[164] Campament dels Dos Rius

La construcció del pantà de Camarasa a l'aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb el Segre i entre impressionants espadats, començà al maig del 1919 sota projecte del «benvingut Mr. Pearson». Feia encara no un mes que s'havia liquidat a Barcelona la vaga de La Canadenca, amb l'establiment per part del govern de la jornada laboral de 8 hores per a tots els oficis. Cap al gener de 1920 el pantà començà a omplir-se i aquell mateix any s'inicià la producció elèctrica. De seguida, però, s'hi detectaren filtracions, que no serien corregides fins a la construcció d'una pantalla de formigó a partir de 1926, reforçada en algunes altres ocasions.

La producció d'electricitat canvià la fesomia del territori i aportà l'energia necessària per a l'activitat industrial barcelonina. Ara, cent anys després, i vista la història social, econòmica i cultural del país, potser podem concloure (i només és una opinió meua i segurament equivocada) que, com deien els padrins, per a aquest viatge no calien tantes alforges. És a dir, no estic segur què hi hem guanyat, però sí sé del cert ço que hi hem perdut. Apa, ja està dit, cadascú que hi rumio!

Anys 1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

 Vista frontal de la resclosa de 92 m. d'alçada.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

  El Segre s'omplí de passeres i un camí de cinc quilòmetres menava fins al poble, aigües avall.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.  

  Detall dels barracons dels obrers.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.  

  Detall de la central en construcció que s'equiparia amb quatre grups.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.  

  Detall del peu d'obra, on hi hagué un funicular des del campament a la resclosa per al trasllat dels materials necessaris per a la producció de ciment.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

Aiguabarreig de Camarasa. 
La Noguera Pallaresa s'aboca al Segre després d'un salt de 92 m. de formigó. La destrucció d'un paratge d'una bellesa inigualable ara farà cent anys. Per cert, quan etiquetarà Google Maps amb la llengua de la terra?

[78] Barcelona Traction, Light and Power

[163] Roisin, BCN panoràmica

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Bella vista de la ciutat des del Tibidabo, amb l'observatori Fabra en primer terme.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 La plaça Urquinaona sense trànsit. Llavors sí que era un luxe viure al principal.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Passeig de Sant Joan, amb l'Arc del Triomf envoltat de tramvies.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Esplèndida imatge del port, amb el senyor Colom sempre amatent.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del port des del moll dels pescadors a la Barceloneta, amb Montjuïc al fons.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del port i del perfil de la ciutat des del mar.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del port, ara des dels peus de Montjuïc, amb Colom al fons a l'esquerra.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Tapa d'aquesta esplèndida Sèrie 8 d'imatges acolorides de la ciutat de Barcelona de Lucien Roisin.

[161] BCN, Roisin panoràmic

[162] Cambrils platja, 1660

1660. Cambrils. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Magnífica vista de Cambrils des del mar. El dibuixant, en un esforç d'imaginació, agafa una perspectiva impossible per a l'època, amb un resultat inigualable. L'allunyament de la població de la costa, a diferència d'avui, era un patró de seguretat constant.

1660. Cambrils. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Detall de la línia de la costa, amb el «fanal» en primer terme (actualment dita Torre dels Moros) i la vila parapetada rere les muralles. Durant la Guerra dels Segadors, el 12-12-1640, es lliurà la Batalla de Cambrils. Assetjats per les tropes espanyoles, amb un exèrcit de més de 20000 infants, 3000 soldats de cavalleria i 24 canons, els catalans, comandats per Antoni d'Armengol, van resistir un parell de dies. Gairebé un miler de patriotes foren afusellats a traïció, els oficials passats pel garrot vil, i llurs caps penjats de les portes de la vila.    

1660. Cambrils. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Detall de la línia de l'horitzó, presidit pel castell d'Escornalbou i on s'aprecien mitja dotzena de campanars dels poblets del Camp de Tarragona.

1660. Cambrils. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Detall de l'enorme galió fondejat davant Cambrils, on s'aprecia la petita barca amb què es feia el desembarcament. Com en tota aquesta sèrie de gravats, els detalls d'animació, amb els vaixells i barques davant la costa, aporten una vivesa expressiva extraordinària.

[145] Salou, fort al port

[161] BCN, Roisin panoràmic

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del port des de la Barceloneta. Lucien Roisin (París 1876, Marsella 1942) és conegut per la immensa qualitat de les nombrosíssimes imatges preses de la Catalunya de començament del segle XX.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista de la ciutat am l'agulla de la catedral en primer terme.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista de la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del Passeig de Sant Joan.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del Palau del Marquès d'Alfarràs, a Horta. Edifici d'estil arabesc, que conserva la torre medieval, que tot just sobresurt.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del cim del Tibidabo fa cent anys: les obres del temple expiatori, començades al canvi de segle, anaven prenent cos, tot i que no s'acabarien fins als anys 60 del segle XX.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del parc d'atraccions, amb la fireta de la Talaia, que encara avui fa impressió de pujar-hi.

[163] Roisin, BCN panoràmica

[90] Mistos amb vistes

[160] Passatgers al tren

1860. Primer pont del tren a Lleida, fotografia de Clifford (BNE).

 Durant la visita de la «borbona» Isabel II a Catalunya, aquell any s'inaugurà l'arribada del tren a Lleida, i el pont tubular sobre el Segre, prou espectacular per a l'època, en una ciutat que tot just estava a punt de tombar les muralles medievals.

1860. Primer pont del tren a Lleida, fotografia de Clifford.

 Detall del pont, amb el llagut damunt l'areny que els meandres del Segre havien acumulat. Segurament era una barquer que devia guanyar-se algunes garrofes fent el pas del riu a qui ho necessités. Al fons, absolutament verge, la Mitjana sense la presa que s'hi faria 50 anys més tard.

1860. Primer pont del tren a Lleida, fotografia de Clifford.

 Detall de la imponent i perfecta estructura de ferro de 200 metres de llarg.

1860. Primer pont del tren a Lleida, fotografia de Clifford.

  Charles Clifford és l'autor de les primeres fotografies conservades de la ciutat de Lleida, i de moltes altres de Catalunya. Com a fotògraf de «sa altesa reial», l'acompanyà en aquest viatge i deixà constància gràfica dels indrets visitats.

[21] La primera fotografia lleidatana

[156] El primer pont del tren

[159] Del Merli d'Alguaire

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.

Diu la llegenda medieval que quan el comte Ermengol d'Urgell va voler apoderar-se del convent i ja travessava el pont d'Albesa per disposar-se a l'atac, la Verge el va cegar temporalment, fins que reconeixent l'error i posant-se sota l'advocació de la Mare de Déu, el comte Ermengol n'esdevingué el primer dels devots i gran protector.

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli. 

La població, conquerida pel comte Ermengol VI d'Urgell, fou donada als Hospitalers pel rei Alfons I. El castell d'Alguaire fou un dels dominadors de la plana del Segrià durant segles. A partir del s.XIII hi hagué el convent de les monges hospitaleres, que perdurà fins a la destrucció del lloc durant la Guerra dels Segadors.

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.

Detall de l'ermita i de la casa de l'ermità. Tot escrit en un perfecte lleidatà, amb a- inicial.

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.

Vista actual de l'ermita, d'origen visigòtic, anterior a la conquesta musulmana. Segons Coromines, l'etimologia faria referència al tipus de terrenys calcaris saulosos. La remissió a «merlet» sembla una etimologia per semblança popular, que va acabar creant la llegenda que la Mare de Déu fou trobada sobre les runes d'un merlet per un pastor.

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.

Detall del comte Ermengol acompanyat del seu exèrcit i dels seus llebrers: «que anant ab gran rigor contra las Sras. del Convent d'Alguaire i quan fou en lo pont d'Albesa, perdé la vista» (amb gran rigor: molt fortament armat).

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.

Detall del castell d'Albesa i de la seua horta prop del pont sobre la Noguera Ribagorçana.

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.

Detall de la vila d'Alguaire, amb la creu de terme, en primer lloc, i el campanar de l'església de Sant Sadurní. Al fons, el poble de Vilanova del Segrià.

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli. 

Detall del penitent comte encegat pel miracle de la Mare de Déu a l'horta de la Portella, amb aquest poble i l'espadanya romànica al fons, ja que el poderós comte no pogué travessar el pont d'Albesa. Ni el comte d'Urgell ni els seus soldats són guarnits a l'estil medieval, sinó que són dibuixats com a soldats de l'edat moderna.

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.

Vista d'Alguaire des d'una altra perspectiva. Darrere el poble, la bassa de l'om, de segur lloc secular de bany dels alguairencs per refer-se de la canícula de la plana segrianenca.

Segle XVI. Alguaire.

Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.

L'espadanya romànica del convent potser ja no existia en l'època que es pintaren els murals. Que la vila d'Alguaire aparegui amb el campanar de l'església barroca setcentista potser ens hauria de fer datar les pintures un segle més tard del que habitualment se solen situar.

Segle XIX-XX. Ermita de la Mare de Déu del Merli, Alguaire.

Fotografia de començament del segle XX.

Segons Coromines, el topònim s'ha de considerar un derivat de l'arrel cèltica de MARGTLA> 'marga, terra d'argila calcària', que va donar el fr. antic marle (avui alterat en marne), i marga en català per referir-se a terrenys altament saulosos.

[227] Castell d'Alguaire

[158] Muntanyes regalades

Anys 1900-10. El Canigó.
  La muntanya sagrada ens vetlla i cada solstici d'istiu ens encèn la flama perquè retrobem el camí.

Anys 1900-10. El Canigó.
Vista sud-est del Canigó des dels Banys d'Arles (Vallespir), també dit Fort dels Banys, una mica més amunt d'Arles, al costat del Tec.

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallones los cignes i les àligues.

Formen son calze escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins son sos barbissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que del cel davalla.

(Mn. Cinto Verdaguer)

Any 1900. El Canigó.
Vista nord-oest del Canigó des del xalet-hotel de Cortalets, inaugurat el 1899. Ja a considerable altitud, amb 25 llits, s'hi podia accedir amb carro mecànic («route carrossable»).

Anys 1900-10. El Canigó. 
La pujada cap a l'hotel amb els retombs del camí.

Anys 1900-10. El Canigó.
La pujada ara amb automòbil, amb el mateix revolt amb una altra perspectiva, des del Puig de la Mort de l'Home.

Anys 1900-10. El Canigó. Camí de Balaig. 
Túnel del camí al refugi forestal de Balaig, en la pujada cap al xalet.

Anys 1900-10. El Canigó. Camí de Balaig. 
A la sortida del túnel, de camí cap al refugi per després enfilar cap als Cortalets.

Anys 1900-10. El Canigó. Camí de Balaig. 
A la sortida del túnel, vora l'impressionant esbalç.

Anys 1900-10. El Canigó. 
Refugi forestal de Balaig.

Anys 1900-10. El Canigó. 
Puig de la Mort de l'Home, en la ruta de pujada cap al xalet-hotel.

Anys 1900-10. El Canigó. 
Xalet-hotel de Cortalets. Arribada d'una caravana de «turistes».

Anys 1900-10. El Canigó. 
Xalet-hotel de Cortalets.

Anys 1900-10. El Canigó. 
Xalet-hotel de Cortalets.

Anys 1900-10. El Canigó. 
Xalet-hotel de Cortalets. En construcció.

Anys 1900-10. El Canigó. 
Xalet-hotel de Cortalets. La façana sud.

[187] La bretxa Durier