.jpg)
1933. «Francesc Macià, dit Bac de Roda», dins
Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
Lo record popular de l'heroi dels miquelets de la Guerra dels Successió, a través d'un romanç, recollit per Milà i Fontanals al segle XIX.
1933. «Francesc Macià, dit Bac de Roda», dins
Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
Nascut a Roda (Osona), cap a la fi de la Guerra dels Segadors, Francesc Macià i Ambert treballà de pagés durant los seus anys adolescents. Casat a 14 anys amb la rica pubilla Anna Maria Bac, adoptà lo nom del mas pairal, segons costum del moment. Ja a final del segle XVII, durant la invasió francesa de la darrera dècada del segle, deixà la terra per fer-se militar en defensa de Catalunya, i arribà al grau de comandant de fusellers. Al 1697, tornà a les tasques agrícoles a les terres familiars.
1933. «Francesc Macià, dit Bac de Roda», dins
Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
Però amb l'amenaça dels botiflers de Felip V, tornà a les armes al 1705. La ciutat de Vic capitulà davant del Borbó al 1713, i Bac de Roda continuà, ja amb pocs homes, la lluita contra els filipistes a la plana vigatana. Refugiat a Mas Colom, a on havia treballat de jovenet, fou finalment detingut per causa de la traïció d'un antic amic, Josep Riera, que de tot hem tingut i tenim a Catalunya i a tots los nostres Països.
Fou penjat per ordre del Duc de Pòpuli al Pla de les Davallades de Vic, el 2 de novembre de 1713. Amb lo nus de la corda ja al coll, lo nostre heroi digué, segons recull lo romanço popular:
No em maten per ser traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir
que visca sempre la pàtria!
.jpg)
1913. A la memòria d'en Bac de Roda.
Placa commemorativa a la ciutat de Vic en honor al militar català, amb motiu del segon centenari del seu afusellament (viqui). Al nomenclàtor de l'eixample barceloní, en què en plena efervescència de la Renaixença tants carrers foren nomenats amb referents de la història nacional, lo nostre coronel màrtir de miquelets també hi tingué un lloc, des del Poblenou fins a la Gran Via de les Corts Catalanes.
1933. Història de Catalunya (tria d'episodis), A. Rovira i Virgili.
La primera edició fou publicada al llarg dels números de la revista infantil «La Mainada», editada entre juny de 1921 i novembre de 1923 (núm. 129), a càrrec d'Avel·lí Artís i Balaguer, pare d'en Tísner. Aquests episodis foren recollits en llibre al 1933, amb il·lustracions a càrrec de Josep Obiols, un dels grans artistes del Noucentisme.
Passades les dècades del gran tràngol bèl·lic i de postguerra del segle XX, se reeditaren al 1978 i 1981, amb una edició facsímil i tot, al 1988, totes a càrrec de Teide, petita joia impresa que encara pot trobar-se a les llibreries de vell.
1882. Manuel Milà i Fontanals, «Romancerillo Catalán».
(archive.org).
Lo romanç del màrtir català Bac de Roda, recollit pel gran prohom de la Renaixença en aquest recull de romanços populars catalans feta pel filòleg Manuel Milà i Fontanals, pioner en l’estudi de la literatura oral catalana i de la poesia popular, seguint la tendència dels moviments romàntics del segle. L’obra recull i classifica més de 200 romanços, molts d’ells transmesos oralment per generacions, i mostra la riquesa i varietat temàtica d’aquest gènere: llegendes, històries d’amor, gestes, tragèdies i esdeveniments històrics. L'autor n'analitza l’origen, la transmissió i les variants. En destaca la importància com a vehicle de memòria col·lectiva i identitat cultural.