QUINA LA FEM?

20130125

[266] Les Borges Blanques des del cel

1929. Les Borges Blanques, vista zenital de Josep Gaspar i Serra (ICC).
Vista aèria de la vila, amb la banqueta del Canal d'Urgell perfectament deliniada a dalt, i el camí d'Arbeca que hi cau perpendicularment.

2013. Les Borges Blanques, a ull de Google Maps.
Podem encara reconèixer-hi la mateixa línia del Canal d'Urgell.

1929. Les Borges Blanques, vista zenital de Josep Gaspar i Serra (ICC).
D'oest a est, la vella carretera ha travessat sinuosament la vila per la meitat durant tot el segle XX, fins a la construcció de la variant.

1929. Les Borges Blanques, vista zenital de Josep Gaspar i Serra (ICC).
De l'església neoclàssica (dalt de la imatge, al centre tirant cap a l'esquerra, sobre el barranc) fins a la carretera, l'antiga vila closa, on també hi havia hagut el castell.

1929. Les Borges Blanques, vista zenital de Josep Gaspar i Serra (ICC).
Ara veiem l'església a l'esquerra, i a l'altre costat de tot les escoles, i l'esplanada que feien anar de pati. A baix, l'antic convent barroc del Carme, tombat el 1974, del qual s'aprecia el forat del claustre, i a la cantonada oposada, el palau del Marquès d'Oivart, rehabilitat actualment com a casa de la vila.

1929. Les Borges Blanques, vista zenital de Josep Gaspar i Serra (ICC).
El Terral de començaments dels anys 1930. Davant de la primera bassa, la Biblioteca Popular (1918), ja desapareguda, i al costat el Casino Principal, també desaparegut.

[262] Les Borges Blanques republicanes

20130124

[265] «Ningú ens pendrà la nostra llibertat»

1900-1910. Al·legoria de Catalunya. Bases de Manresa, postal.

23 de gener de 2013
Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya

El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

El Cant del Poble

Glòria, catalans canteu,

canteu amb l’ànima!

Un crit i una sola veu:

Visca la pàtria!

La nostra terra és redimida,

el gran moment és arribat;

fora els ultratges,
lluny la mentida:
Ningú ens pendrà
la nostra llibertat.

Joia que ha inflamat el cel
falç i ginesta,
voli sobre el front l’estel
de la senyera!
Tenim les venes
per estimar-la
i en la tempesta del combat
tenim els braços
per defensar-la:
Ningú ens pendrà
la nostra llibertat.

Lletra de Josep M. de Sagarra, música d'Amadeu Vives.

1906. Al·legoria de Catalunya. Solidaritat Catalana, postal.

1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.

1900-1910. Al·legoria de Catalunya. Homenatge a Mn. Cinto, postal.

1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.

[194] Nire aitaren etxea

20130123

[264] Retrat de Lleida, 1860

1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford.
Detall de la primera fotografia de la ciutat, encara amb el campanar de l'antiga església medieval de Sant Joan, tombada sota la fragor revolucionària de 1868.

1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford.
Detall del cap del pont, amb la portalada que hi donava pas, damunt el primer ull, on es cobraven els «peatges» durant segles.

1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford.
Detall de l'Arc del Pont, porta d'entrada a la ciutat. Els dos darrers ulls del pont, se'ls enduria una riuada cap a 1870 i se substituirien per una passera.

1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford.
El vell i regi pont medieval de la ciutat de Lleida de sis ulls, testimoni de mil setges i batalles.

1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford.
A l'horitzó, Gardeny retallat a l'esquerra i les torres de la Catedral Nova a la dreta.

1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford.
Detall de la foto més antiga de la Seu Vella, llavors militarment ocupada pels espanyols.

1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford.
Detall del final de la ciutat, amb una albareda abans d'arribar a l'estació de tren, de la línia llavors precisament inaugurada amb la visita de la borbona espanyola Isabel II, en honor de la visita de la qual va aixecar-se, segons costum del moment, un arc de triomf, que es veu a l'esquerra de la imatge.

1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford.
Detall de les cases que tancaven l'antiga muralla, les de la marge esquerra de Rambla de Ferran si miréssim cap a l'estació, on hi havia les antigues adoberies de la ciutat (o sigui el passeig encara estava per fer i les cases de la marge dreta no existien). L'ull de pont que s'observa al mur correspon a la desembocadura del riu Noguerola al Segre. Al peu del turó, el castís Canyeret dels antics garrotins.

Veg. fotografia de Charles Clifford:

[21] La primera fotografia lleidatana

20130122

[18] Naumàquia valenciana

1755. Naumàquia celebrada a València amb motiu del tricentenari de la canonització de Sant Vicent Ferrer (el 3 de juny de 1455 pel Papa Calixt III, Alfons de Borja i de Llançol).
Gravat de Carlos Francia, fs. s. XVIII.
La negativa reial de Carles III d'autoritzar una «corrida» de toros féu esmolar l'enginy dels dirigents de la ciutat, a l'estil del Barroc del moment. Es calcula que va ésser seguit per unes trenta mil persones.

1755. Naumàquia al Túria.
L'horitzó de la ciutat emmurallada, dominat pels campanars, d'esquerra a dreta: 1. la torre del Micalet, 2. Cúpula dels Desemparats, 6. Sant Salvador, 17. Casa de la ciutat, 18. Audiència, 7. Sant Nicolau, 8. Sant Bartolome, 9. Sant Llorenç, 10. 11. Santa Anna, 20.

1755. Naumàquia al Túria.

El riu flueix cap a l'oest de la imatge, i el pont de la Trinitat era on s'iniciava la «piscina»: barques de pescadors i caçadors (P), barques amb castell de focs (T), estol dels «moros» (O), assalt dels «moros» al port (X), tot sota l'atenta imatge del públic a les llotges laterals, les de la banda de la ciutat i el pont, engalanades de domassos carmesins (noblesa), les de la marge esquerra (poble menestral i ras), amb una llarga filera de fanalets i sense cobrir.

1755. Naumàquia al Túria.

El pont del Real, amb el dic de contenció de la «piscina» (M), amb la recreació del Vesubi encès en un còrner (F) i l'artilleria al costat, barques de pescadors amb la xarxa llançada (P), el Mont Parnàs a l'angle superior (tot i que no arribà a construir-se per manca de la font que havia de bombar l'aigua), i l'altar de Sant Vicent just al mig del pont.

1755. Naumàquia al Túria.

Les llotges del lateral frontal, a tocar de la muralla, absolutament ple de gom a gom. Les oques penjades dels pals que els concursants havien d'agafar dempeus a la barca, i curses de barques de rems. Una cinquantena de vaixells en diferents tongades varen animar la festa aquàtica. A l'hora foscant, les barques il·luminades, els més de deu mil fanals encesos, i els focs, l'artilleria i el Vesuvi a ple rendiment de pólvora, amb la lluminària reflectida sobre les aigües del riu.

1755. Naumàquia al Túria.
Els jocs se celebraren per doblat, dissabte 12 i diumenge 13 de juliol.
Detall de Sant Pius V.

1755. Naumàquia al Túria.
Detall del Palau del Reial a la dreta.

1755. Naumàquia al Túria.

La ciutat riu avall, amb una filera d'arbres al marge del riu, fora muralla, i la gran albereda.

1755. Naumàquia al Túria.

16. Montesa, 15. Congregació, 14. Trinitaris Descalços i els burgs de la ciutat a l'esquerra, riu avall.

1755. Naumàquia al Túria.

Detall del Micalet, i a la seua esquerra: 3. Sant Martí, 4. Santa Caterina, 5. Sant Esteve.

1755. Naumàquia al Túria.
L'estol dels «moros» contra el de «cristians». Les mateixes 'filaes' de la festa tradicional, però aquest cop sobre l'aigua.

[52] Els mapes del botifler

Quinalafem.blogspot.com

20130120

[263] Tres tombs


1934. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer», diu el refranyer. Bons Costums Catalans, vol. V, Ed. Foment de Pietat, BCN. Il·lustraciones de Vinyals.