[221] Banderes (caigudes) de l'Univers

Encara no fa cent anys, cap allà a la dècada del 1920, una vistosa col·lecció de banderes «de l'Univers» fou publicada per la famosa casa de xocolates barcelonina Amatller.  El cas és que, tot i que segurament algun d'aquells països devien creure's la seua immortal unitat «de destino en lo universal» (perdoneu, però això és un clàssic que no es pot traduir, oi benvolguts xics i xiques lectors), ara ja no existeixen tal com eren o estan a punt de deixar de ser-ho...

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera de Prússia.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera de les Colònies de Gran Bretanya.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera del Transvaal.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera de Japó, coneguda per les pel·lis de la Segona Guerra Mundial.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera de Rússia, llavors novedosament comunista, ara ja passada de moda.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera de Pèrsia.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera de Xina, precomunista.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera de Siam.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera del Congo Belga.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera de Creta.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera de Tanganica.

Anys 1920. Cromos de «Chocolates Amatller»,

Col·lecció «Banderas del Universo».

Bandera d'Espanya.

[70] Una nació sense estat, un poble sense llengua?

[220] El paradís del Carançà

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Cap al final de l'estiu, l'estreta vall del riu Carançà, ofereix al caminant tota la seua bellesa i esplendor, un retorn al que devia ésser el paradís terrenal primigeni. A la foto superior, l'últim tram de la vall, que s'aboca al riu Tet, prop de Toès.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Cap al sud, amunt i en direcció cap a Núria, la vall és cada cop més estreta i agresta.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Trescant entre roquissars, les belles nimfes del bosc.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
A l'altra banda de la vall angosta, la cornisa per on retornarem a la tarda.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Amunt, sempre amunt!

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Les regalades aigües del riu Carançà.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Les passeres elevades i ponts penjants fan que el passeig esdevingui una petita aventura per a grans i petits.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
De tornada per l'altra banda de la vall, riu avall, enfilem per l'espectacular cornisa excavada a la roca.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
El riu cada cop més profund fa del recorregut una joia excursionista.  

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
A Finalment, retornem cap a Toès i encara tenim temps per traure le nas a Vilafranca de Conflent, en altre temps assetjada per la infanteria i la cavalleria, ara envoltada d'un exèrcit de vehicles.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
El pas del temps sota administració estrangera no hi ha aconseguit esborrar ni el passat compartit ni la llengua comuna.

[187] La bretxa Durier

[219] Llegint la Lleida del 1585

Henrique Cock (Groningen, ca 1540 - Madrid, 1598) fou un neerlandès catòlic que va haver d'exiliar-se per causa de les guerres de religió d'aquell temps en aquelles latituds. Va fer cap a la cort de l'aleshores el seu senyor natural, Felip II, on ingressà a la guàrdia reial com a cronista, al cos conegut com dels «archeros» borgonyons, que vestien de groc i roig, i manejaven una espècie de llança acabada en un ganivet o «archa» en castellà. Va acompanyar el Comte de Barcelona en el seu recorregut per les terres de la Corona d'Aragó i ho relatà en un manuscrit, publicat el segle XIX, conegut com a

Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, a Zaragoza, Barcelona y Valencia, escrita por Henrique Cock, notario apostólico y archero de la guardia del Cuerpo Real, y publicada de real orden, edició d'Alfredo Morel-Fatio i Antonio Rodríguez Villa, Madrid, 1876.

El manuscrit tenia dues versions del text, llatina i castellana, estroncades al de 1586 quan el monarca feia estada a València. L'interès del text se centra en el fet que l'autor hi comenta i descriu personatges, ciutats, costums, paisatges, tal com eren a la darreria del segle XVI. Una de les cròniques de viatges més antigues que podeu llegir sencera per Google Books.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
L'arribada a Fraga, per on «se pasa el rio con una puente de madera» i de la qual se'n destaca l'horta, sobretot de figueres i mangraners.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 

Aproximació a Lleida riu amunt des d'Alcarràs perquè «es muy deleitosa la ribera de Segre quien va por ella llena de arboleda».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
Rebuda lluminosa: «infinidad de lámparas incendidas en las casas más principales daban una linda vista al que las miraba de lexos. Mandó hacer esto la ciudad tres dias; en las calles habia muchas hogueras que fácilmente excedian las tinieblas de la noche».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock».
Escriu que enmig de Lleida «está la puente y la plaça, y es muy adreçada a cada lado de lindos edificios de los ciudadanos». Segurament la plaça de Sant Joan, on havien cedit un edifici per a palau del rei.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
Llegenda dels bolquers de Nostre Senyor, relíquia exposada a la Seu Vella.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II ... escrita por Henrique Cock».
Referència a l'epitafi de l'infant Pere, germà bastard de Jaume I, i a les cinc  parròquies tradicionals que organitzaven la ciutat: Sant Pere, Sant Andreu, Sant Llorenç, Sant Martí, i la Magdalena, ordenades sempre seguint les agulles del rellotge. Els convents: els hospitalers a Gardeny, els franciscans i els mercedaris al costat de la porta de Sant Antoni. Els altres quatre extramurs: dominicans, carmelites, agustins i trinitaris.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
Els monestirs femenins també fora muralla: Sant Hilari i Santa Clara, i Scala Dei i Poblet «están com a una jornada de la ciudad». Referències a la «acedemia muy célebre» (Estudi General) i als paers, escollits «cada año por suertes... viernes antes de Pascua».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
Llista de les multes als bergants, una tercera part de les quals anava a parar a mans del veguer mateix.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
L'escut és el de Catalunya amb «un ramo verde con tres açuçenas blancas» i s'hi comptaven 1500 ciutadans o cavallers, que devien fer entre sis o set mil habitants. I per travessar el riu pel pont «cada cual que pasa paga un dinero».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
La febre d'or al riu Segre.

[19] Un tomb per la Lleida del XVI