Seguidors

20130124

[265] «Ningú ens pendrà la nostra llibertat»

1900-1910. Al·legoria de Catalunya. Bases de Manresa, postal.
23 de gener de 2013
Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya
El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

Glòria, catalans canteu,
canteu amb l’ànima!
Un crit i una sola veu:
Visca la pàtria!
La nostra terra és redimida,
el gran moment és arribat;
fora els ultratges,
lluny la mentida:
Ningú ens pendrà
la nostra llibertat.

Joia que ha inflamat el cel
falç i ginesta,
voli sobre el front l’estel
de la senyera!
Tenim les venes
per estimar-la
i en la tempesta del combat
tenim els braços
per defensar-la:
Ningú ens pendrà
la nostra llibertat.

Lletra de Josep M. de Sagarra, música d'Amadeu Vives.

1906. Al·legoria de Catalunya. Solidaritat Catalana, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya. Homenatge a Mn. Cinto, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.
1900-1910. Al·legoria de Catalunya, postal.

20130123

[264] Retrat de Lleida, 1860

1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford. 
Detall de la primera fotografia de la ciutat, encara amb el campanar de l'antiga església medieval de Sant Joan, tombada sota la fragor revolucionària de 1868.
1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford. 
Detall del cap del pont, amb la portalada que hi donava pas, damunt el primer ull, on es cobraven els «peatges» durant segles. 
1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford. 
Detall de l'Arc del Pont, porta d'entrada a la ciutat. Els dos darrers ulls del pont, se'ls enduria una riuada cap a 1870 i se substituirien per una passera.
1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford. 
El vell i regi pont medieval de la ciutat de Lleida de sis ulls, testimoni de mil setges i batalles.
1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford. 
A l'horitzó, Gardeny retallat a l'esquerra i les torres de la Catedral Nova a la dreta.
1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford. 
Detall de la foto més antiga de la Seu Vella, llavors militarment ocupada pels espanyols.
1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford. 
Detall del final de la ciutat, amb una albareda abans d'arribar a l'estació de tren, de la línia llavors precisament inaugurada amb la visita de la borbona espanyola Isabel II, en honor de la visita de la qual va aixecar-se, segons costum del moment, un arc de triomf, que es veu a l'esquerra de la imatge.
1860. Primera fotografia de la ciutat de Lleida, de Ch. Clifford. 
Detall de les cases que tancaven l'antiga muralla, les de la marge esquerra de Rambla de Ferran si miréssim cap a l'estació, on hi havia les antigues adoberies de la ciutat (o sigui el passeig encara estava per fer i les cases de la marge dreta no existien). L'ull de pont que s'observa al mur correspon a la desembocadura del riu Noguerola al Segre. Al peu del turó, el castís Canyeret dels antics garrotins.
Veg. fotografia de Charles Clifford:

20130122

[18] Naumàquia valenciana

1755. Naumàquia celebrada a València amb motiu del tricentenari de la canonització de Sant Vicent Ferrer (el 3 de juny de 1455 pel Papa Calixt III, Alfons de Borja i de Llançol). 
Gravat de Carlos Francia, fs. s. XVIII.
La negativa reial de Carles III d'autoritzar una «corrida» de toros féu esmolar l'enginy dels dirigents de la ciutat, a l'estil del Barroc del moment. Es calcula que va ésser seguit per unes trenta mil persones. 
1755. Naumàquia al Túria.
L'horitzó de la ciutat emmurallada, dominat pels campanars, d'esquerra a dreta: 1. la torre del Micalet, 2. Cúpula dels Desemparats, 6. Sant Salvador, 17. Casa de la ciutat, 18. Audiència, 7. Sant Nicolau,  8. Sant Bartolome, 9. Sant Llorenç, 10. 11. Santa Anna, 20.
1755. Naumàquia al Túria.
El riu flueix cap a l'oest de la imatge, i el pont de la Trinitat era on s'iniciava la «piscina»: barques de pescadors i caçadors (P), barques amb castell de focs (T), estol dels «moros» (O), assalt dels «moros» al port (X), tot sota l'atenta imatge del públic a les llotges laterals, les de la banda de la ciutat i el pont, engalanades de domassos carmesins (noblesa), les de la marge esquerra (poble menestral i ras), amb una llarga filera de fanalets i sense cobrir.
1755. Naumàquia al Túria.
El pont del Real, amb el dic de contenció de la «piscina» (M), amb la recreació del Vesubi encès en un còrner (F) i l'artilleria al costat, barques de pescadors amb la xarxa llançada (P), el Mont Parnàs a l'angle superior (tot i que no arribà a construir-se per manca de la font que havia de bombar l'aigua), i l'altar de Sant Vicent just al mig del pont.
1755. Naumàquia al Túria.
Les llotges del lateral frontal, a tocar de la muralla, absolutament ple de gom a gom. Les oques penjades dels pals que els concursants havien d'agafar dempeus a la barca, i curses de barques de rems. Una cinquantena de vaixells en diferents tongades varen animar la festa aquàtica. A l'hora foscant, les barques il·luminades, els més de deu mil fanals encesos, i els focs, l'artilleria i el Vesuvi a ple rendiment de pólvora, amb la lluminària reflectida sobre les aigües del riu.
1755. Naumàquia al Túria.
Els jocs se celebraren per doblat, dissabte 12 i diumenge 13 de juliol. 
Detall de Sant Pius V. 
1755. Naumàquia al Túria.
Detall del Palau del Reial a la dreta. 
1755. Naumàquia al Túria.
La ciutat riu avall, amb una filera d'arbres al marge del riu, fora muralla, i la gran albereda.
1755. Naumàquia al Túria.
16. Montesa, 15. Congregació, 14. Trinitaris Descalços i els burgs de la ciutat a l'esquerra, riu avall.
1755. Naumàquia al Túria.
Detall del Micalet, i a la seua esquerra: 3. Sant Martí, 4. Santa Caterina, 5. Sant Esteve.
1755. Naumàquia al Túria.
L'estol dels «moros» contra el de «cristians». Les mateixes 'filaes' de la festa tradicional, però aquest cop sobre l'aigua.


20130120

[263] Tres tombs

1934. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer», diu el refranyer.
Bons Costums Catalans, vol. V, Ed. Foment de Pietat, BCN. Il·lustraciones de Vinyals.

Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
Anys 1930. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona.
1932. «Sant Antoni de Gener, cavalls amb flocs pel carrer».
Els Tres Tombs a Barcelona. Portada de «La Vanguardia».

[238] D'aplec a Granyena

20130119

[262] Les Borges Blanques republicanes

1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN. La Biblioteca Popular.
La Rambla va tenir una bona acollida entre els lectors (àvids d'omplir el buit deixat per la desaparició del setmanari La Nau dels Esports) que el consolidaren com un referent de premsa esportiva en la dècada dels anys 30. El subtítol Esport i Ciutadania no es va triar en va, ja que significava els valors que Sunyol volia promocionar: fer pedagogia catalanista a través de la crònica esportiva. Impulsor de la premsa republicana de masses, Sunyol, destacat polític, president del Futbol Club Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, lluitador i patriota català, pretenia lligar els conceptes d'esport i ciutadania per a millorar la societat del seu temps, i oferí la seva folgada posició econòmica en el compromís social i polític a partir de la defensa i la dignitat de la persona.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN. 
El naixement de la Caixa de Catalunya, ara desgraciadament en mans espanyoles o també podríem dir, ara en mans desgraciades espanyoles.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN. 
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN. 
Als anys 1930, el concepte Pla d'Urgell era un referent geogràfic obert, que abastava tota la plana lleidatana i tal com Valeri Serra l'havia forjat des de començament de segle, i no com avui, miserablement reduït al nom d'una petita comarca.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN.
1933. Les Borges Blanques, setmanari «La Rambla», BCN.