava. Segurament prenien apunts del natural que ell, que arribà a mariscal, devia repassar o acabar al bureau. Aquesta sèrie cal posar-la sota l'autoria d'Adam Perelle.

Seguint muralla avall, allà a on apareix una torre coberta potser hi podríem ubicar la porta del camí de Tàrrega, amb el vell pont romànic sobre el Sió, que formava un petit estany davant la població. Però que no era de fiar: de tant en tant, les rovinades o rubinades hi feien de les seues!

[227] Castell d'Alguaire

[311] Els magatzems de «El Siglo»

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Els primers grans magatzems de la història contemporània de Catalunya, a la Rambla dels Estudis de Barcelona, amb les seccions habituals de l'època de perfumeria, camiseria, bijuteria. guanteria, corseteria, merceria, corbateria, gèneres de punt, paraigües, etc. entre un total de... 75 seccions!

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
L'espectacular «hall» obert fins a la cúpula de vidre, una moderna concepció arquitectònica al més pur estil europeu de l'època, com encara subsisteix en alguns grans magatzems de París. Veg. GRANS MAGATZEMS "EL SIGLO" (1881-1932), Rambla dels Estudis 3-7

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Diferents sales dels grans magatzxems: sala per a la venda de bateries de cuina, porcellanes i cristall; secció de teles a la planta baixa; secció de roba blanca al segon pis; secció de joguines; secció de mobles.

Anys 1920. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Anunci mural dels magatzems.

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Secció d'estores i «visillos» i Cafè-bar, tots dos al segon pis.

Anys 1920. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Secció de bateries de cuina a la planta baixa.

Anys 1920. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Taller de confecció al quart pis.

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Cafè-Bar al segon pis.

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Saló de lectura al segon pis, davant del Cafè-Bar.

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Els emprovadors del segon pis.

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
A la planta baixa, secció de floristeria.

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Sala de columnes a la planta baixa.

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Vista de la secció de catifes, al primer pis.

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Secció de mobles al tercer pis.

Anys 1900-1910. BCN. Grans Magatzems «El Siglo». 
Vista de la Rambla dels Estudis, amb els tendals dels magatzems estesos.

[161] BCN, Roisin panoràmic

[310] Lleida, 13 d'octubre de 1707

Les tropes borbòniques francoespanyoles de la Guerra de Successió, comandades pel Duc Felip d'Orléans, van posar setge a la ciutat de Lleida cap a mitjan setembre de 1707 i al cap d'un parell de mesos, l'11 d'octubre de 1707 s'inicià l'assalt darrer. L'endemà mateix, a la nit, iniciaren l'atac pels baluards de la Magdalena i del Carme. Aquest raval de la ciutat, tot i emmurallat, era un flanc dèbil de la guarnició lleidatana. Es podia atacar a peu pla, sense el Segre que fes nosa, i sobretot sense la vigilància de l'altre turó defensiu, Gardeny.

La ciutat, poc defensada, no oferí gaire resistència i al 13 d'octubre, fou saquejada per les hordes gavatxes. El convent del Roser, on s'hi havien refugiat centenars de persones, fou ocupat i els borbònics procediren a un afusellament massiu com a represàlia. Només resistí el turó de la Seu Vella i la Suda, però tan sols per un altre mes, fins a l'11 de novembre. En el setge de la ciutat hi moriren més de mil patriotes lleidatans. Deu anys després, ocupada tota la nació, la Nova Planta borbònica espanyola en féu desaparèixer l'Estudi General, primera universitat de la Corona d'Aragó del 1300, i el règim foral de la Paeria.

Però la pèrdua més gran de la ciutat fou la conversió de la seua antiga seu en caserna fins a mitjan del segle XX, símbol del sotmetiment de la ciutat de Lleida a la llei espanyola «por derecho de conquista». La presa de Lleida tingué una enorme ressonància europea, i fou una excusa més dels anglesos per abandonar els catalans a la seua sort. El Duc d'Orléans n'obtingué una àmplia anomenada. El quadre és d'època romàntica, de cap al segon quart del segle XIX, i fou encomanat per Lluís Felip I, el darrer rei regnant a França (1830-1848) per al museu versallesc. Prova de la fama adquirida d'aquest setge lleidatà, triat encara més d'un segle després com un dels fets cabdals de la història militar francesa. Quadres i versos foren fets de la gesta, com els de Rousseau, que adreçà al noble un rondó (poema musicat) que començava:

«En moins d’un mois, prendre ville rebelle,
Faire sauter remparts et citadelles,
Tours, bastions, rochers et catera,
Pour maint guerrier c’était un opéra;
Pour mon héros c’est une bagatelle.
On lui disait: Sonnons le boute-selle,
Retirons-nous».

El quadre de Couder pot ser que no tingui cap mena de valor pictòric, però sí que en té, i gran, molt gran, pel que fa a la història de la iconografia de la ciutat: un excel·lent, impressionant retrat, potser no del tot realista, però sí molt suggeridor, de la bretxa entre el baluard del Carme i la Magdalena.

1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre», de Louis Charles Auguste Couder. Galeries historiques de Versailles.
Impressionant composició de la bretxa oberta per les tropes hispanogavatxes al baluard de la Magdalena, per on entraren a la ciutat per saquejar-la i passar per les armes els patriotes lleidatans resistents. La data de l'assalt i massacre del convent del Roser és el 13 d'octubre. La data de la caiguda de la Seu i la Suda, l'11 de novembre. Dates que, segons com, venen confoses en les ressenyes històriques del setge borbònic francoespanyol de la nostra ciutat. 

1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre».
Detall de la Porta de la Magdalena, on a banda del foc i fum de les cases incendiades pel bombardeig de l'artilleria que serveix de fons del quadre, s'aprecia la punxa del campanar gòtic de l'antiga església de la Magdalena, molt versemblant segons altres imatges conservades.

1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre».
Detall de la bretxa de la Magdalena, amb lluita cos a cos, escales per enfilar-se als murs, i pedres i carn humana barrejada.

1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre».
Detall de la Seu Vella i de la muralla que baixava del turó fins al barri de la Magdalena. La catedral antiga sembla dibuixada al revés, amb el campanar en primer terme i el cimbori del creuer al darrere. Potser perquè el pintor treballava sobre alguna altra imatge de la ciutat de poc detall en aquest punt. Desconec si el palau amb cúpula i templet de columnes és una recreació de l'autor, però les casetes malgirbades i agombolades a la falda del turó representen magníficament el vell Canyeret.

1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre».
Detall de la murall de la Magdalena, que tornaria a ser esbotzada en el setge de Lleida del següent segle, durant la Guerra del Francès.

1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre».
Detall del Duc d'Orléans, amb ses banderes, comanant l'entrada de les tropes per la bretxa de la muralla. Evidentment, una llicència pictòrica, ja que en aquells temps els mariscals i generals es miraven la batalla des d'algun turó proper, per tal de distribuir l'estratègia combinada d'infanteria, artilleria i cavalleria.

[52] Els mapes del botifler