 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC). Plànol del setge de Lleida per part de les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, amb les línies de fortificació ben detallades. Igual que a la Guerra dels Segadors, el lloc preferit per a l'atac fou el baluard de la Magdalena, de sempre el punt feble de la ciutat: allunyat de Gardeny, delimitat per a bé i per a mal pel Segre, i amb ràpid accés al turó de la Seu. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC). El baluard de la Magdalena, que protegia la porta est de la ciutat, aprox al final de l'actual carrer Magdalena. Podem veure-hi la planta de l'antiga església gòtica dibuixada. L'església desapareixeria el 1812. Al carrer del Carme, el convent i església també s'aprecien. I com avui encara tots dos carrers es troben a la placeta dels Porxos del Massot, avui desapareguts, just davant l'actual Baixada de l'Audiència. O sigui, una estructura urbana de gairebé mil anys! |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC). La ciutat vella i el Canyeret als peus de la Seu Vella. L'Església de Sant Joan, la despareguda el 1868, tenia un edifici al davant, que li tapava la perspectiva de la plaça dels Mercadals, que arribava fins a la Paeria, passant pel darrere de l'Arc del Pont. La ciutat s'acabava a la banda de dalt de l'actual Rambla de Ferran, on hi havia una estreta banqueta amb el mur que tancava la ciutat al Segre. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC). Del Pont Vell a la Catedral, carrer Major avall. Una altra estructura mil·lenària de la ciutat. S'hi marquen l'església i placeta de Sant Francesc, i davant la Catedral s'hi observa el claustre del llavors encara Hospital de Santa Maria, avui edifici isolat però en aquells segles tot envoltat de construccions. L'actual carrer cavallers, l'artèria secular que unia la part baixa de la ciutat amb el pla dels Gramàtics, al peu de la Seu Vella. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC). De la Catedral Nova a la Porta oest de la ciutat, la de Sant Antoni, amb el convent i l'església just a tocar, dins muralla. La ciutat s'acabava a l'actual Av. de Catalunya, per on pujava la muralla, que seguia Rambla d'Aragó amunt, fins a la Porta de Boters. A la dreta, un dels molins de la ciutat, emplaçat en un corrent d'aigua que baixava de la Mariola i que s'hi embassava. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC). La muralla pujava Boters amunt, fins a la porta nova o de Boters. Aquí hi veiem l'Església de Sant Llorenç i el palau del Bisbe, amb els seus coneguts jardins al davant. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC). De Boters fins a la porta de Sant Martí, just davant de l'Església romànica. |
