[155] Pas al raier!

1900 ca. Rais a Lleida. 
Tota la marge esquerra del Segre plena de rais aparcats, amb el raier pescant el sopar, amb el riu encalmat sota guaita del campanar de la Seu Vella.

1900 ca. Raiers a Lleida. 
El bon cabal del Segre i la Noguera Pallaresa abans de la construcció dels pantans afavoria els descensos de rais cap a la plana.

1900 ca. Rais a Lleida. 
Els raiers: més que un ofici tota una manera de viure. S'aprecia l'enforcadura on s'hi ficava el timó.

Anys 1900-10. Rais a Balaguer. 
Els raiers sota el pont antic de la ciutat, els «cavalls de la riera» han acabat el descens.

Anys 1900-10. Balaguer. 
Detall de la feina de desmuntatge de les tramades, i dels matxos estirant els rais cap a la serradora.

1870. Rais a Lleida. 
Segurament la fotografia més antiga dels rais, de Francis Frith, amb el timó davanter en primer pla.

1910 ca. Rais a Lleida. 
Els matxos traslladen els trams desmuntats cap a la serradora de Casa Rossell i Vilà, a la marge dreta del Segre (foto IEI).

1900 ca. Rais a Lleida. 
A diferència de la primera foto, el raier no hi és, però les canyes sempre parades. Una magnífica vista de la ciutat de fa més de cent anys amb els rais parats (tramades de quatre), potser esperant de travessar el riu per entrar a la serradora.

Anys 1900-10. Un rai de quatre trams Noguera avall (foto Ceferí Rocafort).

Anys 1900-10. Formació dels rais i les tramades (foto Ceferí Rocafort).

Anys 1900-10. Un rai de tres trams a la Pobla de Segur (foto Ceferí Rocafort).

Anys 1960-70. Rais a la Noguera Pallaresa. 
Algú pot dubtar dels orígens del ràfting? Demostració de les arts navegatòries dels raiers, tant dels timoners cuers com dels davanters, encara més arriscats.

[153] Cançó del raier

[153] Cançó del raier

Jacint Verdaguer, Cançó del raier.

1981. La Murga, Cançó del raier

10-06-1902. Jacint Verdaguer. 
110 anys sense el gran poeta de la terra, només apte per figurar a les històries de la literatura, però tothora menystingut per patriota i pagès. Hora de rellegir-lo.

1888. Jacint Verdaguer: 
Poeta i llaurador só
i faig la feina tan neta 
que llauro com a poeta
i escric com a llaurador.

1902. Mn. Cinto Verdaguer. 
El poeta que va ensenyar-nos que sense arrels l'arbre no creix.

Diumenge 10-06-2012, 
repic de campanes en homenatge a Jacint Verdaguer.

[155] Pas al raier!

[152] «Gruss aus Barcelona»

1898. Barcelona.
Una meravellosa sèrie de litografies barcelonines de la casa suïssa dels Germans Künzli, de Zurich (1898), establerts després a Barcelona des del 1914. Al peu del monument a Colom, els barcelonins apareixen retratats no pas precisament com a sardanistes...

1898. Barcelona, sèrie postal dels Germans Künzli. 
Les sèries «gruss aus» (Record de) foren populars entre els viatgers europeus de l'època i els impressors s'afanyaven a editar-les amb tot luxe. La Rambla amb el monument a Güell, un dels més destacats industrials de la Catalunya del XIX.

1898. Barcelona, sèrie postal dels Germans Künzli. 
Una altra vista de la cascada del parc, i les Rambles a l'alçada del Teatre Principal. El tipisme de la sèrie quedava palès en els figurants, més propis de Sierra Morena que de les fàbriques barcelonines.

1900 ca. Montserrat, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
La muntanya sagrada no hi podia faltar. Observi's que l'anvers de la targeta disposa d'un espai blanc destinat al missatge, ja que el revers era íntegrament reservat per a l'adreça del destinatari.

1900 ca. Montserrat, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
Sovint les postals s'omplen de palmeres, que denotaven el tipisme amb què era vista Barcelona des d'Europa, llavors encara confosa amb l'interior peninsular.

1900 ca. Barcelona, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
El port un cop desapareguda la muralla de mar. L'edifici de la Universitat.

1900 ca. Barcelona, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
El passeig de Colom esplanat al llarg de la desapareguda muralla de mar, amb l'omnipresent castell de Montjuïc a l'horitzó.

1900 ca. Barcelona, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
Vistes de la BCN monumental: la recent aixecada Plaça Reial, l'Arc de Triomf de 1888 i la catedral gòtica amb la nova façana vuitcentista.

1900 ca. Barcelona, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
La monumental font de la cascada del lluent parc de l'Exposició del 88, avui dit de la Ciutadella.

[76] BCN 1911

[151] L'ull lleidatà de Francis Frith

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

Unes de les primeres fotografies de la ciutat, amb aquesta esplèndida imatge del pont, amb tres trams refets de fusta després de la riuada de 1866 i la Seu Vella amb el blanc de calç característic dels arcs tapiats per l'exèrcit borbònic espanyol, que la va convertir en caserna per a la repressió de la ciutat.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

Detall del pont, amb les antigues casetes de «peatge», i una dona fent safareig, en el sentit literal de l'expressió.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

El Segre campava lliurement des del Pirineu, sense pantans reguladors, tot i que afluixava el cabal per l'estiatge.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

Els rais arribats del Pirineu, a punt per reemprendre la baixada cap a l'Ebre, davant la primitiva banqueta de Blondel, encara sense arbres.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

La primera banqueta tenia només una amplada de carro, la Paeria amb l'antiga façana i encara sense el nou Pal·las al costat, i els finestrals amb les persianes abaixades en la seua permanent lluita contra el sol de la plana de Lleida. La cantonada que s'aprecia és la de la plaça de Sant Francesc.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

Una altra perspectiva del riu i de la Banqueta del pont per avall, amb les dos torres de la catedral nova que sobresurten, només separades del riu pel casalici de l'Hospital de Santa Maria.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

S'aprecien amb claredat la vella façana de la Paeria, i la de l'església de Sant Francesc. Fer safareig a ple sol de l'estiu no era una bona opció.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

La vista de la ciutat des de Gardeny, amb l'antiga carretera als peus. La muralla ha donat pas a la Rambla d'Aragó, plantada d'arbres, encara sense l'edifici del Seminari, però amb el de la Maternitat (actual biblioteca).

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

A la dreta, despunta el campanar de Sant Llorenç. Al capdamunt de la Rambla, no tan sols encara no hi ha l'edifici de la presó, sinó que encara resta dempeus la muralla de la porta de Boters. 

[21] La primera fotografia lleidatana

[150] Gràcies Pep

En reconeixement i homenatge als valors de Josep Guardiola.

Anys 1970. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona, amb un dels característics ninots del dibuixant Castanyer. 
Quan érem petits, com que no guanyàvem gran cosa, ens conformàvem a col·leccionar cromos de futbolistes (llavors en dèiem «sants») i calendaris en blaugrana.

1969. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona, il·lustració de Tonchi.

Anys 1970. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona, amb dibuix de Tonchi.

Anys 1970. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona.

Anys 1973. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona.

1974. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona. 
Acabàvem de guanyar la lliga del Cruyff, la primera de ma vida amb onze anys!

1974. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona.

1975. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona.

1980. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona.

Anys 1984. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona.

1975. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona. 
Aquests eren dels més rebuscats pels joves col·leccionistes...

1976. Calendari de butxaca del F.C.Barcelona. 
L'arribada de més llibertat social i política fou directament proporcional a la reducció de la roba en els calendaris de xiques, suposadament seguidores de l'equip. Em consta per testimoni directe dels meus propis ulls que hi havia xicotes que costava saber quins colors vestien...

Anys 1970. Calendari de butxaca del C.E. Sabadell.
 El nostre segon equip de sempre... mentre fou a primera.

Anys 1980. Calendari de butxaca amb el Cant de Barça. 
La popularització de l'himne del 75è aniversari (lletra de JM. Espinàs i Jaume Picas, i música de Manel Valls) l'ha elevat a veritable cant nacional.

[785] Los tractors de mun padrí

[149] Lo Castell de Lleida

1916. Seu Vella de Lleida 
(revista barcelonina catòlica «La Hormiga de Oro», núm. 19, 6 de maig). 
Esplèndida portada de revista amb la portalada dels Apòstols, tapiada i amb la inscripció «CUARTEL». La Seu havia estat ocupada de les tropes espanyoles dels Borbons des del 1707 per al sotmetiment de la nostra ciutat.

1916. Seu Vella de Lleida («La Hormiga de Oro», núm. 19, 6 de maig). Reportatge il·lustrat a doble pàgina.

1916. Seu Vella de Lleida («La Hormiga de Oro», núm. 19, 6 de maig). 
Porta de l'Anunciació, que és la del braç sud del creuer, de cara a la ciutat al costat esquerre de la porta dels Fillols, després de la capella dels Requesens i abans de l'absidiola dels Colom.

1916. Seu Vella de Lleida («La Hormiga de Oro», núm. 19, 6 de maig). 
El claustre amb els arcs tapiats i de doble pis, amb la soldadesca passant l'estona.

1916. Seu Vella de Lleida («La Hormiga de Oro», núm. 19, 6 de maig). 
Detall de l'arc central tapiat a la banda nord, la que dóna a l'església.

1916. Seu Vella de Lleida («La Hormiga de Oro», núm. 19, 6 de maig). 
Porta dels Fillols, llavors a peu pla sense les escales actuals.

1916. Seu Vella de Lleida («La Hormiga de Oro», núm. 19, 6 de maig). 
Porta de la capella dels Sescomes, a la dreta de la porta dels Fillols. Hi fou sebollit el segon President de la Generalitat de Catalunya i conseller del rei Pere III el Cerimoniós, el bisbe Romeu Sescomes, mort el 1380.

1916. Seu Vella de Lleida («La Hormiga de Oro», núm. 19, 6 de maig). 
Magnífica vista general de la Seu i del campanar, amb la garita i el sentinella a la porta.

[84] De la Guia de Pleyan, 1882