La ciutat, poc defensada, no oferí gaire resistència i al 13 d'octubre, fou saquejada per les hordes gavatxes. El convent del Roser, on s'hi havien refugiat centenars de persones, fou ocupat i els borbònics procediren a un afusellament massiu com a represàlia. Només resistí el turó de la Seu Vella i la Suda, però tan sols per un altre mes, fins a l'11 de novembre. En el setge de la ciutat hi moriren més de mil patriotes lleidatans. Deu anys després, ocupada tota la nació, la Nova Planta borbònica espanyola en féu desaparèixer l'Estudi General, primera universitat de la Corona d'Aragó del 1300, i el règim foral de la Paeria.
Però la pèrdua més gran de la ciutat fou la conversió de la seua antiga seu en caserna fins a mitjan del segle XX, símbol del sotmetiment de la ciutat de Lleida a la llei espanyola «por derecho de conquista». La presa de Lleida tingué una enorme ressonància europea, i fou una excusa més dels anglesos per abandonar els catalans a la seua sort. El Duc d'Orléans n'obtingué una àmplia anomenada. El quadre és d'època romàntica, de cap al segon quart del segle XIX, i fou encomanat per Lluís Felip I, el darrer rei regnant a França (1830-1848) per al museu versallesc. Prova de la fama adquirida d'aquest setge lleidatà, triat encara més d'un segle després com un dels fets cabdals de la història militar francesa. Quadres i versos foren fets de la gesta, com els de Rousseau, que adreçà al noble un rondó (poema musicat) que començava:
«En moins d’un mois, prendre ville rebelle,
Faire sauter remparts et citadelles,
Tours, bastions, rochers et catera,
Pour maint guerrier c’était un opéra;
Pour mon héros c’est une bagatelle.
On lui disait: Sonnons le boute-selle,
Retirons-nous».
El quadre de Couder pot ser que no tingui cap mena de valor pictòric, però sí que en té, i gran, molt gran, pel que fa a la història de la iconografia de la ciutat: un excel·lent, impressionant retrat, potser no del tot realista, però sí molt suggeridor, de la bretxa entre el baluard del Carme i la Magdalena.
 |
| 1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre», de Louis Charles Auguste Couder. Galeries historiques de Versailles. Impressionant composició de la bretxa oberta per les tropes hispanogavatxes al baluard de la Magdalena, per on entraren a la ciutat per saquejar-la i passar per les armes els patriotes lleidatans resistents. La data de l'assalt i massacre del convent del Roser és el 13 d'octubre. La data de la caiguda de la Seu i la Suda, l'11 de novembre. Dates que, segons com, venen confoses en les ressenyes històriques del setge borbònic francoespanyol de la nostra ciutat. |
 |
| 1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre». Detall de la Porta de la Magdalena, on a banda del foc i fum de les cases incendiades pel bombardeig de l'artilleria que serveix de fons del quadre, s'aprecia la punxa del campanar gòtic de l'antiga església de la Magdalena, molt versemblant segons altres imatges conservades. |
 |
| 1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre». Detall de la bretxa de la Magdalena, amb lluita cos a cos, escales per enfilar-se als murs, i pedres i carn humana barrejada. |
 |
| 1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre». Detall de la Seu Vella i de la muralla que baixava del turó fins al barri de la Magdalena. La catedral antiga sembla dibuixada al revés, amb el campanar en primer terme i el cimbori del creuer al darrere. Potser perquè el pintor treballava sobre alguna altra imatge de la ciutat de poc detall en aquest punt. Desconec si el palau amb cúpula i templet de columnes és una recreació de l'autor, però les casetes malgirbades i agombolades a la falda del turó representen magníficament el vell Canyeret. |
 |
| 1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre». Detall de la murall de la Magdalena, que tornaria a ser esbotzada en el setge de Lleida del següent segle, durant la Guerra del Francès. |
 |
| 1707. Lleida, baluard de la Magdalena a «Prise de la ville de Lérida par le Duc d'Orléans le 13 d'octobre». Detall del Duc d'Orléans, amb ses banderes, comanant l'entrada de les tropes per la bretxa de la muralla. Evidentment, una llicència pictòrica, ja que en aquells temps els mariscals i generals es miraven la batalla des d'algun turó proper, per tal de distribuir l'estratègia combinada d'infanteria, artilleria i cavalleria. |
