[297] Muntanyes lleidatanes de 1913

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Montsec. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

[272] Terres de Lleida, 1913

[296] Lleida, setge de Suchet

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Baluard de Cappont, amb sis peces d'artilleria en la defensa del pont. Hi veiem la futura Av. de les Garrigues, llavors un simple camí despoblat fins a les runes del Convent dels trinitaris, ensorrat durant la Guerra dels Segadors.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Les defenses de Gardeny, amb el camí de Fraga i el riu Segre als peus.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Sortint de Boters, el camí de la Mariola era un terme als afores de la ciutat des d'on baixaven alguns rierolets cap al riu.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
El camí de Montsó, és a dir, l'actual sortida de Lleida cap a la carretera d'Osca, on hi havia un molí d'oli.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
El pla de Balàfia, amb el riu Noguerola que baixava cap a la muralla de la ciutat. A la dreta, hi observem que hi havia un altre molí d'oli. El plànol dibuixa totes les línies de setge establertes per les tropes gavatxes al voltant del camí de Balaguer.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Totes les construccions d'atac, amb la cobertura de les peces d'artilleria sobre aquesta part de la ciutat, la preferida pels exèrcits per expugnar-la. El Noguerola anava fent la viu-viu entre les diverses línies de setge.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Les línies de setge del Portal de la Magdalena i fins al riu. El Noguerola desaiguant al Segre davant del baluard avançat del Carme. Les construccions d'atac també eren presents a l'altre costat del riu, a Cappont.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
A Cappont, observem la sèquia de Torres i el camí de Barcelona. En aquest punt el pas del Segre era un punt més estret: per aquí es farà al cap de cinquanta anys el pont del ferrocarril.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Vista completa del gran i esplèndid plànol de la ciutat i voltants.

[295] La Lleida assetjada pels soldats de Napoleó

[295] La Lleida assetjada pels soldats de Napoleó

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Plànol del setge de Lleida per part de les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, amb les línies de fortificació ben detallades. Igual que a la Guerra dels Segadors, el lloc preferit per a l'atac fou el baluard de la Magdalena, de sempre el punt feble de la ciutat: allunyat de Gardeny, delimitat per a bé i per a mal pel Segre, i amb ràpid accés al turó de la Seu. 

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
El baluard de la Magdalena, que protegia la porta est de la ciutat, aprox al final de l'actual carrer Magdalena. Podem veure-hi la planta de l'antiga església gòtica dibuixada. L'església desapareixeria el 1812. Al carrer del Carme, el convent i església també s'aprecien. I com avui encara tots dos carrers es troben a la placeta dels Porxos del Massot, avui desapareguts, just davant l'actual Baixada de l'Audiència. O sigui, una estructura urbana de gairebé mil anys! 

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
La ciutat vella i el Canyeret als peus de la Seu Vella. L'Església de Sant Joan, la despareguda el 1868, tenia un edifici al davant, que li tapava la perspectiva de la plaça dels Mercadals, que arribava fins a la Paeria, passant pel darrere de l'Arc del Pont. La ciutat s'acabava a la banda de dalt de l'actual Rambla de Ferran, on hi havia una estreta banqueta amb el mur que tancava la ciutat al Segre.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Del Pont Vell a la Catedral, carrer Major avall. Una altra estructura mil·lenària de la ciutat. S'hi marquen l'església i placeta de Sant Francesc, i davant la Catedral s'hi observa el claustre del llavors encara Hospital de Santa Maria, avui edifici isolat però en aquells segles tot envoltat de construccions. L'actual carrer cavallers, l'artèria secular que unia la part baixa de la ciutat amb el pla dels Gramàtics, al peu de la Seu Vella.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
De la Catedral Nova a la Porta oest de la ciutat, la de Sant Antoni, amb el convent i l'església just a tocar, dins muralla. La ciutat s'acabava a l'actual Av. de Catalunya, per on pujava la muralla, que seguia Rambla d'Aragó amunt, fins a la Porta de Boters. A la dreta, un dels molins de la ciutat, emplaçat en un corrent d'aigua que baixava de la Mariola i que s'hi embassava.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
La muralla pujava Boters amunt, fins a la porta nova o de Boters. Aquí hi veiem l'Església de Sant Llorenç i el palau del Bisbe, amb els seus coneguts jardins al davant.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
De Boters fins a la porta de Sant Martí, just davant de l'Església romànica.

 [291] Dos-cents anys del setge del mariscal Suchet

[294] Lleida a les Tres Carreteres

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista de la carretera de Barcelona (N-II) davant del cementiri de Lleida, en primer terme a la dreta.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del cementiri de Lleida. En primer terme, el camí de la costa dels Mangraners (que encara no existien), on hi havia el camp d'aviació des d'on s'envolà aquesta avioneta. A l'altre costat del cementiri, la carretera de Tarragona arbrada a costat i costat. La carretera de Barcelona, la de Tarragona i la de Balaguer confluïen davant del cementiri i van originar la cruïlla de les 3 carreteres.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la fàbrica d'adobs, no sé si ja era de la casa Cros en aquella època. Ara hi ha el nou polígon, just a sota del dels Frares.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  En paral·lel la carretera de Barcelona, amb alguns arbres als marges, i a l'esquerra la línia del ferrocarril al seu pas pel pla de Vilanoveta. A l'esquerra, marcada pels arbres i amb alguna tortera, baixa la 4a. sèquia principal del Canal d'Urgell, que des dels Mangraners baixava per desaiguar al riu Segre per la Mitjana. 

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del ramal semicircular que connectava l'estació del Pla de Vilanoveta, per on passava el ferrocarril de Barcelona, amb la línia de la Pobla, que pujava per l'horta de Granyena.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del camí, a l'esquerra, que portava cap a Alcoletge. Anys a vindre, la carretera de Balaguer desembocaria a la Campsa, al peu del turó del polígon dels Frares, on ara hi ha la immensa rotonda de pujada als Mangraners. Com es veu a la primera fotografia, aquest camí s'acabava davant per davant del cementiri.

[293] Lo Pla de Vilanoveta (1929)

[293] Lo Pla de Vilanoveta (1929)

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista aèria de l'estació del Pla de Vilanoveta, encara existent tot i que a punt d'ensorrar-se. 

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista de la fàbrica d'adobs nitrogenats «Sociedad Ibérica del Azoe», després «Cros», que hi hagué a peu de carretera de Barcelona. Al costat, els xalets dels capatassos. Segons comentà Victoriano Muñoz, enginyer, a la revista «Labor» allà als anys 50: 
«Sería aquí imperdonable dejar de rendir tributo de gratitud a aquel grupo financiero que ideó la instalación en nuestra ciudad de la ‘Sociedad Ibérica del Azoe’. Ellos tuvieron el acierto y la visión de localizar la primera fábrica de abonos nitrogenados de España, precisamente aquí en Lérida. Ello ocurría, tomen buena nota de ello, en el segundo decenio de nuestro siglo. Con ello evidenciaron una visión clarísima de las inmensas pasibilidades que a aquella industria brindaba la puesta en marcha de los regadíos del Canal de Urgel. Puede casi decirse que esto es exactamente lo contrario de lo que se ha hecho posteriormente en esta clase de industrias. Por lo que a nosotros respecta, la Guerra europea segó en flor lo que pudo ser el comienzo de nuestra industrialización. Y para los profanos en la materia, básteles saber que cuando se proyectó la fábrica en cuestión, el consumo de nitrogenados apenas era conocido en España, mientras que en la actualidad se precisan alrededor de un millón de toneladas anualmente».

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  S'aprecien bé alguns vagons parats i el magne edifici, que tenia al darrere el camí d'Alcoletge, que sortia des de davant del cementiri. El camí va anar desapareixent a mesura que, darrere mateix de l'estació la fàbrica de cervesa «San Miguel» s'anà engrandint, a partir de 1946.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Actualment tot aquest pla de darrere l'estació de Vilanoveta és ocupat pel polígon vell de Lleida, el polígon del Segre.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Les cotxeres del ferrocarril amb la plataforma giratòria de locomotores al davant.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la «Sociedad Ibérica del Azoe», amb la torre del dipòsit de l'aigua. Aquesta vista era la que s'observava només aixecar-se l'avioneta del camp d'aviació dels Mangraners.

[251] Lleida, vista zenital (més)

[292] Balaguer franquista, 1963

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«Des de Lérida, el Jefe del Estado [espanyol] se traslada a Balaguer, ciudad heroica en nuestra [espanyola] guerra de liberación... El Generalísimo se dispone a inagurar el monumento a la gesta de la cabeza de puente de Balaguer...»

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
L'arribada del dictador espanyol a la Plaça del Mercadal, entre banderes roig-i-negres falangistes i la Creu de Borgonya carlista dels «requetés».

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Un racó de la Plaça Mercadal desbordada de «entusiasmo».

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Els balcons engalanats (anava a escriure embrutats) de «rojigualdas» franquistes.

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«Es un grupo escultórico en el que un labrador deja el casco de soldado... »

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«...para coger la azada mientras besa la bandera de... »

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Els «pollosos» locals i provincials habituals, acompanyant, aplaudint i «agasajando» el repressor.

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
I com en temps dels romans, la plebs fent de claca. Cert que els temps foren durs per a tothom, però entre «desafecto» y «afecto» hi havia graons intermitjos. Alguns haguessin pogut dissimular una mica.

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Sempre l'Església catòlica catalana al costat del dictador. Encara n'esperem algun penediment oficial: la transició se'ls va menjar la llengua.

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
A la transició, l'art de fer pancartes no era nou, contràriament al que alguns van voler fer-nos creure.

1963. Balaguer. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Detall d'una època difícil en què fou massa fàcil viure renegant de la pàtria sense escrúpols.

[282] La Lleida que col·laborava amb el franquisme

[291] Dos-cents anys del setge del mariscal Suchet

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Esplèndida vista de la ciutat, que acompanyava el plànol del setge que durant un mes, del 16 d'abril al 13 de maig de 1810, les tropes gavatxes del mariscal Louis Gabriel Suchet van portar a terme fins a la caiguda de la ciutat, els habitants de la qual foren fortament represaliats. Lleida s'havia revoltat contra el regne espanyol afrancesat de Josep Bonaparte, germà de Napoleó, regnant del 1808 al 1814. Del mort al degollat, perquè un cop retornat el Borbó espanyol exiliat, Ferran VII, va anul·lar tots els avenços liberals que les Corts de Cadis havien promulgat en la celebrada constitució espanyola del 1812. Catalunya, un cop més en aquells segles, entrampada entre França i Espanya.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
La imatge vuitcentista de la ciutat. A l'esquerra, les dos torres de la Catedral Nova, al centre el vell campanar de l'antiga església de Sant Joan, i a la dreta l'agulla del campanar de l'Església gòtica de la Magdalena. I tot sota la secular presidència de la Seu Vella i del castell de la Suda.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Els sis arcs del pont vell que donava entrada a la porta principal de la ciutat. El Cappont era despoblat (sovint inundat per les aigües del Segre), i la mitja lluna del pont fortificada i amb un gran edifici de guàrdia i de duana a l'extrem.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
L'esvelt antic campanar de l'Església de Sant Joan, derruïda el 1868, i desplaçada cap a la seua ubicació actual. Una mica més avall del pont, les columnes de l'antiga façana de la Paeria.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Tot el perímetre de la ciutat a tocar del Segre era fortificat per baluards defensius. La ciutat s'acabava a les portes orientals del Sant Esperit i de la Magdalena. S'observen perfectament l'absis, el lateral i el campanar de l'església gòtica de la Magdalena, que desapareixeria aquell 1812.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Gardeny fortificat. El segon turó fortificat de la ciutat li va donar al llarg de la història, i des dels temps dels romans, un enorme poder defensiu.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Detall del Segre als peus de la ciutat emmurallada.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Detall del pont i de la muralla pont avall.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Per aquesta part de la ciutat, les tropes gavatxes van perpetrar l'atac principal per tal d'entrar a la ciutat i, després d'un sagnant cos a cos, casa a casa, acabar conquerint-la.

[289] La Lleida borbònica de Laborde

[938] Setge i presa de Lleida pel mariscal Suchet