[240] Universitat de Cervera

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

 [146] Wyngaerde a Cervera, 1563

[239] Bellpuig 1912

1912. Bellpuig (Col·lecció d'estereoscòpiques Salvany, BdC). 
Claustre renaixentista del Convent de Sant Bartomeu.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Detall del Claustre.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Primer pis del Claustre amb les columnes salomòniques.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Detall de les columnes.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, traslladat pels bellputxencs del monestir a l'Església per causa de la desamortització.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Detall del Mausoleu, sense l'espasa del duc, robada per les tropes gavatxes en el seu pas per la vila durant la Guerra del Francès.

[94] Bellpuig 1890

[238] D'aplec a Granyena

Anys 1910-20. Granyena. 
Al cor de l'horta de Lleida, al marge esquerre del riu Segre, a mig camí d'Alcoletge a Lleida, la partida de Granyena, amb l'ermita de la Mare de Déu, lloc d'antiga romeria (aplec) dels alcoletgencs durant el tercer diumenge de setembre, modernament substituïda per la Festa Major.

Anys 1910-20. Granyena. 
Cal recuperar la toponímia tradicional, mal substituïda per afanys lingüístics culturalitzadors per historiadors i polítics gens sensibles a la veu del poble.

Anys 1910-20. Granyena. 

Anys 1910-20. Granyena. 
L'ermita de la Mare de Déu.

Anys 1910-20. Granyena. 
La cova on la Mare de Déu fou trobada.

Anys 1910-20. Granyena. 
La font.

Anys 1910-20. Granyena. 
El xoperal del passeig de la font. Encara avui se'n conserva algun racó amb encant.

[177] Els verds de l'horta

[237] Lleida roisiniana acolorida

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
La Rambla de Ferran llavors un passeig del tot per als vianants.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
L'estació de trens al fons de la Rambla de Ferran.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Vista de l'estació de trens, amb els edificis del Carrer Comerç, perpendicular a l'estació, fins que aquesta illa de cases fou enderrocada i ocupada per la Plaça de Ramon Benrenguer IV.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall de la façana de l'estació nova de 1927.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Vista de l'espectacular primer pont de ferro del ferrocarril.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall d'una dona als peus del pont rentant la roba.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Vista de la Seu Vella.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall de la Seu Vella.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Les comportes al començament del Canal de Seròs.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall de les comportes, amb el camí de Granyena al costat.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
El xalet dels Camps Elisis amb vista al llac, ara ocupat per l'edifici del Palau de Vidre.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall del xalet, amb el mobiliari i els cartells de l'època, amb el templet al fons.

[234] La Lleida acolorida de Roisin

[236] Catalunya emmurallada

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille (MDC). 
Lleida als peus de la Noguera Pallaresa: el perfil general de la ciutat és ben delimitat, amb la fortificació de Gardeny riu avall. Però és clar: el riu que banya Lleida és el Segre.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Perpinyà presidida per la fortificació del Palau Reial. Les ciutats nordcatalanes són encara incloses en el mapa de Catalunya, malgrat el desenllaç de la Guerra dels Segadors del segle anterior.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Vic, també amb el riu errat.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Plànol de la ciutadella de Roses.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La Seu d'Urgell, aquesta sí als peus del Segre.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Cotlliure, i en un angle diminut del plànol, Tortosa.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Tarragona, no gaire ben delimitada però ben emplaçada.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Barcelona, la capital, al centre del mapa. Les futures Rambles, primera muralla, ben visibles en el dibuix.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
BCN, detall de la muralla de Llevant, des del baluard i la Torre de Sant Joan (futur Passeig) fins al Portal de l'Àngel i baluard de Sant Pere, passant per la Porta de Sant Daniel i la Porta Nova.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
BCN, detall d'extramurs de la ciutat per la Porta de Sant Antoni, amb el Monestir de Valldonzelles i la fortificació de Montjuïc.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
BCN, detall de la falda de Montjuïc, amb l'ermita de Sant Bernat.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
BCN, detall del port de la ciutat, on s'ubica la Torre del Moll siscentista.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Cardona, l'última resistent de la Guerra de Successió.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Puigcerdà i, en el petit angle, Vilafranca de Conflent, els altres bastions a banda i banda de la plana ceretana.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Camprodon, aquesta sí als peus del Ter.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Girona a banda i banda del riu Ter, tot i que la ciutat vella és travessada per l'Onyar.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Palamós, el gran port natural al nord de la capital del país.

[225] «Kaart van Catalonien»