QUINA LA FEM?

20121209

[235] Congost del Mu

2012. Congost del Mu (o del Mur), Riu Segre.
Entre Alòs i Camarasa, riu avall, aquesta joia de la natura, tan propera i tan desconeguda.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
A la confluència del Segre amb la Noguera Pallaresa, just a tocar de l'aiguabarreig, si és que se'n pot dir així de la trobada dels dos rius a la sortida de la imponent presa, i amb la Serra de Mont-roig presidint al fons.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
Plànols de la ruta, si la voleu fer caminant.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
Passarel·la penjant per saltar la presa del Segre.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
I ara passarel·la per superar-ne l'amplada.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
Pugem a la Pena i tornem a descendir per agafar la ruta fins a Alòs.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
La sobreprotecció (sovint passada de voltes) dels nostres temps... per suplir la nostra poca consciència i per evitar posteriors demandes. Segur que s'arregla posant cartellets a tort i a dret?

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
Aglans i joncs a la riba del riu.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
El castell d'Alòs, encara supervivent de la batalla amb el temps, un dels baluards entre la rècula de fortificacions que dominaven el gran riu ponentí.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
Passarel·les penjants, realment espectaculars, com si caminéssim damunt de l'aigua.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
Excel·lent arquitectura tradicional, sempre menystinguda per arquitectes i constructors, sempre respectada pels genis.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
Vista amunt i vista avall.

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
Arribarà mai el temps de deconstruir les (algunes) preses?

2012. Congost del Mu, Riu Segre.
Un petit paradís, lloc de cruentes escaramusses durant la Guerra dels Segadors.

[180] La batalla del Sant Llorenç de Montgai

20121208

[234] La Lleida acolorida de Roisin

Anys 1920-30. Lleida.
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Vista general de la ciutat des de Gardeny. A la dreta, l'actual Carrer Alcalde Costa, tot recte, amb el lateral d'una de les torres de la catedral al fons. A l'altra banda, l'actual Carrer Acadèmia, amb la cúpula de la capella de l'Acadèmia Mariana ben visible, amb el jardí posterior. En primer terme, la xemeneia de la fàbrica d'electricitat. A l'esquerra, la verdor dels arbres de la Rambla d'Aragó.

Anys 1920-30. Lleida.
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Roisin.
Vista de la primitiva banqueta de Blondel i d'un esplèndid riu Segre. Al centre, la façana del Casino Principal.

Anys 1920-30. Lleida.
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Roisin.
El Carrer Major, el nervi principal de la ciutat des de temps immemorials. A la dreta, la façana del Casino Principal.

Anys 1920-30. Lleida.
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Roisin.
Magnífica vista general de la Seu Vella, amb els arcs tapiats com a caserna militar, des de l'esplanada llavors buida de la Plaça Cabrinetty, actual Plaça de la Pau, on s'hi aixecarà anys a vindre l'edifici del «Gobierno Civil» espanyol a la ciutat. Lloc tradicional de parada dels autos de línia fins als anys 70, quan es construí l'estació d'autobusos de Blondel.

Anys 1920-30. Lleida.
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Roisin.
Vista de les torres de la Catedral Nova, llavors sense l'actual plaga dels nius de cigonyes!

Anys 1920-30. Lleida.
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Roisin.
Vista de la majestuosa Seu Vella.

Anys 1920-30. Lleida.
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Roisin.
La Seu Vella per damunt de la Plaça Sant Joan, quan encara era un plaça, que esperem de retrobar en el futur quan algun alcalde sensat tombi les infames estructures que la desllueixen i en recuperi tota la vista i esplendor.

Anys 1920-30. Lleida.
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Roisin.
La façana de la nova estació de tren, encara amb l'edifici de l'aleshores Carrer Balmes davant per davant, fins que serà enderrocat per fer-hi una plaça enjardinada, actual Plaça Ramon Berenguer IV.

[213] Liceu Escolar, in memoriam

20121206

[233] Temps de neu a Llessui

Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Quan anar a esquiar era simple. L'estació va tancar l'any 1987.

Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Situada entre les cotes 1445 i 2430 m. fou una de les mítiques estacions pioneres, on vam apendre a esquiar amb una sabata i una espardenya, o sigui, sense petos ni descansos ni anoracs ultracalents: amb guants i gorres de llana, pantalons de plàstic damunt dels de pana, i unes fixacions... que no paraven gaire fixes!

Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
La falta de neu i la mala gestió econòmica són característiques recurrents de (gairebé totes) les estacions d'esquí del Pirineu, moltes de públiques enguany.

Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Necessitem empresaris del país que inverteixin en el país: no es poden pagar estacions d'esquí amb els pressupostos públics.